Madrona (acostant-se) Noi: no te n'aniras pas?
Fidel No. Que heu de sortir?
Madrona Sí. Ja torno desseguida.
Fidel Aneu, aneu.
Madrona (prudentment) Vès que si ve aquell senyor...
Fidel No passeu ansia.
Madrona Enteniment, fill meu, enteniment. (Nerviosament se posa'l
mocador i se'n va per la primera porta de la dreta.)
## Escena III
(En Fidel i el Xic)
Fidel Pobra mare!
Xic T'estima molt la Madrona!
Fidel Massa!
Xic Es que sí. Ahir vespre va enternir-me. Comprens per què parlo?
Fidel Sí.
Xic Ja és un cas ben apurat. Vès ara per què ha tingut de sortir la teva
mare... Crec que és molt rica.
Fidel (am naturalitat) Així ho diuen.
Xic Lo que és jo, si m'haguessin abandonat com van fer am tu, demà que
sapigués on són els meus pares, cregues que no's queixarien de la
pesada: de poques-vergonyes i bretols no'ls deixaria. I que tant és que
preguessin com no, que no'n treurien res de mi. M'estimaria més ser un
pobre treballador, sense deure-ls res, que no que al cap de tants anys
me cobrissin de moneda.
Fidel No tot-hom pensa com nosaltres dos.
Xic Prou que ho sé. Ja veuras el dia que la gent comenci a enterar-se
d'aquesta mare tant rica que t'ha sortit; ja veuras: de tonto i de mal
fill no't deixaran.
Fidel I si's tractés d'una pobra?
Xic (am sarcasme) Oh! Si's tractés d'una pobra, tot-hom trobaria ben fet
que no la volguessis regonèixer. Tot ho fa'l panís, tot!
Fidel Ja tens raó, ja. (Se senten enraonaments per l'escala. Seguidament
compareixen el Passarell i en Boira per la primera porta de la dreta.)
## Escena IV
(Els mateixos, més el Passarell i en Boira)
Boira Vaja, home... Passa, passa.
Passarell (resistint-se a entrar) Mira que no responc de mi!...
Boira (empenyent-lo) Passa, passa, mal-carat! Quin genit! (Adonant-se
d'en Fidel i el Xic.) Hola, nois!