Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú
ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no
pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves
enyorances d'aventurer humil.
Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa
apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els
meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec
perfecta, dreturera, santa!
Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre
s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa
alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia,
les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís
encara.
Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes
que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat
maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns
personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosarà
discutir-los el dictat d'Herois. Almenys no s'oposarà massa
formalment que un escriptor de la meva modèstia, gaiament
democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los però, ben entès,
una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a
l'admiració que els professo.
Mes cap respecte humà podria fer de mi un ingrat, ni cap
esplendidesa de progrés, cultura o civisme fóra prou abassegadora
perquè jo els tingués en oblit.
Jo els ofreno, per tal motiu, aquestes Planes. La glòria, si n'hi
ha, és d'ells. Sols desitjo, per a mon goig, ésser un bon
historiador de les gestes llurs. També em fóra grat que tu, lector
benèvol, tinguessis el meu tarannà. Així esdevindria possible que
jo i els meus Herois caminéssim triomfalment pels viaranys de ton
esperit com ho férem pels deserts de la terra.