Fidel Què!...
Madrona Ja no te'n sóc, Fidel: la teva mare és viva... Jo sé aont és...
Te vol aprop seu!
Boira (molt sorprès) Què dius, ara?
Passarell (també molt sorprès) N'estas ben segura?
Madrona Sí. Es una senyora molt rica.
Passarell (am gravetat) Que l'has vista?
Madrona No... (En Fidel està amb el cap baix, molt apesarat. Curt
silenci.)
Xic Quines coses passen!
Passarell (am molta gravetat) Això és un somni!
Madrona (amorosint-lo) Fidel, Fidel: que t'has afectat?
Fidel (amb indiferencia) Jo?... No.
Madrona Jo ja volia preparar-te; però no he pogut més: se m'ha escapat
del cor. Quina alegria tinc!... I tu, Fidel?
Fidel Jo? No, mare.
Madrona No... Ja no te'n sóc.
Fidel (am serenitat) No'n conec d'altra que vós. No'n vui conèixer
d'altra.
Madrona Verge Santa!
Fidel Jo no més ne tinc una, de mare; una sola, i aquesta sou vós. No'n
vui dugues! (La Madrona's retira i va a plorar de cara als fogons. Llarc
silenci. Tots se queden admirats, com entontits.)
Passarell (veient plorar la Madrona, corre, sol·licit, a consolar-la)
Madrona! Madrona! Per què plores?
Madrona (girant-se, signant an en Fidel) Jo que l'estimava tant!
Passarell (consolant-la) Vaja, no ploris, dòna! No ploris!... Mira que'm
faras plorar ane mi!... (En Fidel queda amb el cap baix, segut a la
dreta de la taula; en Boira i el Xic, drets a l'esquerra, molt admirats;
i la Madrona plorant amb el cap apoiat damunt del pit del Passarell.)