Passarell Noi: tanca la porta. (En Fidel va a tancar la porta de
l'escala.)
Madrona (an en Boira) Ja ho sap la Susagna que't quedes?
Boira Sí: ja li he enviat un propri.
Fidel (an el Passarell) Ja sé que han anat tant bé les Caramelles.
Passarell (am brusquetat) Tant bé anessim a casa!
Fidel Vaja, que la mare va ser esplendida. I això que no més vau cantar
dugues peces.
Passarell Hagués anat per ella, que no'ls hauria donat re, an els
coristes.
Fidel Tant generosa que és...
Passarell Sí: pera donar els seus fills. (La Madrona arrenca a plorar
fondament.)
Fidel (anant a aconsolar-la) Bo! I ara?
Boira (col·locant-se a l'esquerra) Sempre us-e les haveu!
Madrona (an en Fidel) Que no'l sents? Que no'l sents com me tracta?
Fidel No us ho prengueu així: ha sigut una broma.
Passarell (aixecant-se i dirigint-se a la dreta) No ha sigut una broma.
Cregues que parlo seriament. Pot-ser mai m'havia formalisat tant com
avui.
Fidel (desde'l mig de l'escena) Però, què teniu?
Passarell Que t'ho digui ella. Jo, per ara, no vui dir re: després ja sé
lo que'm pertoca fer.
Boira No us hi havia vist mai aixís!
Fidel Jo tampoc.
Passarell Sembla que tot me vagi en contra!
Fidel (acostant-s'hi) No pas jo, pare!
Passarell Tu, no... Però per culpa teva... No, no per culpa teva... Ni
sé lo que'm dic!... Per què ha tingut de venir aquell senyor! Deviem ser
massa feliços!
Fidel Que us amoïneu aviat! No tingueu por de res. Que no vaig dir el
què, ahir vespre?
Passarell T'hi atens?
Fidel (am convicció i serenitat) Lo que vaig dir ahir ho diré tota la
vida.
Passarell (acostant-se a la Madrona) Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.)
No sents com parla en Fidel? I no t'agrada que parli així?
Madrona No. Gens!
Passarell T'ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d'estar-ne
joiosa!
Madrona Vés: no'm donguis més pena.
Passarell (deixant-la) Mireu que és toçuda!
Boira Vaja, Madrona...
Passarell (anant a seure a la dreta de la taula) Jo ja no sé com
expressar-me.
Fidel (am tendresa) Mare: que voleu que us deixi? Que no m'hi voleu a la
vostra vora? Que n'esteu cançada de mi?
Madrona No, no, fill meu!
Fidel (am molta tendresa i serenitat) Parleu-me com sempre m'heu parlat.
Vós no m'heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?
Madrona Que la teva mare's moria de tristesa, pensant en tu.
Fidel (am naturalitat) Bé, bé... Jo ja'l comprenc el vostre sentiment:
és molt delicat. No us fa obrar aixís cap mena d'egoisme; molt al
contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc
consentir que us sacrifiqueu. No faltaria més que ara, precisament ara,
jo us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets! M'anyorarieu, i a
mi m'obligarieu a desempenyar un paper molt baix!
Madrona Jo no ho vui, ho sents, Fidel? Jo no ho vui que la gent te miri
com fins ara t'ha mirat. Escolta'ls meus consells. Jo, pobra de mi, t'he
ensenyat tot lo mellor que sabia, i lo mellor que jo sé és que, en
aquest món, s'ha d'estimar, s'ha d'estimar i perdonar.
Fidel Perfectament.
Madrona Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis an
ella.
Fidel Doncs a qui?
Madrona A la gent. Vés a saber si va ser ella que va pensar en
abandonar-te.
Fidel Per què no's rebelava!
Madrona Contra qui?
Fidel Contra tots! Contra tot el món! Val més ser mare que semblar
honrada.
Madrona Una s'acovardeix...
Fidel Ella va preferir més l'honra que'l fruit del seu amor, si amor va
sentir.
Madrona Diuen que sí que estava enamorada.
Fidel Raó de més pera estimar-me.
Madrona (am gran prec) Escolta-la.
Fidel No pot ser.
Madrona Primer és la teva mare que tot.
Fidel Primer és la meva conciencia.
Passarell (concentrat, mirant a terra) Aquesta és la paraula!
Madrona Semblarà que jo t'hagi pujat sense cap mirament. Ai, Senyor! I
tant que m'he desentranyat per tu!
Fidel Per això us estimo tant.
Madrona Jo t'he donat totes les dolçors del meu cor.
Fidel Per això no vui deixar-vos.
Madrona Pobra de mi!... Què pensarà ta mare quan sapiga que no la vols
conèixer? Dirà, i am molta raó: "Vaia una criança ha donat an el meu
fill aquella dòna!"
Fidel No més faltaria que digués això!
Passarell Just!... Després que ella no ha fet res per tu.
Boira Es que si's queixava...
Passarell Que vinguin uns altres pares a pujar mellor an els seus fills.
Madrona Ja ho sé. Però en Fidel, pera fer-nos quedar com ens mereixem,
hauria de creure-m.
Fidel (am molta serenitat) Allavors jo seria dolent am vos.
Passarell I am mi també.
Fidel Sí: am vosaltres.
Boira Es que sí!
Madrona Nosaltres ja no hi tenim cap dret am tu.
Fidel (somrient, persuasiu) Però, mare...
Madrona No m'ho diguis més! Quan no'n tenies, sí que te n'era! Si mai
te'n faltés, te'n tornaria a fer.
Fidel (pausadament i am molta naturalitat i tendresa, sense descendir a
la declamació afectada) Vós, unicament vós, sou la meva mare: aquella
altra no va fer més que emmotllar-me... Vós m'heu modelat...
compreneu?... m'heu amorosit i m'heu infiltrat la vostra vida. M'heu
donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M'heu
cantat, gronxant-me en el breçol, les cançons de la vostra primavera. De
la meva mare no'n queda res, ni'l record d'un petó, ni l'halè d'un
sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva
sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l'ha
renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc
vostre, tot vostre. Si no ho fos; si jo avui no fos sang de la vostra
sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva
mare.
Passarell Series un ingrat.
Fidel Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.
Passarell No't convences, Madrona? Ni davant d'aquestes explicacions?
Boira Sí, dòna, sí: el noi parla bé.
Passarell De sobres. Fidel Lo que dic és dictat per la raó i la
conciencia.
(Se sent trucar a la porta de l'escala.)
Madrona (girant-se vivament) Ara! (Curt silenci.) Hi deu haver aquell
senyor. (Expectació en tots. Curt silenci.)
Passarell (amb ira concentrada) Aquell senyor! (Tornen a trucar, més
fort que de primer. Segueix l'expectació. Llarc silenci. Se miren els
uns als altres, indecisos, no sabent què fer.)
Madrona (decidint-se) Vaig a obrir. (Va a obrir la porta. Apareix Don
Albert.)
## Escena VII
(Els mateixos, més Don Albert)
Don Albert (desde la porta) Déu la guard.
Madrona (am veu tremolosa) Déu lo guard. Passi, passi, si és servit.
Don Albert (entrant, amb el barret a la mà) He trigat una mica, veritat?
(Somrient.) Ja'm dispensarà.
Madrona Està dispensat.
Don Albert (saludant, afablement, a tots) Bon dia tinguin, senyors.
Fidel (am naturalitat) Bon dia tingui. (El Passarell i en Boira,
agrupats a l'esquerra, saluden bruscament amb un moviment de cap.)
Don Albert I en Fidel?
Madrona (no gosant) Miri-se'l... El té al seu davant.
Don Albert (molt admirat i exageradament adulador) Aquest és?
Fidel (atentament) Servidor.
Don Albert Me quedo parat!... Quan la seva mare'l veurà!... Quina
sorpresa!... (Mirant-lo fixament.) Exacte, exacte an ella! Es la mateixa
estampa!
Fidel (am cortesia) Cobreixi-s... Faci'l favor.
Don Albert Es comoditat. Gracies.
Madrona (tremolant de goig) Mira, Fidel: aquest senyor és aquell mateix
que va venir ahir a la tarda.
Fidel (am naturalitat) Ah! Sí?
Madrona (senyalant an el Passarell i an en Boira) Aquell és el meu
marit, i aquell altre un germà meu.
Don Albert (molt atent) Servidor de vostès. Tant gust en coneixe-ls.
Passarell (am brusquetat i en veu baixa) Gracies.
Don Albert (an en Fidel) No ho prengui a adulació: cregui-m que estic
encantat am vostè. No me l'imaginava d'aquesta manera.
Madrona (contenta) Es un galan minyó, veritat?
Don Albert (a la Madrona i el Passarell) Els dono l'enhorabona.
Madrona (agraïda) Pobra de mi! (El Passarell, irat, en veu baixa diu una
paraula, a l'orella, an en Boira.)
Boira (també en veu baixa) Calma.
Don Albert Veig que l'han pujat com un propri fill. Sé lo molt que val
com a home i fins ont arriba la seva instrucció.
Fidel (am modestia) Vostè exagera.
Don Albert Faig justicia. (El Passarell segueix dient coses, a l'orella,
an en Boira. Que's noti que està a punt d'esclatar.)
Boira (molt concentrat, agafant an el Passarell per un braç) Calma!
Calma!
Fidel (a don Albert, am finesa) Però, cobreixi-s i faci'l favor de
seure.
Don Albert (un xic torbat per la presencia dels altres) Gracies. Estic
bé aixís.
Boira (an el Passarell, en veu molt baixa) Anem! (Estirant-lo pel braç.)
Deixem-los.
Fidel (a don Albert) Estarà cansat...
Don Albert No... (En Boira, am gran esforç, se n'endú an el Passarell,
desapareixent els dos per la segona porta de l'esquerra.)
## Escena VIII
(Els mateixos, menys el Passarell i en Boira)
Madrona (després d'un curt silenci) Fidel: pot-ser que entressiu a la
teva sala...
Fidel No cal.
Madrona Podrieu enraonar am més llibertat.
Don Albert Per mi no's molestin.
Madrona Doncs, segui, si és servit. (Don Albert s'asseu a la dreta de la
taula.)
Fidel (asseient-se a l'esquerra) Digui.
Don Albert Vostè ja deu estar enterat per la seva dida...
Fidel (am naturalitat) La meva mare, vol dir.
Don Albert (desorientat) Aquesta bona dòna. (La Madrona se'n va,
plorant, per la segona porta de l'esquerra.)
Fidel (suplicant) Mare: no us mogueu d'aquí.
Madrona (plorant i rient alhora) Ja torno... ja torno desseguida...
(Desapareix.)
## Escena IX
(Don Albert i en Fidel)
Don Albert (després d'un llarc silenci) Doncs, sí: vostè ja deu estar
enterat de l'objecte de la meva visita...
Fidel Sí, senyor.
Don Albert Sent aixís, seré breu.
Fidel Com a vostè li sembli.
Don Albert Però és indispensable, abans de tot, que'l posi en
antecedents.
Fidel (am cortesia) Digui...
Don Albert (mirant de fit a fit an en Fidel) Permeti que m'admiri de
veure-l fet un home.
Fidel (am molta amabilitat) Vagi dient.
Don Albert (somrient) No s'impacienti. (Cambiant de to.) He vingut a
trobar-lo complint una missió sagrada.
Fidel (am delicadesa) Concreti.
Don Albert Vostè també deu tenir noticia de la trista joventut de la
seva mare.
Fidel (am naturalitat) En sé alguna cosa.
Don Albert Figuri-s lo que devia sofrir quan va veure-s obligada a
abandonar-lo!
Fidel No diu que és viuda?
Don Albert Sí...
Fidel Suposo que'l seu marit no devia ser el meu pare...
Don Albert No, senyor: era un altre.
Fidel (am molta delicadesa) I an aquest altre li va confessar el seu
passat?
Don Albert (escandalitzat) Això no! (En to baix.) Si ella hagués trobat
per espòs a un home generós...
Fidel Com ho sabia que no ho era?
Don Albert (no sabent què respondre) Oh! Veurà... Si l'hagués considerat
aixís, an el seu marit, l'hauria fet regonèixer a vostè com a fill del
seu matrimoni. La pobra no ha pogut fins ara.
Fidel I si hagués mort primer ella?
Don Albert Oh! Allavors...
Fidel Allavors jo no tindria mare.
Don Albert Què vol fer-hi? Vostè ja ho comprèn.
Fidel Sí. Però m'extranya que ella s'unís amb un home del qual ne
dubtava tant.
Don Albert No hi havia altre remei.
Fidel Per què's casava, doncs?
Don Albert (prudentment) Pera salvar les apariencies, el seu honor...
Fidel (amb ironia) I no va salvar res!
Don Albert (molt sorprès) Per què ho diu?... El món l'ha considerada
sempre. Ningú s'ha enterat mai de la seva vida privada.
Fidel (amb ironia fina) I la seva conciencia, tampoc?
Don Albert Oh, sí! Per això ara...
Fidel Vaia una moral!
Don Albert No l'entenc...
Fidel Sí, que m'entén.
Don Albert En bona fe...
Fidel La meva mare va despendre-s de mi i va ocultar el seu passat a
l'home que va dur-la a l'altar.
Don Albert Què volia que fes? Que digués la veritat?
Fidel (serenament) Sí. La veritat per damunt de tot!
Don Albert Oh amic meu!... La societat és tant exigenta, que devegades
és preferible mentir.
Fidel Mai!
Don Albert (somrient) El seu ideal és hermós, sublim, però no és
practic... Miri: la seva mare és molt bona: té un cor d'angel... No més
vostè pot deslliurar-la de la tristesa que l'aclapara.
Fidel No és possible.
Don Albert Recordi que's tracta de la dòna que va donar-li la vida.
Fidel No, que va llençar-la.
Don Albert Contra la seva voluntat. Reflexioni-ho, vostè que té talent
de sobres.
Fidel Què vol de mi?
Don Albert Que vagi a reunir-se am la seva mare.
Fidel I aquests vellets, que m'han recullit i estimat com un fill?
Don Albert Donya Lluisa, la seva mare, ho ha previst tot. M'ha facultat
pera dir-li que vostè mateix, en prova del seu agraiment, els senyali
una pensió vitalicia.
Fidel (admirat) Què diu ara!
Don Albert (somrient) Li està bé?
Fidel (am dignitat) Quin concepte en tenen vostès dels meus protectors?
Don Albert Molt bo.
Fidel I, doncs, per què'ls ofereixen diners?
Don Albert Pera premiar les seves virtuts.
Fidel (amb ironia fina) Que no pot oferir res més la meva mare?
Don Albert (am to persuasiu) Deixi-s de filosofies. Vostè se'n va amb
ella. Un cop hi sigui, tots dos, ben feliços, se n'aniran a viure a
l'extranger.
Fidel (amb estupefacció) A l'extranger!
Don Albert Sí.
Fidel Encara no s'atreveix a presentar-me en la seva societat? M'ha de
dur lluny, ben lluny, allà on no'ns coneguin! Aixís entén l'estimació?
Don Albert Més endavant, passats uns quants anys... comprèn?... podran
instalar-se a Barcelona.
Fidel (aixecant-se, am dignitat) Prou!
Don Albert (també aixecant-se) Pensi que desprecía una gran fortuna.
Aprop de donya Lluisa mai li faltaria res.
Fidel Me faltaria l'amor.
Don Albert (somrient amb ironia) Oh! Les seves idees...
Fidel (serenament i am dignitat) Són generoses i enlairades...
Don Albert Les idees... el benestar les suavisa.
Fidel (ofès) Per qui m'ha pres?
Don Albert (fent una rialleta) Jo tinc més experiencia de la vida.
Fidel Més edat, vol dir.
Don Albert Tinc més món, cregui-m.
Fidel I, am tot i això, encara no ha vist mai un home que no vulgui
vendre ni trair els seus sentiments?
Don Albert Tot-hom procura pel seu benestar.
Fidel (amb energia) Bé: acabem.
Don Albert Acabem. Què determina? Què li dic a la seva mare?
Fidel (convençut i serè) Que ja estic content am la que tinc, que no'n
vui d'altra.
Don Albert Això és crudel!
Fidel Es just! Lo crudel seria abandonar an aquests pobres vells.
Don Albert No'm dóna ni una esperança?
Fidel Ni una.
Don Albert Mediti-ho am més calma.
Fidel Es inutil. Am vinticinc anys, m'ha donat temps de sobres pera
arrapar-me an el cor dels humils. Avui ja hi estic arrelat del tot. Tinc
els seus anhels i les seves esperances. No puc trasplantar-me: sóc massa
fet.
Don Albert (movent el cap) No va bé, no va bé.
Fidel Per què ha vingut a pertorbar la pau d'aquesta casa, la
tranquilitat d'aquests pobres vells?
Don Albert He vingut, com li he dit abans, complint una missió sagrada.
Fidel I tant sagrada!
Don Albert Els precs d'una mare ho són sempre pera mi.
Fidel No totes les dònes que posen sers al món són dignes de ser mares.
Don Albert Ara sí que veig...
Fidel Que? Digui! No s'ho calli.
Don Albert (molt subratllat) Veig clarament que l'ausencia de la mare
endureix el cor.
Fidel (indignat) Què sap vostè, si no'n té?
Don Albert Fidel!
Fidel No'l trec jo mateix de casa perquè hi han els meus pares, ho sent
bé?, els meus pares, i vui que ells el treguin.
Don Albert (en veu baixa) M'he ben equivocat!
Fidel (cridant) Mare! Pare! Veniu: feu el favor.
Don Albert (sofocat) Que no's basta per sí sol?
Fidel Veniu! (Compareixen precipitadament per la segona porta de
l'esquerra la Madrona, el Passarell i en Boira.)
## Escena X
(Els mateixos, més la Madrona, el Passarell i en Boira)
Passarell Què hi ha, Fidel?
Fidel Treieu de casa an aquest senyor, que m'està insultant!
Don Albert Jo no l'insulto.
Fidel Fa més: ve a profanar la nostra pobresa. Treieu-lo, pare!
Don Albert No n'hi ha necessitat: ja m'en vaig.
Passarell (concentrat) Marxi!
Don Albert Jo que'm creia enraonar amb un jove educat!
Fidel Mare: que no ho sentiu?
Madrona Verge del cel!
Fidel Que no'l sentiu?
Don Albert (amb ironia fina) Senyora, la felicito: en Fidel és més digne
fill de vostè que de donya Lluisa.
Fidel Miserable!
Madrona (a don Albert) I la seva mare què hi dirà?