Pau: ¿Y qué tal, bè, cóm se troba?
Pepet: Jo per ara... vaig com cal. Sols que aquí sento
una cosa... un aixís... si fá ó no fá... una cosa que 'm fá pena...
com si deyam un embrás.
Pau: Bè; aixó es res; d'aquí dos dias veurá com tot se
n'hi va. ¡Pero vosté no s'espanti!
Pepet: ¡Cóm ho diu, Sant Cristiá! Si al pensar sols ab
la cosa li dich que no sè 'l qu' hem faig. ¡Ditxós istíu! ¡Quant jo
ho deya que 'ns veuriam atrapats! Aquella malvada estrella que veyam
desde
'l terrat, clar ensenyava 'l qu' hi hauria, pronosticava bè 'l mal.