(*) El dit bibliòfil prenia com tipo l'auca _Don Perlimplin_ de
48 redolins gravats al boix, cada un d'ells amb un dístic
per l'estil:
_En la ciudad pega fuego
se orina y lo apaga luego._
Y totes les qu'es trobaven dintre d'aquestes condicions
eren declarades auques de l'edat d'or de les auques.
Els anteriors o siguen les primitives, e
_anteperlimplinesques_ eren les que tenien sols una ratlla
sota del redolí. Per exemple: _Va con mujeres malas. Es muy
bueno con cebollas. Per Sant Francesc, vetllas._ Les auques
posteriors a la de D. Perlimplin, són totes les modernes
que per sa perfecció indiquen ja una decadencia. Les unes
són gravades am procediments tals com la zincografia, les
altres són litografiades, y els seus versos, o són tercetos
y quartetos, o quant són pareados no tenen aquella bona fe
e ignocencia primitiva. A més, els gravats adquireixen ya
verdaderes pretencions d'ilustració. És a dir, són auques
refinades.
Per fi, el dit aucòleg considerava com _pseudo-auques_
totes aquelles que no tenien, o tenien més de 48 redolins,
no sent aquestos quadrats y de tamany regular, o sent
pintats o estant destinats a la loteria, com aquell de:
«_Pierde el estudiante
por su modo de vivir
de una manera bergante..._»
Y tenia rahó. En l'auca, manifestació artística
especialment infantil e ignocenta, per res hi deu entrarhi
l'interes, y molt menos el joch.
¡Deu vulgues que pels refrans en surtís un altre bibliòfil
metodista com el dit aucòleg!
* * *