**Teodor Baró**
1900
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut
d'Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
**Repartiment**
Personatjes i Actors:
- Apotecari: Sr. Bonaplata
- Blay: Sr. Oliver
- Jaume: Sr. Oliva
- Micaló: Sr. Borras J
- Pere: Sr. Virgili
- Sisa: Sra. Morera
- Senyora María: Sra. Pallardó
- Ignés: Sra. Caparó
## Acte únich
> Botiga d'apotecari de poble, á la dreta lo taulell ab tots los útils
> com, balansas, morté, etc.. Porta al foro, que es la del carrer. A
> dreta y esquerra las de las habitacions. Unas cuantas cadiras.
### Escena primera
> Apotecari, Blay, Pere, després Jaumet
Apot. Home, no sembla sino que'l cuarto dels nuvis l'hem empaperat ab
paper sellat. Puja molt. ¡Y'l pintat de la sala!
Pere: Recordi que vosté ha volgut...
Blay: Ungüent de basilicorn! ¿Per quí es?
Apot. Per en Capsa.
Pere: Vosté ha volgut lluirse, fer las cosas ben fetas.
Apot. Las cosas ben fetas ja m'están be; lo que no m'está be, es...
Blay: Aquesta grapialtesa sembla un xich rancia.
Apot. Tréula del altre pot. No m'está be que'm costin tant las obras.
Pere: Bo y barato no pot ser. Vosté'm va dir: Pere, jo vull que'm
posis...
Jaume: Una emplastre de ranas.
Apot. Ves al noy que't despatxará.
(Jaume s'acosta al taulell.)
Pere: Vull que'm posis la casa com nova, y com nova ha quedat. Los
preus son los convinguts. Vegi'l compte.
Apot. Axó no es un compte; aixó es una manxiula que'm plantas ahont més
m'escóu; á la botxaca.
Pere: Vosté ray que es apotecari y te la mina al pou.
Apot. ¡Ja ha sortit lo pou! ¡Lo pou! ¡Lo pou! Ximplerías que's creuhen
los tontos que dexan morir als seus per no felsi remeys. ¿Ha sortit del
pou tot axó que hi ha als pots? Precisament ni l'aigua del pou podém
aprofitar tal com es, perque l'hem de destilar.
Pere: No s'enfadi.
Apot. Si que m'enfado, perque aquestas tonterias perjudican als curts
de senderi que las prenen per veritats. Sols faltaría que os sentís la
Sisa.
Pere: Aquesta te remeys per tothom menos per ella. May es á casa, y'l
seu home se desespera perque, cuan ve del treball, tot ho troba per fer.
Jaume: ¿Que trigará molt á estar fet lo pegat?
Blay: No, tot seguit.
Apot. Be, que'n rebaxarém del compte?
Pere: Tot lo que'n quiti, ho perdré. No veu que las portas tenen duas
capas de barnís?
Apot. L'embarnisat soch jo.
Blay: Te.
(Dona l'emplastre á Jaume.)
Apot. Tres cents cuaranta set duros, tres pessetas y cinch céntims.
Pere: Be, déxils estar los céntims. Ja sab que jo no soch tirano.
Jaume: Senyor Apotecari, fará'l favor de posarme'l pegat aquí.
(Senyalant la glándula del coll.)
Apot. ¿Qué tens?
Jaume: No puch encanyonar, y cuan vuy empassarme la saliva, sembla que
m'esgarrapin la gargamella.
Apot. A mi si que m'han esgarrapat ab axó. (Lo recibo) Vina. Tíngalo ab
la ma ben apretat. Vatja; Veyas si'n pots rebaxar alguna cosa.
(Haurá posat lo recibo á Jaumet y allarga l'emplastre á Pere.)
Pere: ¿Qué'n faig d'aquesta emplastre?
Apot. Eh, tú. (A Jaumet que s'en anirá y retrocedeix.) ¿No ho has
conegut que t'he posat lo recibo y no l'emplastre de ranas?
Jaume: ¿Qué ho veya jo? (L'Apotecari li posa'l pegat.) Be. ¿ja n'está
segú de que m'ha posat el pegat?
Apot. Sí, home, sí. Ves en nom de Deu.
(Se'n va Jaumet.)
Blay: Pare, ja está despatxada la recepta.
Apot. Te; guayta quina altra recepta. Tot per tú, perque'l senyó y la
senyora que ha de ser la meva nora, estigan ben allotjats.
Blay: No n'está vosté poch cofoy de la sorpresa que avuy, cuan arribin,
donará á la sogra y á la Ignés.
Apot. Es veritat: no he volgut dir res de las obras que he fet á casa;
mes aixíns que arribin las porto á dalt y crech que quedan
enlluhernadas. Ja'm sembla sentir las exclamacions de la mare de la
Ignés. Y jo li diré. Tot per la vostra filla. ¿Estará be ó no á casa?
¡Cuan vegi la sala empaperada!...
Blay: Y'ls cuartos tan ben pintats.
Apot. Y'ls balcons embarnissats, que semblan miralls.
Pere: ¿No val tot axó mes de tres cents cuaranta duros...?
Apot. Tres pessetas y cinch céntims.
Pere: Dexemho á tres cents cuaranta set rodons.
Apot. Fem un surgit al set y quedin á tres cents cuaranta.
Pere: ¡Per que estiga content!
### Escena II
> Dits Jaumet
Jaume: Me tiba molt el pegat.
Apot. Ja t'ha de tibá.
Jaume: Es que m'amohina.
Apot. ¿No tens el mal dintre?
Jaume: ¡Si no puch encanyoná, vegi si es dintre.
Apot. ¿No estira el dentista per tréure fora el caxal?
Jaume: Si senyó.
Apot. Donchs el pegat estira fora per treure el mal. Escolta: en lo tren
d'ara ha de arribar de Canet la senyora María ab la seua filla.
Jaume: ¿La núvia y la sogra? Ja ho se que venen per firmar els capítols.
Apot. ¿Quí t'ho ha dit?
Jaume: La Sisa.
Apot. No hi ha com ella per donar remeys y noticias.
Jaume: Si tothom ho sab.
Apot. Miréus que n'hi ha un tip: ¡tot se sap á Malgrat!
Jaume: ¿De que parlaríam si no sabessim res?
Apot. Del temps. Estigas á la estació cuan arribi el tren per portar el
fato. ¡Y que no'ls hi cobris! Ja t'ho pagaré jo.
Jaume: ¿Que hi estaran molt temps aquí?
Apot. Ja vols saberho per anarho á cantar á la Sisa.
Jaume: No'ns parlém gayre desde alló del cataplasma d'all y arengadas.
Apot. Torna á fe'ls seus remeys.