La mateixa decoració que l'acte primer.
Alfred i Manel tant en aquest acte com l'anterior aniran molt bruts,
estripats i pedaçats en draps de colors.
### Escena I
Magdalena, estarà sentada prop la taula.
Magda. Déu meu, quant me tornareu els fills? Quant
tornaran a la llar que abandonaren? Oh, si! Feu que jo encara pugui
veure'ls, la meva vida sento que se me acaba. No tindré el plaer de
veure'ls avans de morir? Bon Déu, feu, feu que pugui estrenyels
contra mon pit. Mossen Geroni m'ha dit que ha tingut una visió, i era
que els fills tornaven a casa i demanaven perdó. Serà un avís això?
Oh! fes que se compleixi com més haviat millor. Encara que només fos
veure'ls Senyor! El cor me diu que els veuré, si, que els veuré.
(Riu i plora) Que tonta soc, que boja soc, no se realitzarà lo que
demano, ho espero amb massa dalit. Senyor, escolta els precs d'una
mare!
### Escena II
Dits i Mossen Geroni.
Geroni. Déu vos guard, Magdalena.
Magda. Éll ens guardi a tots. (Pauseta) Quins vents
porteu per aqui; quelcom de bó?
Geroni. Un vent que, si ho es molt de rebó.
Magda. Si? Porteu noves de mos fills? Que fan? Aon son?
Digueu, digueu depressa.
Geroni. No puc parlar tant, no puc respondre a totes
les preguntes que'm feu l'hora.
Magda. Però digueu quelcom que estic ansiosa.
Geroni. Calma, calma i reposeu-se, Magdalena.
Magda. Està bé, està bé; però parleu.
Geroni. Jo vinc ha dir-vos que els vostres fills...
Magda. (Interrompent-lo) Que'n es dels meus fills?
Parleu, parleu desseguida. Apa home. No vos pareu...
Geroni. Que volen abraçar a la mare i demanar-li
perdó.
Magda. Ah! (Com ferida, pausa) I aon son?
Geroni. Estan a punt de vindre.
Magda. Aqui? A casa?
Geroni. Si, dona, si.
Magda. (Caient agenollada) Oh, Déu sant! Te remercío
per haver-me escoltat. (S'aixeca plorant d'alegria) Estic ansiòsa per
abraçar-los, que vinguin, que entrin, els vui veure; aon son? Com ho
heu sapigut, conteu, conteu.
Geroni. Jo ahir anava a sortir de l'Ermita quan
veig...