Quima: ¡Calla, llanut!
Pepet: Per Dèu no 'ns incomodem; puig recomanan los
metjes qu' estem sempre ab génit fresch. No sòn bons 'ls incomodos,
sobre tot en aquest temps.
Lluisa: Bueno, deyam?
Pepet: ¡Ah! si deyam.
Peret: Si no ho dich, no farem res. Lo senyó
reconegut, puig diu que 'm he guiat bè en lo temps que á casa seva he
portat lo establiment, y vist que ab la seva noya ab carinyo 'ns
estimem; de mòlt bon grat me la dòna si 'l casarme se 'm permet. ¿No
es aixó lo que volia?... (_A Pep._)
Pepet: Precisament aixó es. Jo li dono de bon grat,
pues es noy que la mereix. Are vosté...
Peret: ¡Pare!...
Lluisa: ¡Sogre!...
Quima: Donchs ¿qué pensas?
Peret: Responeu.
Pau: ¡Jo no dich que sí, ni nó, puig després ja 'n
parlarem.
Peret: Jo no sé'l qu' hem de parlar!...
Quima: Mireu que aixó es mes benehít. Donchs ¿qué
esperas?
Pau: (_Cremat._) ¡Calla, dona!
Quima: (_Id._) Donchs lo meu permís ja'l tè.
Pau: Si callavas per mitj' hora rebentavas, es ben
cert.
Quima: Y si no fesses de las tevas moririas.
Pepet: (_Temerós dels crits._) ¡Ay Dèu meu!
Peret: Vaja, dona, deixau corra...
Quima: ¿Mes no veus quin génit té?
Pau: Mira, Quima, que no parlis.