Bosc frondós. A la esquerra primer terme façana de
l'Ermita. Esquerra segon terme, un camí que la volta. Per terra
troncs d'arbres que faran de seient.
Es a la tarda. Pausa llarga després d'haver-se escorregut la cortina.
### Escena I
Mossen Geroni amb dos Guarda bosc, per el camí de
l'Ermita.
Geroni. I que Bernat, encara no hem pogut agafar
aquests pillets que volten per aquí la vila?
G. Bosc 1er. No, no. Estan molt adiestrats amb la
cosa.
Geroni. Empró aqui l'Ermita no venen mai.
G. Bosc 2on. Oh! perque sempre estem amb la cura de que
no fassin quelcom.
G. Bosc 1er. I de la Magdalena, que'n sabeu?
Geroni. Pobre dona! desde que els seus fills la
abandonaren que ja no ha fet rés de bó.
G. Bosc 2on. I després d'haverli robat lo poc que
tenia, encara més, eh?
G. Bosc 1er. Lo que jo estranyo és que no'ls vegin per
la vila.
Geroni. Ella diu que marxaren a ciutat.
G. Bosc 1er. Doncs jo, juraria que son ells els que
volten per el poble i que no deixen estar tranquil a ningú, (G. Bosc
2on. va per respondre i Mn. Geroni l'interromp.)
Geroni. Si; perque mai hi ha hagut cap robo, i un que
n'han fet ha estat a casa la Magdalena.
G. Bosc 1er. Perquè viu sola.
G. Bosc 2on. Mn. Geroni té raó.
Geroni. I més, el noi de la Quica va marxar amb ells, i
fins penso que ha sigut ell qui'ls ha induit a cometre semblant
vilesa, això no falla.
G. Bosc 1er. Expliqueu-se, expliqueu-se, ho volem
saber.
Geroni. Escolteu. Quan jo vaig anar aquell jorn a casa
de la Magdalena, estaven ella i la Quica enraonant dels fills, jo
també la vaig rependre perque li dava tanta llivertat, més ella
contestava, que disfrutés are, sent jove, que de vell ja no podria
fer-ho. Li vaig fer un sermonet, que feu el seu efecte, mes fou massa
tard ja.
G. Bosc 2on. Perquè fou massa tard?
Geroni. Perquè no volia ser manat. El mateix jorn també
reprengué als dos nois de la Magdalena, però fillets de Déu, si me
descuido quasi bé'm peguen, i a cops d'escombra me volien treure de
casa, dient uns disbarats... que... ni jo vui recordar-me'n i que Déu
els perdoni. Doncs desde aquell jorn que ja no'ls he vist més ni he
sapigut de ells.
G. Bosc 2on. El mateix dia que passà tot això?
Geroni. Si, si, a la mateixa nit. (Toquen les campanes
de l'Ermita des de dins) Me'n vaig que prompte vindran els
feligresos.
G. Bosc 1er. I nosaltres també marxem.
Geroni. (Entrant a l'Ermita) Que Déu vos acompanyi.
G. Bosc 2on. Amb ell quedeu. Anem, anem. (Se'n van per
darrera l'Ermita.)
### Escena II
Van sortint vilatans per tots cantons i entren a
l'Ermita. Pausa. Alfred i Manel entran corrent per la dreta.
Alfred. Ai, ai, quin tip de corre Manel.
Manel. I jo que cansat que estic, Alfred.
Alfred. (Notant que'n Tomás no hi és) I del Tomás que
se'n ha fet?
Manel. L'han agafat els guardes.
Alfred. Quina vergonya per ell anar pres, lligat, per
la vila.
Manel. I també quina pena per la seva mare quan ho
sabrà.
Alfred. (Mirant per a on han vingut,) Per la font venen
els guardes, porten el Tomás, si. Que farem?
Manel. A on ens amagarem?