El vermell dels arbres,
encès per la posta--dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t’ha sigut donat.
No t’entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser…
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d’haver-los cançat en el plaer.
1895