«... que me digas quien eres y si eres alma en pena...» (_Don
Quijote_, II, 55.)
En caure l’original ex-governador de la Baratària a l’avenc o fossar
que hi havia entre el palau dels ducs i la famosa ínsula, i en sentir
D. Quixot una veu fonda que demanava auxili, ens diu el novel·lista que
l’heroi manxec s’apropà a la boca de l’abim i el conjurà, dient-li: si
era ànima en pena. Cosa igual fa el vescomte de Branches i l’escuder de
Tirant, Ipòlit, quan el famós paladí caigué de regular alçaria, després
d’haver passat delitosa nit prop de la seva estimada Carmesina. Diu el
vescomte en sentir una veu que es planyia: «Qui s vulla que tu sies, jo
t deman de part de Deu que m digues si est anima qui vas en pena o si
est cors mortal que hajes mester ajuda...» (cap. 234).
Aquest passatge del Tirant figura com il·lustrant el text cervantí que
es llegeix d’epígraf a aquesta nota, en els comentaris fets per Bowle
(II, 131), Clemencín (VI, 127) i Cortejón (VI, 91), però a aquesta
última edició hi afegirem un altre exemple tret del llibre _Cauallero
Venturoso_ (I, 14).