«... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en
ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto
en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...»
(_Don Quijote_, II, 74.)
Les paraules dites per l’escrivà necessiten una aclaració. Es veu que
no era hom de lectures cavalleresques, i si és que ho era no coneixia
el _Tirant_, ni altres llibres d’aquest gènere literari; diem això,
perquè una de les característiques d’aqueixes obres és la següent:
L’heroi en la seva joventut lluita, no quotidianament però si molt
sovint, trobant-se amb un sens fi de batalles, desafiaments, encontres
i altres entrebancs per l’estil; ja casat i havent adquirit un regne o
imperi, ja sia guanyat per la força del seu braç, ja perquè sa muller
era princesa o bé per herència directa, reposa dels treballs portats
a cap en sa jovenesa, però alguna que altra vegada ha d’empunyar la
llança, pujar a cavall, reunir un fort exèrcit i sortir per a anar
en contra d’infidels que li han envaït el seu regne o bé algun rei
ambiciós que li vol arrabassar la corona, però a la fi triomfa de tots
els seus enemics, viu amb pau amb els reis veïns i mor tranquil·lament,
deixant el regne als seus hereus.
Quan férem la nota d’aquest passatge cervantí en l’edició de Cortejón
(VI, 532) diguérem que en dir l’escrivà que cap cavaller havia mort tan
«sosegadamente» hi estàvem d’acord, però no en dir que cap cavaller
havia mort tan cristianament com D. Quixot. Recordi’s les últimes
paraules de Tirant i es veurà que són les d’un veritable cristià en
l’hora del seu trànsit: «¡Jhesus, fill de Dauid, hages merce de mi,
credo, proteste, confesse, penitme confie, misericordia reclame! ¡Verge
Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau-me, defeneu-me! ¡Jhesus, en
les tues mans Senyor coman lo meu sperit!» (cap. 471).
* * * * *
En resum: Com ha pogut veure el llegidor, creiem haver demostrat que
en el _Don Quijote_ s’hi troba: 1.^r El fort coneixement que tenia
Cervantes del llibre de Martorell i Galba, i 2.^n Una influència,
propera o llunyana, de l’esmentada novel·la cavalleresca.