Habitació ben arreglada. Al foro una porta que se
suposa ser la del carrer després d'haver passat un pati. Una
porta lateral dreta que es la cuina, una altra a la esquerra que
dóna a les demés habitacions. Una taula al mitg amb unes poques
cadires rodan-la, un quinqué sobre, tot ben conjuminat. Magdalena
cus sentada prop la taula. Es cap al tard quasi de nit.
## ACTE PRIMER
### Escena I
Magdalena. (sola) Jo no sé perque triguen tant els meus
fills. Sempre'm fan esperar amb ànsia, sembla que hi trobin gust. No
sé, no sé que pensen, una mare fa tot lo que pot per ells, i mai
estan contents (pausa) Quina mare més desgraciada que soc, dos fills
que tinc, els tinc per pesadilla. Perque, Deu meu, perque?
(truquen) Ja deuen ser aquí. (Se'n va per el foro).
### Escena II