_A la Mare de Déu de Montserrat_
_Ben d’a la vora--volia veure-us,_
_oh Verge negra--del blanc vestit!_
_Al vostre estrado--avui pujava,_
_i us he guaitat de fit a fit_
_la dolça cara,--que m’ha deixat--tot enternit._
_Més lluny us miro--quan a la tarda_
_canten els monjos--i els escolans,_
_i eixint del temple--m’hi giro encara,_
_i encara us miro--més lluny que abans._
_A vostra casa--m’aficïono_
_i us hi entro a veure--sempre que hi passo,_
_com els aimants._
_Surto de cara--a les vostres penyes_
_i en cada una--veig un ensaig_
_de vostra imatge… Sou gracïosa,--penya entre penyes:_
_reina us en faig._
_Cerco entre elles--els camins vostres--i me n’hi vaig._
_Els camins vostres--són plens de boira:_
_per los esquinsos--guaita l cel blau.…_
_No més hi trobo--rebolls i mates_
_que humils floreixen--en mig la pau._
_i aquelles bolves,--que n diuen_ angels
_i que s’hi assemblen--per lo silenci--del vol suau._
_Com me cor-prenen--els singles vostres!_
_Com m’esvaeixen--vostres abims!_
_Les aus que hi volen--són aus xiquetes,_
_les fonts que hi neixen--són regalims;_
_entre la boira--són cims de gloria--els vostres cims._
_Tot jo m’encanto,--no sé l que m passa:_
_les vostres penyes--m’han encisat._
_…_
_Més, quan me giro--de cara enfòra,_
_l’esprit me fuig de Montserrat._
_La cançó de Sant Ramon_
_cantada per una russa_
_«La Mare de Déu--un roser plantava»,_
_l’immobil donzella--cantava encisada,_
_els ulls admirats--del propri miracle,_
_en llavis eslaus--la mèl catalana._
_«D’aquell sant roser--naixia una branca.»_
_Cantava cançons--de la meva mare,_
_que quan jo era infant--ja me les cantava,_
_i ara que soc gran--les canta l’eslava._
_«Nasqué Sant Ramon,--fill de Vilafranca.»_
_Si sap lo que diu,--no sap lo que alcança,_
_i canta indecisa--la suau cançó estranya,_
_ull-presa del flam--que encén en els altres._
_«Confessor de reis,--de reis i de papes.»_
_La canta d’aprop--i sembla llunyana._
_Llunyana la veig--i encara allunyar-se._
_La veig que sen va--per l’estepa blanca,_
_cantant Sant Ramon,--fill de Vilafranca._
_«La Mare de Déu--un roser plantava.»_
_Setembre 1895_
_En la mort d’un jove_
_Ten vas anâ amb aquell ponent dolcissim.…_
_Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita._
_Somreies a la força dels teus muscles_
_i glaties per guerres i corones,_
_i tot de cop t’has esllanguit per terra_
_amb els ulls admirats.…_
_Ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora!_
_Aquell teu primer vel, quan el llençares_
_damunt de l’heroe en flor, tots somriguerem_
_sota ls plors estroncats, que una serena_
_va començâ a regnâ en el pit i el rostre_
_del moribond. L’halè anava i venia_
_suaument emperesit, fins que esperàrem.…_
_I no tornà.… Llavores esclataven_
_més alts els plors al Cel.… Ell ja no hi era.…_
_Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim.…_
_Octubre 1895_
_Els Reis_
_Aquesta nit han passat_
_i han posat la mà als balcons.…_
_Els somnis dels infantons_
_han granat._
_Cap a Orient sen van tornant_
_a llur reialme confús,_
_a regnar-hi tot pensant_
_en Jesús._
_Heu sentit avui el chor_
_matinejador dels nens?_
_Heu sentit el rastre d’or,_
_mirra, encens?_
_Sol solet…_
_Quan jo era petit_
_vivia arraulit_
_en un carrer negre._
_El mur hi era humid,_
_prô l sol hi era alegre._
_Per’llà a Sant Josep_
_el bon sol solet_
_lliscava i lluïa_
_pel carreró estret._
_En mon còs neulit_
_llavors jo sentia_
_una esgarrifança_
_de goig i alegria._
_Dimecres de Cendra_
_A una noia_
_No t facis posar cendra,--no t facis posar cendra,_
_patró de joventut,_
_que no té res que veure--la mort, la cendra, am tu._
_No entelis am_ mementos
_ton front rosat i pur._
_Tu no has pas d’havê esment--de la trista paraula_
_que diu el sacerdot_
_girant-se de la taula._
_Que aquest color rosat--que duus al front i als llavis_
_no t’ha sigut donat--per cendrosos agravis,_
_que t’ha sigut donat,_
_verge de la sang tendra,_
_per uns altres esblaims--que no són pols ni cendra._
_1896_
_Lo Diví en el Dijous Sant_
_En memoria d’un amic_
_Avui he sentit lo Diví_
_en el camp, en el vent i en les plantes,_
_i en la majestat--de les pedres santes_
_que s’alcen en temple--al mig del camí._
_Avui he sentit--que dura la vida_
_més enllà dels còs--i dels seus sentits:_
_he vist un vellet--am cara entendrida_
_i alegres infants--de sobte entristits._
_He vist uns guerrers--armats punta en blanc_
_davant d’un anyell--rendir les espases,_
_he sentit les brases_
_de l’Amor Diví--en el Dijous Sant._