## Escena ultima
(Els mateixos, menys Don Albert)
Madrona (després d'un curt silenci) Quin home! (En Boira tanca la porta
d'una revolada.)
Fidel (acostant-s'hi) Mare: encara ho creieu que jo haig de deixar-vos?
Madrona (abraçant-lo) No, Fidel!
Passarell (plorant d'alegria) Ho veus, Madrona?
Madrona (an en Fidel) Diga-m mare, sempre mare!
Fidel Sempre us ho diré.
Boira (amb esclat de joia) Aixís m'agradeu!
Fidel Us oferien diners a cambi d'un gran sacrifici.
Madrona Quina repugnancia!
Fidel Jo no vui que us sacrifiqueu.
Passarell (abraçant-lo, plorant) Fidel!
Fidel No consento que a les vostres velleses se profani aquesta blancor,
que jo corono am petons. (Els besa a tots dos en el cap.)
Passarell Fill meu!
Madrona (besant-lo) Fill del meu cor!
Boira (plorant i rient) Apa, aquí!
Fidel Si ja esteu cançats o no podeu treballar, reposeu.
Passarell No, no, Fidel!
Fidel Sí, reposeu. Jo sóc jove, i a mi'm pertoca afanyar-me pera
vosaltres.
Passarell (anant-se'n, sanglotant, a seure a l'esquerra, al costat de la
taula) Gracies, gracies.
Fidel M'heu donat vinticinc anys de vida. Treballaré, amb amor, pera
donar-vos-en el doble!
Passarell Quina alegria que tinc!
Fidel (a la Madrona, senyalant l'escudeller) Mireu, mireu: encara hi
ha'l meu clavell en fresc.
Madrona Me'l dones?
Fidel Sí. Am l'ànima i tot.
Madrona Doncs, me'l quedo pera mi.
Fidel (desprenent-se dels braços de la Madrona) Mare!
Boira (am molta fruició) Apa, apa, a riure tot-hom i a dinar desseguida.
(Treient les estovalles d'un calaix de la taula). Això no ha sigut res.
(Extenent enlaire les estovalles). Mireu: la bandera de la pau i de la
manduca. (Para la taula tot taratlejant, en veu baixa, "Les flors de
Maig" d'en Clavé. La Madrona muda l'aigua de la copa en que hi ha'l
clavell, i després rega les clavellines de la finestra.)
Passarell Fill, fill meu!
Fidel (abraçant an el Passarell) Pare! (El Passarell, abraçat an en
Fidel, esclata en plor. En Boira, tot atrafegat i alegroi, extén les
estovalles damunt de la taula, estirant tant aviat d'un cap com de
l'altre, seguint taratlejant "Les flors de Maig".)
Madrona (de la finestra estant) Que ploreu?
Fidel És d'alegria, mare!