FORMACIÓN DE LOS PLURALES

Los sustantivos valencianos que terminan en _e, i, o, u_, breves ó

en consonante (excepto _ch y s_) forman el plural añadiendo una

_s_ al singular: verbigracia: _Mestre, mestres; òli, òlis; rey, reys;

sombrero, sombreros; sou, sous; sec, secs; perpal, perpals; arrap,

arraps; virtut, virtuts; muller, mullers; cánter, cánters_; etc.

Los en _a_ breve cambian dicha vocal por la sílaba _es_; v. gr.:

_Dòna, dònes; casa, cases; poeta, poetes_.

Los femeninos en _á_ aguda toman la misma sílaba sin dejar la _á_;

v. gr.: _Troná, tronaes; casá, casaes_.

Los masculinos en vocal aguda toman las letras _ns_ para formar el

plural; por ejemplo: _Chermá, chermáns; be, bens; camí, camíns;

meló, melóns; comú, común_.

Los femeninos en _ó_ aguda hacen lo mismo; v. gr.: _Llisó, llisóns;

precausió, precausións_.

Los femeninos en _é_ ó en _í_ aguda sólo toman una _s_: como,

_fe, fes; hurí, hurís_; ó la sílaba _es_: como _fees, huríes_.

A los sustantivos que terminan en _ch ó s_ y acentúan la última

sílaba, se les añade la sílaba _os_; v. gr.: _Batech, batechos; gòch,

gòchos; mich, michos; cabás, cabasos; pes, pesos; permís,

permisos; mòs, mòsos; andalús, andalusos; románs, romansos;

llèns, llènsos_.

_Temps_ no se modifica en el plural, y los en _s_ breves, tampoco,

como _sintaxis, éxtasis, crisis_.

_Hòme, orde, òrgue, òrfe, marche_ y quizá algunos otros similares,

forman el plural _hòmens, ordens, òrguens, òrfens, marchens_, sin

duda por reminiscencia del plural latino de que proceden.

Para las relaciones entre masculinos y femeninos, véase lo que

indicamos al tratar del adjetivo.

Apuntes para una Gramática Valenciana Popular · 第 6 / 39 题