### Escena IV
Mateixos menys Magdalena.
Geroni. Doncs que pensa fer el vostre noi?
Quica. Per ara rés distreures.
Geroni. Veges que tal, tot un home ja. No pensa
treballar?
Quica. Perquè. Tenint jo per menjar!...
Geroni. Bon pensament, en càs d'alguna contrarietat,
que? Llavors a pidolar almoina, eh que sí?
Quica. No passarà aixó.
Geroni. I el seu pare que hi deia?
Quica. Ell? El deixaba fer com jo.
Geroni. Aquest xicot el llenceu a perdre i es una
llàstima, val més que li feu apendre algun ofici, que prous n'hi han
a la vila i que li dongueu concells, com nosaltres a vos, que ja li
convenen.
Quica. Encara es prou jove per a tot això, ja tindrem
temps.
Geroni. Quants anys té?
Quica. Vint a la prop.
Geroni. Jo ja havia estudiat moltissim an aquesta
edat.
Quica. Si; empró perque vos serveix?
Geroni. Quica! De que? Per il·lustrar al poble i portar
ànimes a Deu, que'l vostre pert la seva. Penseu que teniu un fill, i
la vostra missió es educarlo com Deu mana, que sigui llum an aquest
mon, que amb sos fets honri als seus pares, que ningú pugui mai
senyalar-lo amb el dit, i vos teniu aquesta missió, i si es pert serà
per causa vostra, per no ensenyar-li el camí de la virtud. Mediteu
això. (Se'n va pel foro.)
### Escena V
Quica sola.
Quica. Tan mateix veig que tenen raó tots els que'm
parlen aixis. Jo ara comprenc que faig mal fet si no'l repto, el dia
de demà farà de mi lo que voldrà perque jo no podré dir-li rés, i si
ara el renyo, serà capaç de fer-ne una. Ara comprenc que li he dat
massa llivertat amb tot. Li aniré traient de poc en poc. La Magdalena
si que ho sap fer; empró que diu la gent? que semblen gossets; que si
té por de que's perdin, i moltes coses per lo semblant. Ah Magdalena!
Tu ho has entès millor que moltes de nosaltres, com una s'ha de
portar amb els fills. Sols tú seràs mare beneïda, sols tú tindràs
dret de que't diguin Mare!
### Escena VI
Dits, Mag. Tomás, Alfred i Manel.
Mag. Aqui'l tens Quica, el teu noi.
Tomás. (Abrassant-la) Hola, mare.
Alfred. Bona nit tingueu tots.
Manel. Bona nit, Quica.
Mag. D'on veniu? Perquè m'heu fet esperar tant?
Alfred. Ja hi som mare? Li preguem que no'ns digui
rés.
Mag. Com que no; no faltaria més, m'ho teniu de dir,
com mare vostre que soc.
Manel. Doncs... venim de veure un amic.
Tomás. Si, mare, i estic més content!
Quica. Aixis m'agrada, aixis, fill meu.
Alfred. (A Manel) Veus com la Quica no li diu rés an el
Tomás.
Manel. (A Alfred) Es que tenim pega nosaltres.
Mag. Ja ha marxat Mn. Geroni?
Quica. Ha sortit un moment a aqui fóra; l'havieu de
veure.
Alfred. (A Manel) Ja torna a ser aqui aquest frarot.
Manel. (A Alfred) Mai el podem treure. Quina llauna
noi.
Quica. Ja ve, mirate'l.
### Escena VII
Mateixos, més Mossen Geroni.
Geroni. Hola nois, ja sou aqui?
Manel. (Amb orgull) Si, ja'n som arrivats.
Geroni. No aneu pas be, vosaltres, no.