Pau: ¿Una estrella? Conti, conti. (_Acostantse._)

Pepet: (_Temerós._) No, per Dèu; deixemla anar.

Pau: Home, siga ferm per Dèu. No tornem á lo de avans!

Aixís sí que si se espanta morirá, pero espantat.

Pepet: (_Ab misteri._) ¡Una estrella! ab una cua mes

llarga que un botaban, y lluenta!... tant lluenta que semblava de

cristall. Tant alta se 'ns presentaba y 's posaba tant devant, que si

algú se la miraba prompte 's bia de girá, pues se cansaba la vista y

prest feya abaixá 'l cap.

Pau: Pero bè, ¿qué resignaba?

Pepet: ¿Qué habia de designá, sino 'l cól... dich no,

la cosa que allá nos está agobiant? Al principi que sortia no feyan

sino parlá: que 's veya un pá, hasta un sabre... qu' entre mitj s'hi

veya un gall...

Pau: Y tanta cosa, ¿qué deya?

Pepet: ¿Qu' habia de dí? ¡caram! Lo sabre volia dir

guerra, y del pá deyan que fam. Ja n'hi ha haguda, que per guerras se

varen plegá 'ls treballs.

Pau: Y del gall, doncas, ¿qué deyan?

Pepet: ¡Oh! lo del gall... no ho sè pas.

Pau: Tot aixó serian bofias... ¡Ves quí pót

endevinar!...

Pepet: Lo que es cert que 'l mal portava. Aixó sí qu'

es veya clar: ó sinó, podeu ben veure las consecuencias fatals.

### Escena XVII.

Dits, Quima, luego Peret, Titet y Lluisa.

Quima: ¡Vaya quin xicot mes asa!

Pau: ¿Qué es aixó, qué ha succehit?

Quima: Qu' ara anem al ordinari per podé allí recullir

el fato y demés massega que 'ls senyós han dut aquí, y 'ns ho portan,

pero ho deixan al carré, á sobre 'l padrís, dihent que aquí dalt no

ho pujan perque hi há barcelonins.

Pau: ¿Doncas y el fato?

Quima: 'L dú'l Pere.

Pau: ¡Sí que estarém ben guarnits!

(_Entran Peret y Titet duhent un bagul y Lluisa ab un sach de nit y

una capsa._)

Titet: Endevant, ja som á dalt.

Peret: Titet, entra poch á poch. Ja 't dich que alló

es un bestiassa.

(_Pepet ha tret un llibret de la butxaca y llegeix._)

La pór guarda la vinya · 第 28 / 45 题