Apot. Ves al carril. Tú. (A Pere.) Vina ab mi, que't pagaré, y al
mateix temps t'ensenyaré las rajolas del cuarto del hort, que's
mohuen.
Pere: ¡Ha quedat bonich aquet cuarto! Llástima que no'l viscan; mes com
tenen tanta casa...
Apot. Massa: n'hi haurá per dugas familias y encara sobraría puesto.
Pere: ¡Quína idea senyó Benet! Tenint la casa tant gran, ¿per qué no's
casa vosté també?
Apot. No digas ximplerías ¡Estich per tornarme á casar! ¡Déu m'en
guart! Vina ab mi.
(S'en va ab Pere per la esquerra.)
### Escena III
> Blay després Sisa
Blay: Gracias á Deu que he acabat la feyna. Avuy me sembla que'l tren
triga més que'ls altres días, perque ab ell ha de vení la meva
estimada, que axís que'm vegi'm dirá...
Sisa: Ola, senyó Apotecari jove.
Blay: Sisa, tinch nom ben cristiá. Me dich Blay.
Sisa: Tan fa que risqui com que rasqui, perque'l seu pare será mentres
visca l'Apotecari vell, y vosté l'Apotecari jove. Escolti be: fará'l
favor de donarme...
Blay: ¿Ja'm veníu ab algún remey de dona?
Sisa: Aquestos son los que curan, aquestos, perque els metjes no hi
entenen res.
Blay: Hi entenéu vos, que no sabeu llegir ni escriure.
Sisa: ¿Qué fa cap falta'l llegir y escriure per posar un pegat en un
banch? Donchs tampoch ne fa per posarlo á una persona. ¡Y els pegats son
los que curan, els pegats!
Blay: Si axó fos cert vos ne posava un de ben gros al clatell, á veura
si os treya las bestiesas que se os han ficat al cap.
Sisa: ¡Bestiesas! ¿Vol posar que no creu que una sargantana ficada dins
d'un canó de canya y penjada al coll del malalt, curi las febras?
Donchs las cura. Sí senyó que las cura, y no s'en riga. ¿Vol que li
diga trenta, cuaranta remeys per curar la marassa, tots segurs? Escolti:
borras xupadas ab aiguardent cremat; tripa de gallina ensalsada ab
clavells y canyella...
Blay: ¡Prou!
Sisa: Per purgarse tres vasos d'aygua de mar y altres tants d'aygua
dolsa.
Blay: Y si no vos purgan, vos reventan.
Sisa: Pel mal de melsa, un pegat dels sis sirvents; per las dents,
collarets de saúchs; pe'ls cuchs collarets d'alls. ¿Qué hi ha remey
millor que l'aiguardent de las 48 herbas pe'l mal de ventre? Cura
feta. ¿Qué m'en diu de l'aigua de las set sangrías per rebaxar las
sanchs?
Blay: ¿Y per la pigota?
Sisa: S'agafa un galapat, se'l fica dintre d'una olla y se'l posa
sota el llit, sense que'l malalt ho sápiga.
Blay: Y á la nit, el galapat se'n fuig de l'olla, salta al mitj del
cuarto y esglaya á las donas que vetllan al malalt, que's posan á
cridar y xisclar, com va passar á cal Triadó. ¡Ja os va escridasar be!
Sisa: Perque es un poca vergonya, un malagreit. Hi ha molta ignorancia á
aquet mon. No'n parlém mes y dónguim cinch céntims de greix de ballena,
cinch de seu de crestat, cinch de moll de bou, cinch de pomada de cacáu,
cinch de mantega de sa y cinch de unguent de malví. Tornaré d'aquí una
mica y m'ho emportaré. Passiho bé.
Blay: Passeho bé.
Sisa: (A la porta.) Ay, senyó Blay, ¡qué veig!
Blay: ¿Volar un ase?
Sisa: Vinga, que no l'enganyo.
Blay: ¿Que hi ha? (Surtint á la porta.) ¿Cóm? ¿Es possible?
(Desapareix.)
### Escena IV
> Sisa, Apotecari, Pere després Blay, María é Ignés
Apot. ¡Noy! ¿Ahónt vá?