--Aquesta edició en català de "Tres homes dins una barca" data de
1921. Les omissions de certs passatges, així com alguna
imprecissió en el text traduït, fan aconsellable afegir els següents
aclariments, referenciats dins el text amb (*).
(*1) Hauria de dir: "tot el sistema".
(*2) Hauria de dir: "mai no m'he marejat".
(*3) Aquí la traducció canvia el sentit. Hauria de dir: "Foren els
pickles, sabeu. Eren els pickles més dolents que mai he tastat en un
vaixell. No en vau menjar gens, vós?"
(*4) No està clar el sentit de "escombrejar". En l'original,
Montmorency diu: "i jo no fumo."
(*5) El sentit és confús. Vol dir: "cada avantatge té el seus
inconvenients."
(*6) Per "llard" hem d'entendre cansalada viada, o "bacon".
(*7) El següent paràgraf fou omès en aquest punt:
«Llavors hi ha les noies amb pretendents. Les que en tenen mai no
els volen. Diuen que s'estimarien més no tenir-ne, que les molesten,
i que per qué no van a enamorar a Miss Smith i a Miss Brown, que són
grans i no gaire maques, i no tenen cap pretendent? Elles mateixes
no en volen, d'enamorats. No es volen casar mai.»
(*8) Hauria de dir: "No, pensant-ho bé, no repetiré el que Harris va
dir."
(*9) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
transcrita:
«Les noies, tampoc queden gens malament en una barca, si van
vestides de forma bonica. No hi res més escaient, penso, que un
vestit de navegar de bon gust. Però un vestit de navegar, ho haurien
d'entendre totes les senyores, ha de ser un vestit que es pugui
portar en una barca, i no solament dins una capsa de vidre. Espatlla
del tot una excursió el tenir gent a la barca que tota l'estona
estan pensant molt més en el seu vestit que en el viatge. Vaig tenir
la dissort una vegada d'anar a un picnic aquàtic amb dues senyores
d'aquesta mena. Sí que vam tenir un dia entretingut!
»Totes dues anaven força mudades--tot puntes i seda, i flors, i
cintes, i sabates de saló, i guants fins. Però anaven vestides com
per un estudi fotogràfic, no pas per un picnic al riu. Eren els
"vestits de navegar" d'una il·lustració de moda francesa. Era
ridícul, estar voltant amb ells prop de terra de veritat, i aire, i
aigua.
»La primera cosa fou que van pensar que la barca no era neta. Vam
treure la pols a tots els seients, i els asseguràrem que ja ho era,
però elles no ens creien. Una d'elles fregà el coixí amb el dit
enguantat, i mostrà el resultat a l'altre, i ambdues sospiraren, i
s'assegueren, amb el posat dels primitius màrtirs cristians provant
de posar-se còmodes contra l'estaca. De vegades, mentre estàs
remant, pots esquitxar una mica, i sembla ser que una gota d'aigua
feia malbé aquells vestits. La marca mai se'n anava, i al vestit li
quedava una taca per sempre més.
»Jo portava els rems del darrera. Ho vaig fer el millor que sabia.
Els aixecava dos peus enlaire, i feia una pausa després de cada
remada per deixar caure les gotes abans de tirar-los enrere, i
escollia cada cop un punt d'aigua quieta per enfonsar-los novament.
(El de proa digué, després d'una estona, que no es sentia un remer
prou qualificat per a remar amb mi, però que es quedaria quiet, si
jo li permetia, i estudiaria la meva voga. Digué que li
interessava.) Però, malgrat tot això, per més que jo ho intentava,
no podia evitar que un esquitx ocasional anés a parar sobre aquells
vestits.
»Les noies no es queixaven, però s'arraulien ben a prop una de
l'altra, i cloïen fort els llavis, i cada cop que una gota les
tocava, s'encongien visiblement amb una esgarrifança. Era una noble
visió, el veure-les sofrir així en silenci, però em féu perdre els
nervis del tot. Sóc massa sensible. La meva voga es tornà boja i
espasmòdica, i esquitxava més com més m'esforçava a no fer-ho.
»A la fi vaig deixar-ho córrer; vaig dir que em posaria a proa. El
de proa també pensà que l'arranjament aniria millor, i canviàrem
llocs. Les senyores feren un sospir involuntari d'alleujament quan
em veieren marxar, i s'animaren momentàniament. Pobres noies! Els
hauria anat millor amb mi. L'home que tenien ara era un tipus
alegre, bon jan, espès de cap, amb tanta sensibilitat com la que
podria tenir un cadell de Terranova. Podies estar-lo mirant amb
mirades assassines durant una hora i no se'n adonaria, i si ho fes,
tampoc se'n amoïnaria gota. Engegà una voga ben viva, rítmica i
intensa, que envià els esquitxos voleiant per tota la barca com un
sortidor, i va fer aixecar a tothom ben drets en un sant moment.
Quan escampava un bon mig litre d'aigua sobre un d'aquells vestits,
feia un rialleta cordial i deia:
»-Perdoneu, em sap greu;- i els hi oferia el mocador perquè
s'eixuguessin.
»-Oh, no té importància- mormolaven les pobres noies, i
dissimuladament es cobrien amb mantells i estores, i intentaven
protegir-se amb els seus para-sols de puntes.
»A l'hora de dinar hi passaren una mala estona. Les volien fer seure
sobre l'herba, i l'herba tenia pols; i els troncs d'arbre en els que
les invitaven a repenjar-se, semblaven no haver estat netejats feia
setmanes; o sigui que desplegaren llurs mocadors a terra i s'hi
assegueren, ben rígides. Algú, caminant amb un plat de pastís de
vedella, s'entrebancà amb una rel i envià el pastís volant. No els
en hi caigué gens a sobre, per sort, però l'accident els hi suggerí
un nou perill, i les posà nervioses; i sempre que algú es movia,
després d'allò, amb quelcom a les mans que pogués caure i fer un
merder, se'l miraven amb ansietat creixent fins que s'asseia altre
cop.
»-Bé, doncs, noies- els digué el nostre amic de proa, alegrement,
quan tot fou acabat, -apa vinga, que heu de fregar!-
»De primer no l'entenien. Quan colliren la idea, digueren que els hi
semblava que no sabien pas com fer-ho.
»-Oi, ja us en ensenyaré,- exclamà ell; -és d'allò més divertit! Us
estireu sobre la vostra--vull dir, us inclineu a la riba, sabeu, i
esbandiu les coses dins de l'aigua.
»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients
per a la feina.
»-Oh, aniran prou bé,- digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els.
»I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la
gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant.
»Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens
pensàvem? O potser...--no, impossible! Tenia una expressió tan
senzilla, tan infantil!»
.........
(*10) Sentit imprecís. Hauria de dir quelcom així: «Al final
engeguen a córrer, tivant la barca a una marxa ben perillosa.»
(*11) "Espanyar" vol dir trencar el pany. Evidentment no és això el
que va fer George: Va treure la balda i va obrir el pany.
(*12) Es refereix als seus pantalons.
(*13) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
transcrita:
«Certament, si jo hagués estat un dels Barons en aquell temps,
hauria insistit als meus companys la conveniència de portar un
client tan esmunyedís com el rei Joan a la illa, on hi havia menys
oportunitats per a sorpreses i trucs.
»Hi ha les ruïnes d'un vell priorat en els terrenys de Ankerwycke
House, prop de Picnic Point, i fou pels voltants d'aquest vell
priorat que es diu que Enric VIII esperava i es trobava amb Anna
Bolena. També es trobaven a Hever Castle, a Kent, i també en algun
lloc prop de St. Albans. Deu haver sigut difícil per la gent
d'Anglaterra en aquells dies el trobar un lloc on aquells jovenets
sense cap _no_ estesin festejant.
»Heu estat mai en una casa on hi ha una parella festejant? És d'allò
més carregós. Penseu que anireu a seure al saló, i us hi dirigiu. Al
obrir la porta, sentiu un soroll com si algú tot d'una hagués
recordat quelcom, i, quan entreu, Emily és allà a la finestra, tota
interessada en el que passa a l'altra banda del carrer, i el vostre
amic, John Edward, és a l'altra punta de l'habitació amb tota la seva
ànima corpresa per les fotografies dels parents d'altres persones.
»-Oh!- dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí.
»-Ah, no?- diu Emily, amb fredor, com si no us cregués.
»Us quedeu per allà un moment, i llavors dieu:
»-És força fosc. Per què no enceneu el gas?
»John Edwards diu, ai, no me'n havia adonat; i Emily diu que al pare
no li agrada que s'encengui el gas a la tarda.
»Els hi expliqueu una o dues novetats, i els hi doneu la vostra
opinió sobre la qüestió irlandesa; però no sembla que els hi
interessi massa. Tot el que comenten sobre qualsevol tema és Oh!,
Ah, sí?, De veritat?, Sí, i Ai caram!. I, després de deu minuts
d'una tal conversa, llisqueu cap a la porta, sortiu, i quedeu sorprès
de veure com la porta es tanca immediatament al darrera vostre,
sense que l'hàgiu tocada.
»Mitja hora més tard, decidiu fer una pipa en el conservatori. La
única cadira del lloc l'ocupa l'Emily; i John Edward, si ens podem
refiar del llenguatge de la roba, estava seient a terra. No parlen,
però us fan una mirada que diu tot el que es pot dir en una comunitat
civilitzada; i reculeu ben aviat i tanqueu la porta al darrera
vostre.
»Ara ja teniu por de ficar el nas en qualsevol habitació de la casa;
o sigui que, després de pujar i baixar les escales una estona, aneu a
seure al vostre dormitori. Això, tanmateix, es fa pesat al cap d'un
temps, de manera que us poseu el barret i sortiu a passejar pel
jardí. Baixeu el caminet, i, al passar l'hivernacle mireu a dins, i
allí són aquell parell de joves idiotes, tots junts en un racó; i
ells també us veuen, i evidentment pensen que els esteu seguint per
tot arreu.
Per què no tenen una estança especial per fer aquesta mena de coses,
i els obliguen a quedar-s'hi? murmureu; i us apresseu cap al
rebedor, agafeu el vostre paraigua i sortiu al carrer.
»Devia ser força igual que tot això quan aquell noi eixelebrat
d'Enric VIII estava empaitant la seva petita Anna. La gent de
Buckinghamshire els sorprendrien de sobte mentre ells estaven a la
lluna per Windsor i Wraysbury, i exclamarien, Ah, éreu aquí! i Enric
s'hauria enrojolat i hauria dit, Sí, he vingut per a veure un home;
i Anna diria M'alegro de veure-us! No és graciós? M'acabo de trobar
el senyor Enric VIII al passeig, i va en la mateixa direcció que jo.
»Llavors aquella gent marxaria tot dient-se, És millor que ens
escapolim mentre tot aquest galindejar vagi durant. Anirem cap a
Kent.
»I anirien a Kent, i la primera cosa que veurien a Kent en arribar,
seria a Enric i Anna fent el beneit per Hever Castle.
Oh, maleït sia! haurien dit. Apa, anem-nos-en. Ja no ho puc
aguantar. Anem a St. Albans--un lloc tranquil i bonic, St. Albans.
»I quan arribarien a St. Albans, allí estaria aquella miserable
parella, besant-se sota els murs de l'Abadia. Llavors aquella gent
marxarien i es convertirien en pirates fins que s'hagués fet el
casament.»
..........
(*14) Vol dir un tipus de gos dels emprats en la caça del senglar.
(*15) "Salsa irlandesa": es refereix a l'Irish stew, un plat
tradicional que es fa bullint diverses carns i verdures en un mateix
recipient. El nostre equivalent seria la escudella barrejada. No és,
doncs, propiament una salsa.
(*16) La frase fa de mal comprendre. Hauria de ser, més o menys:
"com s´ho fa una dona per passar el temps, si tan sols té per fer la
feina d'una sola casa."
(*17) Aquest fragment conté algunes imprecissions de traducció que
en fan difícil la comprensió. Es transcriu a continuació el passatge
sencer, amb unes mínimes correccions que el fan més entenedor:
«Per la meva part, el record més antic que en guardo és el d'haver
contribuït entre cinc companys tres penics cada un per fer una
sortida al llac del Regent Park amb un navili de molt curiosa
construcció, i anar després a casa del guarda del parc per tal
d'eixugar-nos. Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i
folgadament vaig practicar-m'hi amb rais en diferents bòbiles, als
afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure,
sobretot quan un es troba al bell mig de la bassa i el propietari
dels materials usats en la fabricació del rai compareix sobtadament
amb una estaca.
»Bon punt us adoneu del bon senyor, la primera cosa que se us acut
és de no perdre el temps amb paraules, i, si poguéssiu excusar-vos,
amb tota polidesa, d'ajuntar-vos amb ell, ho faríeu de bona gana. El
vostre objectiu és sortir, per la part oposada de la bassa d'on ell
es troba, i eclipsar-vos cap a casa tot tranquil·lament i amb
rapidesa, com si no l'haguéssiu vist. Ell, ben al contrari,
manifesta un viu desig d'estrènyer la vostra mà i enraonar amb
vosaltres.
»Sembla ser que coneix el vostre pare i és un dels vostres íntims
amics. Però, malgrat aquests detalls, no se us acut la idea
d'acostar-vos-hi. Desitja dir-vos que us ensenyarà d'agafar els seus
taulons per a fer-ne un rai, però a vosaltres us sembla que no cal
que es prengui tanta molèstia, car penseu que la vostra ciència és
suficient per agenciar-vos l'aparell, i no voleu de cap manera
molestar-lo ni accepteu la seva proposta.
»A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per a
aplegar-se amb vosaltres, i és ben afalagadora l'ànsia amb que
recorre les vores de la bassa per a rebre-us en el vostre
desembarc.»
........
(*18) El termes mariners volen dir: recollir parcialment la vela i
posar-la de través perquè faci menys resistència.
(*19) Hauria de dir: "posar-la a favor del vent."
(*20) L'error és evident; hauria de dir: «Ja érem deu milles més
amunt».
(*21) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
transcrita:
«No havia remat més d'un minut, quan George advertí quelcom negre
surant sobre l'aigua, i ens hi acostàrem. George s'abocà, al ser-hi
a prop, i ho agafà. I llavors reculà fent un crit, amb la cara
pàl·lida.
»Era el cos mort d'una dona. Surava amb molta lleugeresa sobre
l'aigua, i la cara era dolça i tranquil·la. No era una cara bonica;
era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a
ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de
pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que
arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el
dolor els ha deixat.
»Venturosament per a nosaltres--que no teníem cap ganes d'estar
vagarejant pels jutjats forenses--uns homes de la riba havien també
vist el cos, i se'n feren càrrec ells.
»Vàrem conèixer la història de la dona després. Per descomptat, era
la vella, vella tragèdia de sempre. Havia estimat, l'havien
enganyat--o ella havia enganyat. Fos com fos, havia pecat--alguns de
nosaltres ho fem, de tant en tant--i la seva família i amics,
naturalment ofesos i indignats, li havien tancat les portes.
»Deixada sola per lluitar contra el món, amb la llosa de la seva
vergonya penjada al coll, s'havia enfonsat més i més. Durant un
temps, s'havia mantingut, ella i la criatura, amb els dotze xílings
a la setmana que guanyava amb una pesada feina de dotze hores al
dia, tot pagant sis xílings per a la criatura i mantenint el seus
propis cos i ànima plegats amb la resta.
»Sis xílings setmanals no mantenen gaire units el cos i l'ànima.
Volen separar-se l'un de l'altre quan hi ha només aquest lligam tan
prim entre ells; i un dia, suposo, la pena i la trista monotonia de
tot plegat li havien vingut davant els ulls més clarament que mai, i
l'espectre burleta l'havia espantat. Havia fet un últim prec als
amics, però contra la gelada paret de la seva respectabilitat, la
veu de la errant foragitada no fou escoltada; i llavors ella havia
anat a veure son fill--l'havia alçat en els seus braços i l'havia
besat, amb un posat de cansament com absent, sense trair cap mena
d'emoció, i l'havia deixat, després de posar-li a la mà una xocolata
d'un penic que li havia comprat, i després, amb els seus darrers
xílings, havia comprat un bitllet i vingut a Goring.
»Potser els pensaments més amargs de la seva vida havien voltat pels
trams boscosos i els prats de verd brillant envoltant Goring; però
les dones s'agafen de forma estranya al ganivet que les apunyala, i,
qui sap, entre la tristor, poden haver-s'hi barrejat també els
records d'hores més dolces, passades en aquells racons ombrívols
sobre els que els grans arbres dobleguen les seves branques fins tan
avall.
»Havia vagarejat pels boscos al costat del riu tot el dia, i
llavors, quan caigué la tarda i la llum grisa del capvespre estengué
el seu fosc mantell sobre les aigües, ella obrí els braços cap al
riu silenciós que havia vist les seves penes i alegries. I el vell
riu l'havia acollida en els seus braços, i havia recolzat el seu cap
cansat sobre el seu pit, i havia allunyat tot el dolor.
»Així havia ella pecat en totes les coses--pecat en la vida i en la
mort. Que Déu l'ajudi! I a tots els altres pecadors, si n'hi ha
algun més.»
.............