Lluisa: ¡Parli, papá! (_Ap._) ¡Sembla un ensa! ¿Que
pót ser no 's troba bè?
Pepet: (_Viu._) Sí, sí, noya; estich per ara com qui
diu, perfectament.
Pau: Endevant.
Pepet: Donchs es lo cas que un servidor de vostés
tinch casas á Barcelona y un gran camp á S. Climent de lo qual
recullo 'l fruit d'un cent fí de cirerers; una casa á dalt de Gracia
allá prop de
'ls Josepets; tot lo que 'm dòna una renda que 'ls dich qu' es bastant
decent. Fabricant de panys de porta d'aquells que tenen secret, per
lo que tinch privilegi en Espanya y 'l estranger.
Pau: ¡Donchs vosté es home de moma?...
Quima: ¡Calla, ximple!
Pau: ¿Y á qué vens?...
Lluisa: Es ben dit, si tambe 'l pare quant comensa ab
los diners...