### Escena XI
Dits i Mossen Geroni.
Geroni. I vosaltres que penseu fer?
Alfred. Volem tornar a la llar. (Toquen dins les
campanes cridàn a sortir la gent.)
Geroni. Jo parlaré amb la vostra mare i aixís tornareu
amb ella. (Surten de dins l'Ermita, i marxen per diferents punts
suposant camins.)
Manel. Que bó sou Mossen Geroni.
Geroni. Jesús quant vingué a la terra també'n fou de
bó; més els homes no ho reconeguèren i el mataren.
Alfred. Teniu raó.
Geroni. Ara, entreu a l'Ermita, que us diré lo que
teniu de fer. Ella sempre us està esperant.
Manel. I ens rebrà?
Geroni. Quin dupte, ja? I amb els braços oberts. Que
faria una altre mare que'ls seus fills l'abandonessin? Pregar perque
s'arrepentissin i tornessin a la llar. Doncs això ha fet ella, i fa.
I quant tornin, els braços oberts té, per rebre'ls.
Alfred. Si, ella es mare i sap lo que costem.
Manel. I nosaltres, els mals fills, no més som bons per
dar disgustus, sense compendre lo que es, i lo que fa una mare per
nosaltres.
Geroni. (Pensatiu.) Mireu, escolteu-me. (Se va fent de
nit poc a poc.)
Alfred. Parleu, parleu, que estem impacients.
Geroni. Jo, ara aniré a veure la vostra mare i li diré
que os heu arrepentit de tot i que voleu demar-li perdó de genolls
als seus peus.
Manel. Si, Mossen Geroni, si; i depressa, digueu-li que
la volem venerar tots los seus jorns de vida.
Alfred. I també digueu-li que ens dixarem humiliar,
fins trepitjar; i podrà dir a tothom: "Han vingut els mals fills, més
ara seràn, son els més bons del poble"
Geroni. Aixís me plau, que tot lo que li conti sigui
dit primer per vosaltres. Entreu, entreu i espereu el meu retorn de
la missió.
Alfred. Esperem-lo aqui dins, ara ja puc mirar-hi.
(Entren Alfred, i Manel a l'Ermita)
### Escena XII