# Acte segon
(La mateixa decoració de l'acte anterior. Es al matí.)
## Escena I
(La Madrona, sola. Seguidament en Boira)
(La porta de l'escala és oberta. La Madrona està passant un drap pels
vidres de l'armari. Després d'un llarc silenci compareix en Boira. Va
vestit de les festes: gec bastant curt i una mica encotillat, am les
vores enribetades de trenzilla; gorra de seda; camisa blanca, planxada,
amb el coll tombat; corbatí, i sabates de vedellet, tot d'un negre
rogenc, destenyit i passat de moda. Així que és a dins tanca la porta de
l'escala.)
Boira Bon dia, Madrona.
Madrona (fregant els vidres) Bon dia, noi. Què tal? Com han anat les
Caramelles?
Boira Com una seda. Que no'ns has sentit?
Madrona (deixant la feina) Ni tampoc he estat per vosaltres.
Boira Per què?
Madrona Ja pots pensar-t'ho. Ahir vespre vaig afectar-me molt.
Boira Per allò d'en Fidel?
Madrona Sí. Que no vas sentir-lo?
Boira Me sembla que ho agafes malament.
Madrona Aon s'és vist que un fill no vulga saber res de la seva mare?
Boira Si no l'ha coneguda mai...
Madrona Raó de més. Jo'm creia donar-li una alegria. Boira Com que vas
dir-li tant de sobtada, sense preparar-lo... Es clar: no és extrany
que'l xicot contestés d'aquella manera. No veus que us porta tanta
voluntat?
Madrona Ai, Senyor!
Boira Veiam, anem per parts.
Madrona (seient a l'esquerra de la taula) Qui m'ho tenia de dir d'aquest
noi!
Boira Ja ho saps bé que la seva mare és viva?
Madrona Es clar que sí!
Boira D'ont ho has tret?
Madrona Ahir a la tarda va presentar-se un senyor que m'ho va fer saber.
Boira Qui era, aquest senyor?
Madrona Jo crec que deu esser... No sé com ne diuen.
Boira Un de la familia?
Madrona No... una altra mena de nom. (Rumiant.) Ara no me'n recordo. I a
fe que ell mateix va dir-m'ho.
Boira Bé, etc.. Diguem-li un home de confiança.
Madrona Una cosa per l'estil.
Boira I aquest senyor va donar-te noticies de la mare d'en Fidel?
Madrona Sí. Diu que, a totes passades, vol el noi.
Boira Oh! El vol, el vol... Ja no és seu.
Madrona El demana de bé a bé.
Boira I si ell se resisteix a anar-hi?
Madrona Farà molt mal fet. Si la seva mare'l crida, té obligació d'anar
a fer-li costat. Ara que la pobra està sola!
Boira Que no és casada?
Madrona Es viuda.
Boira No vas dir que era tant rica?
Madrona No sap lo que té.
Boira Sent així, que's quedi amb els diners per companyia.
Madrona ¿No dieu sempre, tant tu com el meu home, que'ls diners no fan
la felicitat?
Boira No, que no la fan: ajuden, no més.
Madrona I, doncs, ho veus? La mare d'en Fidel, am tot i les seves
riqueses, de cap manera pot ser feliça.
Boira Ja ho podia preveure.
Madrona Era tant jova quan va caure en aquella baixesa!
Boira I a vosaltres què us explica? Que n'heu de fer de les seves
trifulques?
Madrona Es que ella, la bona senyora, és molt considerada.
Boira Am vosaltres?
Madrona Sí.
Boira Per què?
Madrona Perquè voldria passar-nos un tant cada mes.
Boira Això ja muda d'especie. Quin tant us passaria?
Madrona No ho sé. Ho deixa a la voluntat d'en Fidel.
Boira Es a dir que ell ha de llescar-vos el pa?
Madrona Sí.
Boira Així ja anireu grassos.
Madrona Tant se me'n dóna. Jo no vui res.
Boira No?
Madrona (am dignitat) Es clar que no!
Boira Despreciaries una rendeta?
Madrona Vaia! Me semblaria que ho quito an el noi!
Boira Bé, bé. I si lo que dius del passament resulta com lo del didatge?
Madrona Què vols dir?
Boira Quantes mesades vas cobrar quan criaves an en Fidel?
Madrona No més una, la primera, la que van donar-me a l'acte.
Boira Això ha de servir-te d'experiencia. Recorda-t d'allò que sempre
diu la de casa. "Promesa de senyor, aigua en cistella".