Manel. No que'ns pot veure Mn. Geroni.
Alfred. No'ns podem entretenir que ja son aquí.
Manel. Marxem per aquest camí. (per darrera l'Ermita.
### Escena III
Guardes amb el Tomás, lligat.
G. Bosc 1er. Fins aqui han vingut els altres.
G. Bosc 2on. Esperem que surtin de l'Ermita per veure
si hi son.
G. Bosc 1er. A on teniu la casa en que viviu?
Tomás. No ho sé.
G. Bosc 1er. A on s'han amagat els altres, perque
devieu trobar-vos altres vegades.
Tomás. No ho sé.
G. Bosc 2on. Si que ho saps.
G. Bosc 1er. Parla si vols estalviar-te algun disgust.
G. Bosc 2on. Que anàveu a fer?
Tomás. No ho sé.
G. Bosc 2on. Aixis tú no saps rés. Vols dir que'ts
ignocent?
Tomás. Si que ho soc.
G. Bosc 1er. Doncs tot i amb això te portarem a câla
vila, veig que no parles.
G. Bosc 2on. Si, si allí parlarà. No vol salvar-se. I
els altres?
G. Bosc 1er. Per ara deixem-los. Després ja vindrem per
ells.
Tomás. Deixeu-me anar.
G. Bosc 2on. Primer tens de vindré amb nosaltres.
G. Bosc 1er. Apa, apa, caminem, (Se'l emporten per la
dreta a espentes.)
### Escena IV
Alfred i Manel, que surten del mateix lloc.
Manel. Mira, mira, Alfred com se'l emporten a câla
vila.
Alfred. Pobre noi!.
Manel. Are promte ho sabrà la Quica, i quina pena
tindrà!.
Alfred. I la nostra...? tant de temps sense veure-la!.
Pobre mare! Sempre estarà pensant amb nosaltres.
Manel. I plorarà la nostra ausencia. Hem sigut uns mals
fills, Alfred... Hem abandonat a la mare quant més necessitava de
nosaltres, per seguir al Tomás.
Alfred. Per éll hem fer vils accions; per éll hem robat
a la nostra mare!
Manel. I no voliem ser manats per ella!.