aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._)
ADRIÁ
Deixeu-la estar.
QUIMA
Com! Que no la vols veure?
ADRIÁ
Sí. Però...
QUIMA (_tornant a cridar_)
Nuria! Nuria!
NURIA (_de dins estant_)
Què mana, mare?
QUIMA
Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_)
que no us feu mal posat.
ADRIÁ
Oh! Per mi...
QUIMA
Es que, si no, renyirem.
ADRIÁ
Jo...
QUIMA
Mira-te-la.
(_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._)
### ESCEXA X
Els mateixos i la Nuria
NURIA
Què mana, mare?
QUIMA
Vine, tonteta, vine!
QUIMA
Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de
plorar!
NURIA
No, no ploro pas.
QUIMA
Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i
aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens
de llàgrimes!
NURIA
No pas ara: ja m'ha passat.
QUIMA
Millor, dòna, millor!
ADRIÁ
Nuria!
QUIMA
Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què.
NURIA
Què hi fa?
QUIMA
Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure
contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria!
NURIA (_amb irònica tristor_)
D'alegria?
QUIMA
Sí. No faltaria més!
NURIA
No ho sé si és hora d'alegria!
QUIMA
És clar!
NURIA
No pas pera tot-hom.
QUIMA
Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera
l'Adriá, pera mi.
ADRIÁ (_am moll sentiment_)
No pas pera mi!
QUIMA
Com? Ja hi tornem? Tu, també?
ADRIÁ
Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira!
QUIMA
Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten
dones vergonya?
NURIA
Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent
anar-sen._)
QUIMA
Pobreta!
ADRIÁ (_quasi amb ira_)
Nuria! Mira-m, mira-m!
QUIMA
Que no ho sents?
ADRIÁ
Tant aviat ja m'has avorrit?
QUIMA
No t'ha avorrit!
ADRIÁ
Nuria!
NURIA
Què vols?
ADRIÁ
Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes?
NURIA
De res... de res, Adriá.
ADRIÁ
Per què m fas aquest posat?
NURIA
Ai, Adriá!
ADRIÁ
Què? Parla.
QUIMA
Ah! Té un cor de cera!
ADRIÁ
Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera
acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.
NURIA
Res, res.
QUIMA
I, doncs, per què no fas com nosaltres?
NURIA
Vosaltres... vosaltres...
QUI MA
Sí. No veus jo que alegra estic?
ADRIÁ
Lo que és ella...
QUIMA
Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la
vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra
com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia
fingeixen, les falses !
NURIA
(_molestada per les paraules de sa mare_)
Mare!
QUIMA
Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas?
NURIA
Deixeu-me.
QUIMA
Vine aquí! Vine!
NURIA
Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va
cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._)
QUIMA
Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer!
NURIA
Pitjor pera ell.
QUIMA
Carrinclona, més que carrinclona!
NURIA (_suplicant_)
Mare!
QUIMA
Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha
de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall!
Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els
teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu,
Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces
amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!
ADRIÁ
Quima...
QUIMÀ
Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i
dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?
NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_)
Oh! Qui ho sap?
QUIMA
Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les
paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No
heu renyit pas, veritat?
NURIA
No.
QUIMA
Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà
més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?
NURIA
Sí.
QUIMA
Que t'està bé?
NURIA
La tia diu que sí.
QUIMA
No t'ha d'estar bé!
(_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés
objectes de pintura._)
### ESCENA XI
Els mateixos, més ex David i l'Arcadi
ARCADI
Déu los guard.
QUIMA
Ah! Vostès? Tan aviat?
DAVID
No s pot treballar. Cau un sol que crema!
(_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David.
L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._)
QUIMA
Que volen esmorzar?
ARCADI
Sí; jo, sí.
DAVID
Jo encara no. No tinc gaire gana.
QUIMA
Malament.
ARCADI
Ja l'avisarem, doncs.
QUIMA
D'aquí una estoneta, veritat?
DAVID
Sí, senyora.
### ESCENA XII
Els mateixos i en Blai
BLAI
Com estem? Ja ha passat la tamborinada?
QUIMA (_am regany_)
Calla, si vols!
BLAI
Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo?
DAVID
Res de nou.
BLAI
Que ja han esmorzat?
DAVID
No encara.
BLAI (_a la Quima_)
Tu: què fas aquí parada?
ARCADI
Volem esperar una estona.
BLAI
Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m
mudaré.
(_La Nuria desapareix cap a la cuina_)
### ESCENA XIII
Els mateixos menys la Nuria
QUIMA
I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat?
BLAI
Feina feta no té destorb.
QUIMA
Que has de ser aviat al cafè?
BLAI
Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara!
QUIMA
Quan tinguin gust, ja m'avisaran.
ARCADI
Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua.
QUIMA
Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._)
BLAI (_a la Quima_)
De la dolça, eh?
QUIMA
Vaia!
BLAI (_anant a pouar aigua_)
Doncs, apa!
ARCADI
Deixeu: ja la pujaré jo.
BLAI
Fugi! I ara!
(_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._)
QUIMA
Si són servits. (_Se n entorna._)
ARCADI
Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_)
(_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en
David i a l'Arcadi._)
BLAI
Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què
ls en sembla?
DAVID
Magnífic!
BLAI
Pera preparar el ventrell no hi ha un millor.
QUIMA (_de dins estant_)
Blai!
BLAI
Ja va.
QUIMA (_també de dins estant_)
Vès, que tens el gec amanit.
BLAI
Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar.
DAVID
No s'amoïnin per nosaltres.
BLAI
Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic.
(_Sen va._)
### ESCENA XIV
Els mateixos. Aviat la Nuria
ARCADI
Què fem?
DAVID
Espera-t.
ARCADI
Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._)
DAVID
Sí.
(_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes
estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades,
portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a
la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem
oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el
vi en fresc._)
NURIA (_am molta delicadesa_)
Vol fer el favor?
DAVID
Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les
mans._)
NURIA (_am somriure trist_)
No.
DAVID
Que és pera nosaltres, Nuria?
NURIA
Sí, senyor.
(_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._)
ADRIÁ
Nuria: què fas? (_Molt concentrat._)
NURIA
Què hi ha?
ADRIÁ
Que no pots?
NURIA
Sí. No haig de poder!
ADRIÁ
Doncs, apa, enllesteix.
NURIA
Bé. (_Curt silenci._)
ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_)
Vés, vés: ja ho faré jo.
NURIA
Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._)
ADRIÁ
Gràcies a Déu!
NUR1A
Té, veus? Ja està.
ADRIÁ
No sé per què gansoneges tant.
NURIA (_fent un sospir_)
Ah!
ADRIÁ
Que tens?
NURIA
Res, res.
(_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._)
### ESCENA XV
Els mateixos i l'Arcadi
ARCADI
Ja ho tens tot endreçat.
DAVID
Bé.
(_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._)
### ESCENA XVI
Els mateixos i en Blai
QUIMA (_de dins estant_)
Nuria!
NURIA
Ja vinc, mare. (_Sen va_).
BLAI
Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla?
ARCADI
Renoi! Veig que encara feu goig.
BLAI
Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci?
ARCADI (_rient_)
Que sou trempat!
BLAI
No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar
aquella? (_Cridant._) Quima! Quima!
DAVID
No portem pressa. Jo no tinc gaire gana.
BLAI
Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot
bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima!
Quima!
DAVID
No la destorbeu.
(_Apareix la Quima._)
### ESCENA XVII
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._)
BLAI
Vès.
QUIMA
Què hi ha?
BLAI
Que no serveixes als senyorets?
QUIMA
Sí, home, sí.
BLAI
Apa, enllesteix.
QUIMA
Ja sen cuida la noia.
BLAI
Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat?
ADRIÁ
Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._)
BLAI
Acosta-t, home!
ADRIÁ
No, ja estic bé.
BLAI
Tu mateix.
(_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que
compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i
l'Arcadi._)
QUIMA
(_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i
l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits,
voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m
sabria greu.
DAVID
Digueu.
QUIMA
És que...
DAVID
De què s tracta?
BLAI
Què vas a dir?
QUIMA
(_am pausa i com dolguent-li_)
Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat.
DAVID
De lo que estem molt agraits.
QUIMA
Pel nostre gust... comprenen?...
(_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._)
ARCADI
Expliqueu-vos.
QUIMA
Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai...
DAVID
Gràcies.
QUIMA (_no gosant parlar_)
Però...
DAVID (_molt natural_)
Digui, digui.
QUIMA
Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí...
havent-hi una noia fadrina...
DAVID
Que no és un hostal això?
QUIMA
Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és
la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant
bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._)
Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho
per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui
bescantada!
DAVID
(_a punt de perdre la serenitat_)
Miri, senyora Quima...
ARCADI (_interrompent-lo_)
És clar, home, anem-sen!
DAVID
Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu...
Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que
parla. (_Am molla intenció._)
ADRIÁ
(_cridant, lot plantant cara an en David_)
Que tants romanços!
DAVID
Sou vós el qui desitja que men vagi.
ADRIÁ
Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó?
DAVID
Vui dir que no me n'aniré!
ADRIÁ
Que no se n'anirà? Jo len treuré per força!
DAVID
Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més
drets que vós.
ADRIÁ
Li dic que se n'anirà ara mateix!
DAVID
Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._)
ADRIÁ
(_anant a abraonar-se an en David_)
Llamp de Déu!
QUIMA
Adriá!
(_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._)
ADRIÁ
Deixeu-me! Deixeu-me!
BLAI
Què vas a fer?
ADRIÁ
Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir!
DAVID
Ja us he dit que no me n'aniré.
QUIMA (_suplicant_)
Fugi!
DAVID
No!
ARCADI
Anem!
DRIÀ
A fóra, li repeteixo!
(_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_)
NURIA
No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen!
(_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._)
Teló ràpid
## ACTE TERCER
_L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un
portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha
una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins
arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers
com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i
paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet
de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes,
enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb
el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra,
que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha
una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra
porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta
porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi
oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una
taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb
aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses
cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es
aprop de mig-dia._
### ESCENA I
En Blai i l'Adriá
(_Asseguts a prop de l'escala._)
BLAI
Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà.
ADRIÁ
Blai, ja és tard.
BLAI
I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs
demà que siguis casat!
ADRIÁ
Quan sigui casat!
BLAI
I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any
empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure.
ADRIÁ
Estic cego de rabia!
BLAI
Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada.
ADRIÁ
Ja... Una criaturada!
BLAI
Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res.
ADRIÁ
Jo crec que serà massa.
BLAI
La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia...
ADRIÁ
Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva
desgracia!
BLAI
Anem, anem a donar un volt.
ADRIÁ
No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella.
BLAI
Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets!
ADRIÁ
Es que...
BLAI
No siguis toçut! Anem.
(_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._)
### ESCENA II
En David i l'Arcadi
(_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala.
Vénen de la seva cambra._)
ARCADI
I ara, noi, què determines?
DAVID
Ja ho veuràs.
ARCADI
No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas,
aviat ho tindria resolt.
DAVID
Què faries?
ARCADI
Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que
plori. Ja li passarà!
DAVID
Tindries valor pera fer-ho?
ARCADI
Quin recurs em quedaria?
DAVID
I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva
vida, tot?
ARCADI
Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb
intenció._)
DAVID
Millor que hagi obrat així.
ARCADI
Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic.
(_Curt silenci._)
DAVID
Estic decidit.
ARCADI
A casar-te amb ella?
DAVID
A casar-me o a lo que sigui.
ARCADI
Però, faras aquest disbarat?
DAVID
De què dius disbarat?
ARCADI
Mira que la teva família...
DAVID
Que surti lo que vulgui.
ARCADI
Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me.
DAVID
Calla, calla.
ARCADI
No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la
facis una desgraciada!
DAVID
Per xò no men vaig.
ARCADI
Pensa que l'Adriá...
DAVID
Tant se m'endona d'ell.
ARCADI
Prou que s veu.
DAVID
No tinguis por.
ARCADI
Oh! Noi: la por guarda la vinya.
(_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._)
### ESCENA III
Els mateixos i en Mingo
MINGO
Hola!
DAVID
Què hi ha, Mingo?
MINGO
Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida!
DAVID
Per què? Què passa?
ARCADI
Ai, ai la mare!
DAVID
Vaia, explica-t.
MINGO
No s torbi, cregui-m; no s torbi.
ARCADI
Si jo també li dic. I com si res!
MINGO
És que l'Adriá no hi veu de gelosia!
ARCADI
I això?
MINGO
No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara
mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i
del poble, el mato».
DAVID
Bé, bé: no serà tant.
MINGO
Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso.
DAVID
Gràcies, per xò.
MINGO
Espavilis.
DAVID
No passis ànsia.
MINGO
Si vol res de mi, disposi.
DAVID
Bé, Mingo, bé.
MINGO
No vagi de refiat, cregui-m.
DAVID
Entesos.
MINGO
Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._)
### ESCENA IV
Els mateixos, menys en Mingo
ARCADI
Veuras: no romancegis.
DAVID
Deixa, home!
ARCADI
Oh! Per mi, rai.
DAVID
Fóra ser molt covart.
ARCADI
Just! Ves-ho agafant així.
DAVID (_després d'un moment de reflexió_)
Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana.
ARCADI
Gràcies a Déu!
DAVID
1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas
urgent... que... En fi, que aviat tornarem.
ARCADI
Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._)
(_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._)
### ESCENA V
La Nuria i en David
DAVID
Ah! Tu?
NURIA
Senyoret...
DAVID
No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit!
NURIA
No m'abandoni!
DAVID
Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te!
NURIA
No m deixi, que m moriré!
DAVID
Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i
amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara
de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec!
NURIA
Què seria de mi si vostè m'abandonava?
DAVID
M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort!
NURIA
Ho diu de cor tot això?
DAVID
Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que
l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les
forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves
il·lusions, totes les meves esperances!
NURIA
Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo!
DAVID
No m tractis de vostè.
NURIA (_vergonyosa_)
Estic tant avesada a tractar-lo així!
DAVID
Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria;
diga-m de tu.
NURIA
Més endavant ja ho faré.
DAVID
No: ha de ser ara, ara mateix...
NURIA
No t sabrà greu després?
DAVID
Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat.
NURIA (_am candidesa_)
Que no!
DAVID
Així, així, hermosa meva!
NURIA
M'estimaràs sempre?
DAVID
Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento
al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat
l'espero l meu demà!
NURIA (_am sentiment_)
El teu demà!
DAVID
Estàs decidida a tot?
NURIA
Sí, sí, a tot!
DAVID
Tu m comprens, Nuria?
NURIA
Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo
que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que
degraciat te faré!
DAVID
No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora
les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà.
Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als
braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!
NURIA
Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.
DAVID
Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat
d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes
mortes!
NURIA (_amb esclat de goig_)
Oh!
DAVID
Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.
NURIA
Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra.
DAVID
Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris.
NURIA
I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los.
DAVID
No veus que ells són els primers que t lliguen?
NURIA
Pobrets! De tant que m'estimen.
DAVID
La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell.
NURIA
Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer...
DAVID
Preferiràs morir-te.
NURIA
Sí. Jo no puc enganyar a ningú.
DAVID
I, doncs, que esperes aquí? La mort?
NURIA
No, no! Vui viure, vui viure enamorada!
DAVID
Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny!
NURIA
Si que t seguiré!
DAVID (_abraçant-la_)
Oh Nuria meva!
NURIA (_plorant d'alegria_)
David! David!
DAVID
Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida...
NURIA (_am l'ànima enamorada_)
David!
DAVID (_fent-li un petó_)
D'aquí després.
NURIA
Sóc teva, tota teva!
(_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons
apareix la Quima._)
### ESCENA VI
La Nuria i la Quima
QUIMA
Nuria.
NURIA
Què mana?
QUIMA
Vine. Acosta-t, acosta-t.
NURIA (_acostant-se poc a poc_)
Què voleu?
QUIMA
Què has fet, infeliça?
NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_)
Mare, mareta meva!
QUIMA
Com parles!
NURIA (_una estona torbada_)
Oh!... Jo...
QUIMA
Vaia, explica-t.
NURIA
No sé què dir-vos.
QUIMA
Què ha sigut alló?
NURIA (_maquinalment_)
Què?
QUIMA
Per què ho has dit?
NURIA
Oh! Què sé jo!
QUIMA
Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla!
NURIA
No puc! No puc, mare!
QUIMA
Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules
an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?
NURIA
Aquelles paraules?
QUIMA
Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá?
NURIA
No, mare, no. No hem tingut res.
QUIMA
I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja
no l'estimes?
NURIA
Jo...
QUIMA
Digues.
NURIA
Mai l'he volgut. Mai l'he estimat.
QUIMA
Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell.
NURIA
No, no: no vui pensar-hi més!
QUIMA
Com?
NURIA
L'Adriá... ja no pot ser pera mi.
QUIMA
Què?
NURIA
Ni jo puc ser seva!
QUIMA
Per què?
NURIA
Ell... ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui.
QUIMA
No?
NURIA
Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig
que no sóc com les altres noies.
QUIMA
Què vols dir, filla meva?
NURIA
Tinc uns pensaments devegades! (_Posant-se les mans al cap._) No sé
explicar-me. Jo visc d'una altra manera que vosaltres. No m vui
vendre... No vui ser esclava.
QUIMA
Però, què dius ara!
NURIA
Jo vui estimar!
QUIMA
Qui t'ho priva?
NURIA
Vós, el pare, tothom!
QUIMA
Nosaltres?
NURIA
Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l'Adriá.
QUIMA
Tu no saps lo que t convé !
NURIA
Potser no... Però no m'ho podeu trobar vosaltres.
QUIMA
Oh! Com t'has tornat!
NURIA
Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l'Adriá no
m'agrada, no!
(_Plora._)
QUIMA
Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del
poble te l'envegen ! Tanta sort que Déu t'ha donat, i tu ni n fas cas.
Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t'estima!
NURIA
Pitjor pera ell.
QUIMA
Si no més per agraiment l'hauries de volguer!
NURIA
Però no pas estimar.
QUIMA
Escolta ls meus consells.
NURIA
Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no
podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera.
QUIMA (_després d'un curt silenci_)
Tu vols el senyoret.
NURIA (_molt torbada i avergonyida_)
Jo?
QUIMA
Que no veus que no és pera tu?
NURIA (_am fonda convicció_)
Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo.
No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure.
QUIMA
Tu delires, filla meva!
NURIA
No deliro, no.
QUIMA
No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d'escullir una altra
classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest
home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.
NURIA,
Tot, tot és inútil. Estic decidida.
QUIMA
Fes-ho, filla, fes-ho!
NURIA
No puc!
QUIMA
Fes un esforç!
NURIA
No pot ser!
QUIMA
Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras.
NURIA
No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré.
QUIMA
Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de
la Justícia.
NURIA
No, no ho feu, mare! No ho feu!
QUIMA
Avui mateix. Això no pot durar més!
NURIA
Us prego que no ho feu!
QUIMA
Te dic que l vui fòra... I mira... (_Dirigint-se a la porta del fons._)
NURIA (_am gran prec_)
No! No!
QUIMA (_cridant_)
Blai! Blai!
NURIA
Mare! No m'abandoneu!... Per mi, per vós, per...
QUIMA (_cridant cap a fòra_)
NURIA
Per la me va honra!
QUIMA (_quedant-se moll sobtada_)
Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva!
NURIA (_acotant el cap_)
Mare!
QUIMA (_molt baix_)
Què has dit! És cert? És cert? Digues!
NURIA
Perdó, mare, perdó!
QUIMA
Ah! Desgraciada!
NURIA
Salveu-me!
QUIMA
Però, és veritat?
NURIA (_molt baix_)
Sí.
QUIMA
Què has fet, infeliça? Què has fet?
(_La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant.
Després d'un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am
dolçor i manefleria:_)
QUIMA
I ell t'estima?
NURIA
Sí: com vós m'estimeu.
QUIMA
N'estas ben segura?
NURIA
Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l'estimo molt, molt!
QUIMA
No veus que si s'arriba a saber...
NURIA
Oh! Que l'estimo!
QUIMA
I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya?
NURIA
Vosaltres... vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, mareta?
(_Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau
d'orella, diu a la Nuria:_)
QUIMA
Calla-t'ho, això!
NURIA
Que m'ho calli?
QUIMA
Sí. Explica a l'Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet
pera provar si era gelós.
NURIA (_baix i am repugnancia_)
No! No!
QUIMA