Cantem l’entrada del temps clar
am clara veu i rialles clares.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps--de fer ressonar
alegrament els aires.
Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raig de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre ls plans reverdits hi corre l vent
i es mouen els blats verts i les gentades
cridant coses alegres i furioses…
Costes avall degoten les neus fóses.
Sadollem la mirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollem el pit d’aire del cel
per cantar l’alegria de la terra,
tant si n surt un mistic bèl
com si n surt un crit de guerra.
Tornem’s soldats lluents i ben armats,
o tornem’s serafins d’ales de plata…
Correm alegrament a tots costats,
correm, que l Maig esclata.
Riem, riem entre les flors i el vent
l’emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
davant la porta d’or de cada aimia.
Prompte ls arbres de Maig s’assecaran…
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.