# La resclosa
Drama en tres actes
Ignasi Iglesias
1900
PERSONATGES
-------- ---------
Nuria 20 anys
Quima 55
David 25
Adriá 28
Blai 60
Arcadi 24
Mingo 23
-------- ---------
L'acció, a la montanya.
Època, actual.
Esquerra i dreta, les de l'actor.
Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en
el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el
següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner;
David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili;
Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.
Director artistic: D. Enric Borràs.
Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a
Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de
1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da.
Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D.
Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.
Director artístic: l'autor.
A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una
conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern
català_.
## ACTE PRIMER
_L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant.
De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i
d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més
fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel
fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del
darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la
silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades
pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi
pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre
quasi al mig de l'escena._
### ESCENA I
En David i l'Arcadi
ARCADI
(_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa,
contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.)
DAVID
Com te va, Arcadi?
ARCADI
De primera! Que consti! Vine!
DAVID
Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.)
ARCADI
I ara!
DAVID
Vaia: no tinc ganes de pintar.
ARCADI (_tot satisfet_)
Jo sí.
DAVID
Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.)
ARCADI
Vés què m'hi dius.
DAVID
Deixa-m estar, home, no m'amoïnis!
AKCADI
Dò-m una mirada a l'ultim terme.
DAVID
Ja va bé.
ARCADI
Aixeca-t, que ho veuràs.
DAVID
(_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé...
ARCADI
Am sinceritat: què ten sembla?
DAVID
L'ultim terme no m'acaba de convèncer.
ARCADI
I això? Que no s'explica prou?
DAVID
Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el
natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens?
ARCADI
Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.)
DAVID
Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.)
ARCADI
Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia.
DAVID
No n gasto.
ARCA Dl
Vatua!... Un to tant calent!
(_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi
fumant un cigarret_.)
ARCADI
Quina mandra tens, David!
DAVID
No... no ho fa això.
ARCADI
I doncs?
DAVID
Oh! Vés que t diré jo, ara...
ARCADI
Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant
al natural_.)
DAVID
Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen.
ARCADI
Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta!
DAVID
Què tens?
ARCADI
Res.
DAVID
Doncs, pinta i calla.
ARCADI
Aviat que la faig a miques!
DAVID
Vés, pren la meva.
ARCADI
No, no cal.
DAVID
Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.)
ARCADI
I, tu, què fas parat?
DAVID
Deixa-m estar, no m diguis res, home!
ARCADI
Que tens sòn ?
DAVID
No, tinc sòn. (_Curt silenci._)
ARCADI (_pintant_)
Ara, ara va bé! Vine, David!
DAVID
Pinta, pinta.
ARCADI
Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._)
DAVID
Però, calla, si vols!
ARCADI
Aixeca-t, home, aixeca-t!
DAVID
No estic de vena!
ARCADI
No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en
David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura!
DAVID
Jo?
ARCADI
No, jo!
DAVID
Per què m'ho dius?
ARCADI (_confidencialment_)
Que no vas observar res ahir vespre?
DAVID
Què vols dir?
ARCADI
No vas fixar-te en l'Adriá?
DAVID
Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia!
ARCADI
Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc.
DAVID
Sí... I què?
ARCADI
Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se...
DAVID
Lo del retrato?
ARCADI
Sí, això mateix.
DAVID
Què té de particular?
ARCADI
Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!...
DAVID
Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens!
ARCADI
Ja tornes am lo de sempre?
DAVID
Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina,
com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?...
ARCADI
No, no ho diguis.
DAVID
Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu
lo que ara jo t diria.
ARCADI
Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que
romàntic!
DAVID
Escèptic!
ARCADI
Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot.
DAVID
Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho
he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi
veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella
sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella
exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no
pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és
artista.
ARCADI
Noi, quina reventada!
DAVID
Dies ha que m'avises, que m reconvens...
ARCADI
Ho faig pel teu bé.
DAVID
Ho fas perquè... No sé per què ho fas.
ARCADI
Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això...
DAVID
Què vols dir?
ARCADI
Senzillament que l'estimes.
DAVID
Si, sí, que l'estimo.
ARCADI (_am presumpció ridicola_)
Ho veus com també sóc psicolec?
DAVID
Ah, Arcadi!
ARCADI
Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp...
DAVID
Ells m'han salvat la vida.
ARCADI
Però procura no recaure.
DAVID (_am to moll viu_)
Per què m'ho dius això?
ARCADI
Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a
Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.
DAVID
A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé.
Anar-men seria la meva perdició.
ARCADI
No sé per que.
DAVID
Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat:
me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui
sento vessar del meu cor.
(_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana
grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el
nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.)
### ESCENA II
Els mateixos i l'Adriá
ARCADI
Hola, hereu!
ADRIÁ
Què hi ha, senyorets?
ARCADI
Per ara, ja ho podeu veure.
ADRIÁ
Vostès cada dia lo mateix.
ARCADI (_amb ironia_)
I vós... cap a l'hostal.
ADRIÁ
No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi.
(_En David segueix pintant._)
ARCADI
Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori?
ADRIÁ (_amb intenció_)
Aviat.
ARCADI
Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta?
ADRIÁ
Sembla que sí.
ARCADI
Me n'alegro, Adriá.
ADRIÁ
Si no s'hi espatlla res.
ARCADI
Oh! No ho crec pas.
ADRIÁ
No s pot dir blat que...
ARCADI
Com?
ADRIÁ
Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia!
ARCADI
No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc!
ADRIÁ
Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de
rebot, sen fan a sí mateixos.
ARCADI
No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera!
ADRIÁ
Ja ho sabrà.
ARCADI
Francament, hereu...
ADRIÁ
Oh, ja, ja!
ARCADI
No serà tant.
ADRIÁ
Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom
l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I
allavors reb qui reb.
ARCADI
Que aviat us apureu !
ADRIÁ
Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel
busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima.
ARCADI
No us hi encaparreu.
ADRIÁ
I què m tinc d'encaparrar!
ARCADI
No faltaria més!
ADRIÁ
També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro...
ARCADI
Home!...
ADRIÁ
Bé: que no s'hi cancin.
DAVID
Igualment, Adriá.
ARCADI
Ja us en aneu?
ADRIÁ
Sí, que tinc feina.
ARCADI
Vaia, doncs.
DAVID
Adéu-siau.
ARCADI
D'aquí després.
(_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer
terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._)
### ESCENA III
Els mateixos, menys l'Adriá
ARCADI
Tu! Tu!
DAVID
Què?
ARCADI
Que no l'has sentit?
DAVID
Eh?
ARCADI
Que no estaves atent?
DAVID
Què? Digues.
ARCADI
No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant!
DAVID
Ane mi?
ARCADI
Sí. Es veu que 1 xicot està cremat.
DAVID
Deixa-1 dir!
ARCADI
Es que té raó!
DAVID
Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista
tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar!
ARCADI
Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu
vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva,
poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca
ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou
expressius.
DAVID
Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que
l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta
lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa.
ARCADI
Quina obsessió hi tens, en mi!
DAVID
Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que
t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir
mai al nivell del clown.
ARCADI
Que per ventura sóc així?
DAVID
Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més
procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an
aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de
col·leccionar diners.
(_Curt silenci._)
ARCADI
Escolta, David, una cosa.
DAVID
Digues.
ARCADI
I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi?
DAVID
Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en
el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota
d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un
petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de
l'heroe!
ARCADI
No sé què dir-te... Però...
DAVID
Què?
ARCADI
Deixem-ho córrer.
(_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca
i du un devocionari i uns rosaris a la mà._)
### ESCENA IV
Els mateixos i la Nuria
NURIA (_am tristesa dolça_)
Bon dia tinguin.
ARCADI
Oh, oh! Que vas maca!
NURIA
Ja hi som?
DAVID
Que venim d'oir missa, Nuria?
NURIA
Sí, senyor.
ARCADI (_an en David_)
Que no ho coneixes?
DAVID
Calla... (_Suplicat._)
ARCADI
Has dit gaires pare-nostres?
NURIA (_somrient am tristor_)
Oh! Molts!
ARCADI
I per nosaltres... ja n'has dit forces?
NURIA
Que està d'humor!
DAVID
An aquest sí que... no 1 preocupa res.
NURIA
Així ho veig.
ARCADI
I a tu?
NURIA
Jo rai!
ARCADI
Estàs molt trista!
NURIA
No estic trista!
ARCADI
Que no set coneix en la cara?
NURIA
Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli
com una beneitona.
ARCADI
Per tu faràs.
NURIA
Sí... jo rai!
DAVID
No t'enfadis, per xò.
NURIA
Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar!
DAVID
Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les.
NURIA
Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn...
DAVID
Estàs gaire animada?
NURIA (_fingint estranyesa_)
Animada?
DAVID (_somrient i am molta intenció_)
Ja s'acosta.
NURIA
Ah, ja! Ni tampoc hi pensava.
DAVID
No? Que és estrany!
NURIA
Vès ara am què surt vostè!
(_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._)
DAVID
Sí que t'interessa poc!
NURIA
No men parli, David. Faci-m aquest favor.
(_Suplicat_)
ARCADI (_pera distreure la conversa_)
Saps, Nuria, que estàs divinament?
NURIA (_somrient._)
Ah! Sí?
ARCADI
Te cau molt bé la mantellina.
DAVID
Encara que ten burlis!
ARCADI
No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en
tota la teva figura!
NURIA
Bah! Deixa-men anar cap a casa.
ARCADI
No ten vagis, encara.
NURIA
És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant!
DAVID
Sí, ves, que aviat deurà venir aquell.
NURIA
Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell.
DAVID
No li sóc tant ingrat com tu.
NURIA (_amb estranyesa_)
Ingrat?
DAVID
Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres!
NURIA
Oh! Vostè ja ho diu.
ARCADI (_a la Nuria_)
I que estàs bé! Quina cosa més hermosa!
NUR1A
Vol callar!
ARCADI
No ten vagis, que n faré un esboç.
NURIA
És tard, és tard.
DAVID
Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava...
NURIA
Miri: s'hauria d'esperar.
DAVID
Oh! Potser et renyaria.
NURIA
A mi?
DAVID
Vés, vés, creu-me.
NURIA
No sigui així.
(_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._)
ARCADI
Adéu.
DAVID
Adéu, Nuria.
NURIA
Passint-ho bé. (_Desapareix._)
### ESCENA V
Els mateixos, menys la Nuria
DAVID
Pobra xicota!
ARCADI
Sí... ten compte!
DAVID
Tant simpàtica! Em fa una llàstima!
ARCADI
A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima!
DAVID
Es malaguanyada pera aquell bretol.
(_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una
cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en
manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli,
faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._)
### ESCENA VI
Els mateixos i en Mingo
M1NGO
Hola, senyorets!
ARCADI
Hola, Mingo! Aon vas tant cremat?
MINGO
Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell!
DAVID
Qui?
MINGO
Aquell reganyós de l'Adriá.
ARCADI
De què se les heu?
MINGO
De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós?
ARCADI
Sí que tindrà feina, si no s cura!
MINGO
És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per
xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós
que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total
perquè son pare l deixarà una mica arregladet.
ARCADI
Crec que serà ric.
MINGO
Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners
i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.
ARCADI
Bé: què té amb en David?
MINGO
Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo
ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes,
que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de
rabaquet!
ARCADI
No, pobre xicot!
MINGO
Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin
poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té
cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc
una ràbia!
ARCADI
Perquè s casa am la Nuria?
MINGO
Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que
ell!
ARCADI
Ah! Sí? Vatua en Mingo!
MINGO
Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es
mereix millor que jo i que aquell sorrut.
DAVID
Vet-aquí...
ARCADI
Ja t passarà, ja.
MINGO
Algun dia...
ARCADI
Faràs una desgracia.
MINGO
Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot!
ARCADI
Tu ho fossis com ell.
MINGO
Bon profit... Ella no l'estima gens.
ARCADI
No?
MINGO
Cah, barret! Ni ls mils!
ARCADI
Que t'estima a tu, potser?
MINGO
No: a un altre. (_Mirant an en David._)
ARCADI
A un altre?
MINGO
Sí.
ARCADI
I, doncs, per què s casa am l'Adriá ?
MINGO
Oh! Això va de banda.
DAVID
Què vols dir?
MINGO
Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació.
Vostè (_an en David_) s'hi declares...
DAVID
Jo?
MINGO
Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá.
DAVID
Com ho saps?
MINGO
Deixi-ho córrer.
DAVID (_fent-se l desentès_)
Tu no saps re.
MINGO
Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota!
ARCADI
Que 1 planti, an aquell!
MINGO
Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos
pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses!
(_Am rabieta de noi._)
ARCADI
És molt interessada la Quima.
MINGO
Més que una garsa.
DAVID
I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá?
MINGO
No n'hi va costar poques, de llàgrimes!
DAVID
Sí?
MINGO
Sempre li ha fet fàstic.
DAVID
Però, com pot ser...?
MINGO
Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s
troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la
Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons...
ARCADI
I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats!
MINGO
Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament!
Treurà una ànima de pena.
DAVID
Quins embolics que faries!
MINGO
Jo fos de vostè!
ARCADI
I si aquell?...
MINGO
Si és un bè!
ARCADI
Mira que un home gelós...
MINGO
Que s reventi!
ARCADI
Vaia un plan més original t'has tramat!
MINGO
No és cap bestiesa!
DAVID
Pobre Adriá!
MINGO
Com que an ell no l'estima i a vostè sí...
DAVID
No ho creguis.
MINGO
Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi
veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._)
ARCADI
Que ten vas?
MINGO
Sí, senyor. Passint-ho bé.
DAVID
Adéu, Mingo.
ARCADI
Vine, home!
MINGO
No vui dir-los res més!
(_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._)
### ESCENA VII
Els mateixos menys en Mingo
ARCADI
Pobre xicot!
DAVID
Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors.
Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem
a ser!
ARCADI
Són caçadors.
DAVID
Ja t dic jo que ns hem ben enredat!
ARCADI
Que no ns clavin una perdigonada.
DAVID
Que vols dir que hi ha perill?
ARCADI
Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont
apunten. Que no ls servim de blanc!
DAVID
Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas.
ARCADI
Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça.
(_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre.
DAVID
Ah! Sí?
ARCADI
Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men
vaig a saludar-los.
DAVID
Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera.
ARCADI
Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria.
DAVID
En Guillem Tell!
ARCADI
Me n'hi vaig.
DAVID
Pinta, home, pinta!
ARCADI
Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor
Robert, no tiri, que sóc jo!
DAVID
Beneit, més que beneit!
(_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits
dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al
lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels
caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am
senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._)
### ESCENA VIII
La Nuria i en David
DAVID
Aon vas, Nuria?
NURIA
A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa.
DAVID
Que porten molta pressa aquests senyors?
NURIA (_am candidesa_)
No ho sé.
DAVID
Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._)
NURIA
Que ja han acabat de pintar?
DAVID
No encara. No s pot fer res.
NURIA
Per què?
DAVID
Oh! Què sap un! Lo que és jo...
NURIA
Què té? Que no s troba bé?
DAVID
Sí.
NURIA
Què li passa, doncs?
DAVID
Res: estic un xic neguitós.
NURIA
Què pinta?
DAVID
Res. No val la pena.
NURIA
A veure. (_Mira l quadro._)
DAVID
No s pot mirar de dolent.
NURIA
I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._)
DAVID
Què ten sembla?
NURIA (_no gosant-ho a dir_)
M'agrada mes el de vostè.
DAVID
Avui no estic per pintar.
NURIA
Que potser està malalt?
DAVID
No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada.
Curt silenci._) Nuria!
NURIA
Que mana?
DAVID
Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau!
NURIA
Que és burleta!
DAVID
Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa!
NURIA
Que m'hi vol retratar així?
DAVID
Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un
disgust?
NURIA
Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._)
DAVID
De vegades...
NURIA
Què?
DAVID
La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia!
NURIA
Ah! No temi.
DAVID
Es que ahir l'Adriá...
NURIA
Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato?
DAVID
Sí, allavors.
NURIA
Ell sí que...
DAVID
Ell, ell!...
NURIA
Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter,
aquell, també!
DAVID
Ja l té ben aspre, ja.
NURIA
Més de lo que vostè s pensa.
DAVID
Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure.
NURIA
No n faci cas.
DAVID
Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ?
MBIA
Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què
m vol.
DAVID
Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas
goig; per xò: perquè fas goig.
NURIA
I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt
sentiment._)
DAVID
Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit?
NURIA
An els meus pares.
DAVID
Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá.
NURIA (_inconscientment_)
Sí...
DAVID
No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara.
NURIA (_am molta fredor_)
Sí que l'estimo: cregui-m.
DAVID
No, no menteixis.
NURIA
Veurà...
DAVID
Tu l'avorreixes.
NURIA
Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en
David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._)
DAVID
T'hi cases? Per força!
NURIA
En què s fixa?
DAVID
En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de
ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima
és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va!
NURIA
(_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc,
ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia!
L'obediencia, David!
DAVID (_am sarcasme_)
Sí, l'obediencia!
NURIA (_amb ingenuitat_)
I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me?
DAVID
Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet.
NURIA
(_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_)
Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser!
DAVID
El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes.
NURIA (_coordinant idees_)
Ja no vol que vostè m retrati...
DAVID
Perquè és un egoista i tem perdre-t.
NURIA
Si ho fa així, em perdrà.
DAVID
Es clar que sí!
NURIA
Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m
repti.
DAVID
Oh! Sí que n fas de mal!
NURIA (_molt sobtada_)
Jo? Vostè m'ho diu!
DAVID
An ell n'hi vas fer molt!
NURIA
Jo? Quan? Quin dia?
DAVID
El primer que li vas dir que l'estimaves.
NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_)
Que no! Que no!
DAVID
Sí, si: li vas fer molt mal.
NURIA
Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai!
DAVID
No?
NURIA
Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar.
DAVID
Ho veus com te sacrifiques, ho veus?
NURIA
No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva
estrella.
DAVID
La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es
mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou
forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu.
NURIA
Què hi faré ara? Ja és tard.
DAVID
No és tard, no.
NURIA
Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo!
Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li
diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré
fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.
DAVID
Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !
NURIA
Quin recurs em queda?
DAVID
El de no accedir al teu sacrifici.
NURIA
Que aviat ho diu!
DAVID
Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!
NURIA
Vostè!
DAVID
Sí, jo, que vui salvar-te!
NURIA
Vostè! Vostè!
DAVID (_am passió intensa_)
Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo
am tota la meva voluntat!
NURIA
Oh! Pobra de mi!
DAVID
Nuria!
NURIA
Verge del cel, ampareu-me!
DAVID
Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria,
Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen
intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort.
Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!
NURIA
Oh David! Jo no disposo de mi.
DAVID
Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin!
NURIA
No pot ser, no pot ser!
DAVID
Ha de ser!
NURIA
Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo...
DAVID
No, no puc deixar-te.
NURIA (_am gran prec_)
Faci un esforç!
DAVID
Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada!
NURIA
Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no
men mereixo d'altra.
DAVID
Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una
esclava!
NURIA
Oh! Quin horror!
DAVID
Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra
tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva!
(_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te
dels meus braços! (_La besa apassionat._)
NURIA (_vençuda d'amor_)
Ah!
DAVID
Ets meva!
NURIA (_quasi plorant_)
David!
DAVID
No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta
i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am
tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera
deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb
idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._)
NURIA (_en veu molt baixa i dolça_)
David! David!
DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_)
Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil
i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art,
per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!
(_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._)
### ESCENA IX
L'Arcadi sol
ARCADI (_crida, mirant entorn seu_)
David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!
(_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel
primer terme de la dreta._)
### ESCENA X
El mateix i l'Adriá
ARCADI
Ditxòs de vós, Adriá!
ADRIÁ
I, això, per què?
ARCADI
Home, perquè feu festa.
ADRIÁ
I vostè?
ARCADI
Jo? Mireu, treballant.
ADRIÁ
Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?
ARCADI
Ningú.
ADRIÁ
Aon té 1 company?
ARCADI
Ara mateix era aquí.
ADRIÁ
Sembla que ell no s'hi mata.
ARCADI
No gaire.
ADRIÁ
Veig que li ha provat aquest terreny.
ARCADI
Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla
tot un altre.
ADRIÁ
Que sí, que sí.
ARCADI
L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar!
ADRIÁ (_amb ironia_)
De quin mal patia?
ARCADI
Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre,
una altra. A casa seva creien que era tisic.
ADRIÁ
Si que estava apurat!
ARCADI
Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen
cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben
cuidat...
ADRIÁ
Sí, crec que sí.
ARCADI
Jo us en responc.
ADRIÁ
Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal.
ARCADI
Voleu callar! Ni que fos un fill!
ADRIÁ
0 un gendre. Tot-hom li té llei.
ARCADI
I que s'ho mereix.
ADRIÁ (_sempre amb ironia_)
Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!
ARCADI
Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?
ADRIÁ
Vaia.
ARCADI
Vos ho creieu?
ADRIÁ
Per que no?
ARCADI
No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot...
ADRIÁ
Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot...
ARCADI
No parlo per vós, home!
ADRIÁ
Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca...
ARCADI
Sense segona intenció.
ADRIÁ
Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.
ARCADI
Home, no us ho prengueu així!
ADRIÁ
M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic
creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc,
ho sabrà.
ARCADI
I ara! Qui us ha alarmat?
ADRIÁ
Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en
aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat.
ARCADI
No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la
Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.
ADRIÁ
Si no m refereixo a vostè!
ARCADI
És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica.
ADRIÁ
Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el
seu tarannà. Però ell...
ARCADI
Que 1 coneixeu poc an en David!
ADRIÁ
Així no l'hagués conegut mai!
ARCADI
Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato...
ADRIÁ
Sí: sem va posar malament.
ARCADI
No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat
senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre
ofici.
ADRIÁ
Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin
llaurar dret, o del contrari...
ARCADI
No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora...
ADRIÁ
Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna.
ARCADI
No ho ha de ser!
ADRIÁ
Potser que m costi algun sacrifici.
ARCADI
No us entenc.
ADRIÁ
O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a
l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui
lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara
li han provat...
ARCADI
No tingueu por!
ADRIÁ
Jo n tinc molta, de por!
ARCADI (_bromejant_)
És que mala herba mai mor.
ADRIÁ
Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala
herba?
ARCADI
Què feu?
ADRIÁ
La seguem.
ARCADI
Oh! Prou que rebrota.
ADRIÁ
Devegades.
ARCADI
Sempre. O bé n surt de nova.
ADRIÁ
Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu
concentrada._)
ARCADI
No ho sabia.
ADRIÁ
Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li.
ARCADI (_amb ironia_)
No passeu ànsia.
ADRIÁ
Sembla que vostè també...
ARCADI
Què?
ADRIÁ
Que s'ho prengui a tall de mitja manta.
ARCADI
Fugiu, home! Sempre és bo l saber.
ADRIÁ
És que, si no...
ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_)
Que no aneu cap a l'hostal?
ADRIÁ (_anant-sen_)
No, no encara.
ARCADI
Adéu-siau, doncs.
ADRIÁ
Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi.
ARCADI
Igualment.
(_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi
queda mirant-sel._)
### ESCENA XI
L'Arcadi sol. Aviat en David
ARCADI
Aon deu haver anat aquell xicot?
(_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic
traspostat._)
DAVID
Arcadi!
ARCADI
Ai, gràcies a Déu!
DAVID (_en veu molt baixa_)
Calla, calla!
(_Se sent plorar a la Nuria._)
ARCADI
Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb
accent molt dramàtic._)
DAVID
Pst! Calla, calla, Arcadi!
(_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._)
ARCADI
Però...
DAVID
Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el
canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim.
En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel
seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha
desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._)
ARCADI
Però, David... ?
(_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._)
Teló pausat
## ACTE SEGON
_L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un
paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes
montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes
i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes
montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd
frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am
guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis
de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la
cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am
clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una
olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la
meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de
raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja
negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la
cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i
galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera
d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al
costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines
i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per
l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al
dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._
### ESCENA I
En Blai i l'Adriá
(_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou.
Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel
fons._)
ADRIÁ
Bon dia, Blai.
BLAI
Hola, noi! Què diem de bo?
ADRIÁ
Per ara, ja ho podeu veure. I vós?
BLAI
Trempat com sempre.
ADRIÁ
Me n'alegro.
BLAI
Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._)
ADRIÁ (_donant-li_)
Teniu.
BLAI
Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda.
Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima!
QUIMA (_de dintre estant_)
Què vols?
BLAI
Vès.
QUIMA (_traient el cap per la finestra_)
Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?
ADRIÁ
Hola, Quima!
BLAI
Fes-li esmorzar.
ADRIÁ
No; no us amoïneu, per mi.
QUIMA
I ara, tu, també! (_Desapareix._)
### ESCENA II
Els mateixos, menys la Quima
ADRIÁ
Vès ara per què... ?
BLAI
Deixa, home!
(_Curt silenci._)
ADRIÁ
Aont és la Nuria?
BLAI
Potser és a dalt.
(_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno
i una ganiveta._)
### ESCENA III
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.
BLAI
Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser,
algun tomatec.
QUIMA
Està bé.
BLAI
Pera començar a fer rodar la mola.
QUIMA
Està bé.
(_Sen va a la cuina._)
### ESCENA IV
Els mateixos, menys la Quima
BLAI (_llescant pa_)
Ah, ah!
ADRIÁ
Sí que triga la Nuria!
BLAI
Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs,
si encara no tens gens d'aliment al còs?
ADRIÁ
Es que...
BLAI
Deixa-t d'esques! Quina fal·lera!
ADRIÁ
No tant!
BLAI
Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc
que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t
digui?... no ha fet mai per mi.
(_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes
quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de
ceba, tomatec i olives._)
### ESCENA V
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Apa, ja està.
BLAI
Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._)
ADRIÁ
Preneu, home, preneu.
BLAI
Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.
ADRIÁ
Doncs, teniu gana!
BLAI
Psè!... Encara, encara.
QUIMA
És un sac de mal profit.
BLAI
Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a
l'Adriá._)
ADRIÁ
Prou, home!
BLAI
Atipa-t i amaga-t pa!
QUIMA
No us ho acabareu tot.
ADRIÁ
Prou, prou! (_Enretira l plat._)
BLAI
I tu, que també has d'esmorzar?
QUIMA
No. Ja ho he fet.
BLAI
Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la.
(_Per la plata._)
QUIMA
Que no tens gana, Adriá?
ADRIÁ
No gaire.
BLAI
Que no piques? Pren un tallet de tomatec.
ADRIÁ
Teniu raó. (_El pren._)
BLAI (_donant-li l porró_)
I beu, de passada.
ADRIÁ
No tinc set, encara.
BLAI
Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._)
QUIMA
I com xerrica! Prou! Prou, Blai!
ADRIÁ
Calleu, que l fareu ennuegar.
QUIMA
Apa, apa, quina manera d'alçar el colze!
BLAI (_deixant de beure_)
Ah, ah! Què ten sembla?
ADRIÁ
Quin halè teniu!
BLAI
I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.
ADRIÁ
Vinga.
BLAI (_donant-li l porró_)
Té. A veure si aguantes gaire.
QUIMA (_fadigada_)
Ai, Senyor!
BLAI
Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?
QUIMA
Vaia, que l faràs riure i es tacarà!
BLAI
Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!
ADRIÁ (_rient i deixant de beure_)
Vatua l'home!
QUIMA
Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar.
BLAI
Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això
rai, que a la bugada sen va !
QUIMA
Ho haguessis de rentar tu!
BLAI
Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo
per músic.
ADRIÁ (_rient_)
N'hi ha un feix de vós!
BLAI
Així m'agrades!
QUIMA
Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull.
BLAI (_brindant el porró a la Quima_)
Té, té: beu i calla.
QUIMA
Vés, troç d'ase!
BLAI
Apa, menja, Adriá: no t'adormis.
ADRIÁ
No us amoïneu.
BLAI
Noi, per tu faràs, doncs.
QUIMA
Com les trobeu aquestes costelles?
BLAI
Bones, bones. Es deixen menjar.
QUIMA
Digues, Adriá, digues: són tendres?
ADRIÁ
Sí, molt tendres: bona carn.
QUIMA
No són pas un xic crues?
BLAI
No: estan al punt. Una mica fumades, potser!
ADRIÁ
No, són fumades!
QUIMA
Aquest sí que en tot ha de trobar taps!
BLAI (_cridant el gat_)
Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?
QUIMA (_amb espontanitat_)
A la galleda.
BLAI
Mira, mira, que és de la broma!
QUIMA
Que ho sé jo ont és, el gat?
BLAI (_llença un òs de costella_)
Té: ja ho trobaran els goços.
ADRIÁ
Vaja, ja estic satisfet.
QUIMA
Voleu un raim?
ADRIÁ
No: jo no vui res més.
BLAI
No t sents am més coratge, ara?
ADRIÁ
Ja ho crec!
BLAI
Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la
Quima._) Ja pots treure tot això.
QUIMA
Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._)
BLAI
Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un?
ADRIÁ
No, gràcies.
BLAI
Tu mateix.
ADRIÁ (_després d'un curt silenci_)
I què se n'ha fet, de la Nuria?
QUIMA
No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._)
### ESCENA VI
Els mateixos i en Mingo
MINGO
Nostramo?
BLAI
Què hi ha, Mingo?
MINGO
Que heu abeurat el bestiar?
BLAI
Sí.
MINGO
Així, res.
BLAI
Dóna-li una mica de gra.
MINGO (_tot anant-sen_)
Desseguida.
BLAI
Tu! Escolta.
MINGO (_girant-se molt decidit_)
Què mana?
BLAI
Que ja has esmorzat?
MINGO
Estona ha.
BLAI (_oferint-li l porró_)
Té, doncs: beu un trago.
MINGO
Visca!
BLAI
Beu!
MINGO
Vaia, bevem. (_Beu refilant._)
BLAI (_a l'Adriá_)
Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble?
MINGO (_deixant de beure_)
Ha anat bé la passada?
BLAI
Molt. Apa: ves amb els animals.
MINGO
(_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu...
ADRIÁ
Au, a l'estable!
MINGO
Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._)
ADRIÁ
Apa, vés, beneit!
MINGO
A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?
BLAI (_reconvenint-lo_)
Mingo!...
MINGO
Aquest poca solta!...
BLAI
Que no vols callar, Mingo?
MINGO
No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit!
Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._)
ADRIÁ
Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!
MINGO
I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?
BLAI
Vés-ten, Mingo, vés-ten!
MINGO
No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit.
ADRIÁ
Te deixo estar per criatura!
MINGO
Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!
ADRIÁ
Llamp de Déu!...
BLAI
Vaia, Adriá!...
ADRIÁ
Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !
MINGO
Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui
la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia
perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi
sal.
ADRIÁ
Bé: què vols dir amb aquestes paraules?
MINGO
Ja ho saps lo que vui dir.
BLAI
Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... !
MINGO
Així: defenseu-lo!
ADRIÁ
Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._)
MINGO
Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella
t'encoratgi!
BLAI
Marxa, marxa d'aquí, com una reïra!
MINGO
Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria.
BLAI
Apa!
MINGO
Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva
guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc
una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria.
ADRIÁ
Vés, noi, vés a la teva feina!
MINGO
Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._)
### ESCENA VII
Els mateixos, menys en Mingo
ADRIÁ
Que no l'heu sentit?
BLAI
Deixa-1 estar, que no hi és tot.
ADRIÁ
Aquest noi té la llengua un xic llarga.
BLAI
Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._)
ADRIÁ
Ja n tinc prou.
BLAI
Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!
(_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt
pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._)
### ESCENA VIII
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?
BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_)
Eh, quina musica?
QUIMA
Que no ho sabeu?
ADRIÁ
Què?
BLAI
Digues.
QUIMA
Que la Nuria estones ha que és a dalt.
(_Segueix rient._)
ADRIÁ
Ah ! Era aquí?
BLAI
Què fa a dalt?
QUIMA
Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!
ADRIÁ
I per què no ve?
QUIMA
No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres.
ADRIÁ
I això?
BLAI
Que esteu renyits?
ADRIÁ (_am molta naturalitat_)
Per mi, no.
QUIMA
Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al
revés. Ai, Senyor!
BLAI
I, doncs, què fa?
QUI MA
Està plorant com una Madalena.
ADRIÁ
Per què? Què tè?
QUIMA
Res, res, la pobreta!
ADRIÁ
Per què plora ?
QUIMA
Encara no ho endavines?
ADRIÁ
Oh! Què sé jo! Digueu.
BLAI
Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._)
QUIMA
Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo
també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació.
BLAI
Per xò ha de plorar?
ADRIÁ (_concentrat_)
Per xò?
QUIMA
I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?
ADRIÁ (_am gran estranyesa_)
Ho dieu de debò, que plora?
QUIMA
Està desconsolada!
ADRIÁ (_separant-se, molt trist_)
No m'ho sé acabar!
QUIMA
I ara! Què tens, Adriá?
ADRIÁ
Re, re.
BLAI
Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes!
ADRIÁ
És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu?
BLAI
Què dius, home!
QUIMA
No sé pas de què te les heus !
ADRIÁ
Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap!
BLAI
Tu, Quima: que l'entens?
QUIMA
Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu!
BLAI
Sí, que s'expliqui.
QUIMA
Parla, home, parla!
ADRIÁ
La vostra filla no m porta estimació.
QUIMA
I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella?
La vegessis plorar!
ADRIÁ
Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com
desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!
QUIMA
No siguis tant ingrat!
ADRIÁ
Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què
volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i
la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?
QUIMA
Però, què t'empatolles?
ADRIÁ
Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets!
Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els
pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am
gran despreci._)
BLAI
Qui? Ella? Cah!
QUIMA
Ves ara quina una se n'ha empescat!
BLAI
Una cosa és una cosa...
QUIMA
Ah, gelós!
ADRIÁ.
Ja ho sentirem a dir.
BLAI
Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?
QUIMA
I al cap-d'avall per res.
BLAI
Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels
plora-miques.
QUIMA
I ben net que sí!
BLAI
Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la
valenta.
ADRIÁ
Oh, vós!
BLAI
Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que
tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que
siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina
xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que
enamoren!
QUIMA
Si serà una festassa!...
BLAI
Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé.
QUIMA
I això? En què t'has fixat?
BLAI
Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre
dia van agarrar-se com dugues llagastes?
QUIMA
Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu
Blai._)
BLAI
M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am
cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart!
Com se tens menjaras!»
QUIMA (_posant-se a riure_)
Encara m faràs riure!
BLAI
No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira
com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._)
QUIMA
Sant ximplici!
BLAI
Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica
de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!
QUIMA (_a l'Adriá_)
El vols, un traguet?
ADRIÁ
No estic pera beure.
BLAI
Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos.
ADRIÁ
Quina ràbia!
BLAI
Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta...
ADRIÁ
No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos
aquell, no s faria pregar, no !
QUIMA
I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat!
ADRIÁ
Fos aquell, us torno a dir!
BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_)
Bah, bah!
ADRIÁ
Que n'he sigut de bèstia!
QUIMA
Pobra Nuria! Tant que t'estima!
ADRIÁ (_amb ironia_)
M'estima!
QUIMA
Sí.
ADRIÁ
Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar...
QUIMA
Que vols que s corsequi?
(_En Blai els escolta de mala gana._)
ADRIÁ
Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia
que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però,
d'ençà que van venir aquests senyorets...
QUIMA
No, home, no!
ADRIÁ
Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig!
QUIMA
No: això són cabòries teves.
ADRIÁ
Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi.
QUIMA
I qui sen burla?
ADRIÁ
Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi!
BLAI
Ai, ai, quina nuvolada!
ADRIÁ
Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses.
QUIMA
Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!
BLAI
Deixa-men anar, que la cosa s'embolica.
ADRIÁ
No vaig tant amunt.
QUIMA
I doncs?
ADRIÁ
Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no
parlaria com parlo.
QUIMA
Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!
ADRIÁ
Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà,
no serà!
BLAI
Vaia: ja us ho fareu.
(_Sen va per l'esquerra del fons._)
### ESCENA IX
Els mateixos, menys en Blai
QUIMA
Què és lo que veus clar? Explica-t.
ADRIÁ
Que l carro m va pel pedregal.
QUIMA
Justament ara?
ADRIÁ
I tot per culpa vostra.
QUIMA
Per culpa meva?
ADRIÁ
Sí.
QUIMA
Per què ho dius? En què t fixes?
ADRIÁ
Em fixo en moltes coses.
QUIMA
A veure, digues.
ADRIÁ
Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar
la Nuria, avui jo no m queixaria.
QUIMA
No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc.
ADRIÁ
Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._)
QUIMA
En bona fe, Adriá.
ADRIÁ
La xicota no m volia.
QUIMA
Que sí!
ADRIÁ (_imperiós_)
Que no!
QUIMA (_persuasiva_)
Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._)
ADRIÁ
Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar!
QUIMA
Mentida! Qui t'ho ha dit això?
ADRIÁ
Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia
que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he
posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja
la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho
serà!
QUIMA
No ho ha de ser!
ADRIÁ
Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo
callo i em migro.
QUIMA
No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am
nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.
ADRIÁ
Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens
bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però
quan les sangs me pugen al cap...
QUIMA
Vaia, vaia, no siguis així.
ADRIÁ
Es que començo a perdre la paciència.
QUIMA
No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No
li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos!
Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no
comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui,
si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que
una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices,
s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe.
ADRIÁ
Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ...
QUIMA
Què vols dir?
ADRIÁ
Que?... Vaia, que jo no li vui veure més!
QUIMA
No siguis tant gelós!
ADRIÁ
Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me!
QUIMA
Que aviat ho tens arreglat!
ADRIÁ
O ells o jo: trieu.
QUIMA
Com els ho dic?
ADRIÁ
De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls
treure jo a les males.
QUIMA
Espera uns quants dies.
ADRIÁ
Ja no puc aguantar més.
QUIMA
(_després d'una petita lluita am si mateixa_)
Els treuré, doncs.
ADRIÁ
Avui séns falta.
QUIMA
Sí.
ADRIÁ
No ho allargueu pas!
QUIMA
Ah, gelós!
ADRIÁ
Deixeu-ho córrer.
QUIMA
Quins papers!
ADRIÁ
Prou! Quedem en que ls treureu?
QUIMA