«... Como lo ha mostrado la experiencia...» (_Don Quijote_, I, 15.)
Ens diu Cervantes que després de la desgraciada troballa que tingué
D. Quixot amb aquells «desalmados yangüeses», el primer en queixar-se
de l’apallissament que reberen amo i criat, fou aquest; seguint a
continuació un xispejant diàleg entre els dos apallissats. El cavaller
diu a l’escuder que no s’admiri d’això que els ha passat, per quan ell
ha vist en els llibres de cavalleries a estrenus paladins que, després
d’haver sofert molt, han arribat a ésser reis i emperadors «como lo ha
mostrado la experiencia».
Com ha pogut veure el lector, aquest argument és molt semblant al que
hem vist del cap. 7.
El comentarista més coneixedor de les cròniques cavalleresques, En
Clemencín, en veure aquest passatge cervantí es recorda tot seguit
de passatges del _Primaleon_, _Florambel_, _Amadís de Grecia_, _Don
Florindo_ i d’altres (II, p. 13), sense oblidar el _Tirant_, esmentant
d’aquest els noms de l’heroi i del seu escuder Ipòlit, que arribaren
ambdós a ésser: el primer, cèsar de l’Imperi grec; i el segon,
emperador de Constantinoble.
Hem de dir que posats a citar personatges del _Tirant_ que arribaren
a tenir el més alt títol geràrquic d’un regne o imperi, hauria pogut
esmentar així mateix al senyor d’Agramunt, marit de Plaerdemavida, a
qui Tirant donà el regne de Fez i de Bògia.
Amb tot i tenir a Clemencín per mestre en literatura cavalleresca,
algunes vegades s’equivoca. Diem això perquè escriu que Ipòlit fou
«famoso por sus hazañas», i no recordem cap important fet d’armes en
el qual el cosí i escuder de Tirant demostrés la seva valentia, a no
ser que aquests fets a què fa referència el crític siguin els amors
amb l’emperadriu. Creiem que Ipòlit és el símbol d’aquells generals
palatins que adquireixen honors, graus i distincions sense haver oït el
xiular de les bales ni haver sofert les inclemències abundoses que a
cada pas es troben en els camps de batalla.