Los sustantivos valencianos que terminan en _e, i, o, u_, breves ó
en consonante (excepto _ch y s_) forman el plural añadiendo una
_s_ al singular: verbigracia: _Mestre, mestres; òli, òlis; rey, reys;
sombrero, sombreros; sou, sous; sec, secs; perpal, perpals; arrap,
arraps; virtut, virtuts; muller, mullers; cánter, cánters_; etc.
Los en _a_ breve cambian dicha vocal por la sílaba _es_; v. gr.:
_Dòna, dònes; casa, cases; poeta, poetes_.
Los femeninos en _á_ aguda toman la misma sílaba sin dejar la _á_;
v. gr.: _Troná, tronaes; casá, casaes_.
Los masculinos en vocal aguda toman las letras _ns_ para formar el
plural; por ejemplo: _Chermá, chermáns; be, bens; camí, camíns;
meló, melóns; comú, común_.
Los femeninos en _ó_ aguda hacen lo mismo; v. gr.: _Llisó, llisóns;
precausió, precausións_.
Los femeninos en _é_ ó en _í_ aguda sólo toman una _s_: como,
_fe, fes; hurí, hurís_; ó la sílaba _es_: como _fees, huríes_.
A los sustantivos que terminan en _ch ó s_ y acentúan la última
sílaba, se les añade la sílaba _os_; v. gr.: _Batech, batechos; gòch,
gòchos; mich, michos; cabás, cabasos; pes, pesos; permís,
permisos; mòs, mòsos; andalús, andalusos; románs, romansos;
llèns, llènsos_.
_Temps_ no se modifica en el plural, y los en _s_ breves, tampoco,
como _sintaxis, éxtasis, crisis_.
_Hòme, orde, òrgue, òrfe, marche_ y quizá algunos otros similares,
forman el plural _hòmens, ordens, òrguens, òrfens, marchens_, sin
duda por reminiscencia del plural latino de que proceden.
Para las relaciones entre masculinos y femeninos, véase lo que
indicamos al tratar del adjetivo.