A l'arribar al punt d'aquesta auca, si l'Esteve hagués pensat, o hagués
tingut temps de pensar, li hauria acudit aquesta pregunta: Ets feliç,
Esteve? I aixís que se l'hauria feta no hauria sabut què contestar-se.
Si s'entén per ser feliç tenir emocions, alegries; tenir tristors
de capvespre que acabin am la llum de l'alba, tenir il·lusions
que s'empaiten fins al cap-d'avall de la vida, i amors, i gelos i
passions... no!, no n'era de feliç l'Esteve. Si'l goig de la vida és
viure-la i gastar-se-la am salut, i enmatllevar forces quan flaquejen,
i corre a darrera d'un ideal fins a morir de desenganys... no: no era
home per córrer, l'Esteve; si la felicitat és una fruita que s'ha de
patir per haver-la, o empenyar-se la joventut, o vendre-s l'ànima al
diable, l'Esteve, que no'n volia vendre ni empenyar deu cèntims de
vida, no podia ser feliç; però si la felicitat és passar dies sense
nits, sense febre, sense angoixes, sense llàgrimes i sense rialles, i
«anem tirant» i «alabat sia Déu» que ja arribarem al cap-d'avall de la
carretera plana... l'Esteve era un feliç complert: n'era tant, que no
més li faltava, pera ser-ho definitiu, adonar-se de que ho era, si és
que amb el sol fet d'adonar-se'n no ho hagués deixat de ser.
No: aquet luxo de tenir angoixes, i goig, i cabories, i desitjos, i
fantasies, no se'l permetien l'Esteve i la seva fidel esposa. Allí
era una plaça forta que, fòra lo que s'ha de passar perquè no hi ha
més remei que passar-ho, no hi trucava cap emoció, i no se li donava
entrada. Am trenta anys que ell tindria aviat, i am trenta més que'n
tenia ella, no havien estat mai malalts; no havien estat mai ben bons,
no havien tingut cap trastorn gros, ni cap alegria petita. Allí
estaven condemnats a que no 'ls passés mai res. Ni mal de caixal, ni
mal d'amor, ni nits d'esperar l'endemà, ni endemàs d'esperar la nit,
ni gelos, ni sospites, ni dubtes; dies llisos, anys i anys llisos,
sempre llisos, com aquell glacis de la ciutadela, d'herba retallada am
màquina. Allí les hores de menjar marcaven el temps que passava; les
hores de dormir, el temps que havia passat; les portes tancades, la
festa; i al cap-d'avall hi havia'l balanç, sempre'l balanç, que era
esperat com la vinguda d'un profeta. Allí'l rosari era'l vendre; i el
Déu era la mitja cana, que anava amidant pams i més pams fins a un
infinit de trenzilla; la música era'l dringar que feia la calderilla
quan anava caient al calaix, i tota la Naturalesa era la plaça
enfangada, amb aquella vista de quartel, llarg i simètric, am les
finestres tancades, que semblava un hospital de malalts diciplinats; de
malalts d'administració i reglamentació forçosa.
Si això era ser feliç, ho eren els estadants de «La Puntual». Ho havien
sigut més de trenta anys i ho serien uns trenta més, si no tenien cap
sòrt, que per ells seria desgracia, segons el seu modo de viure.
El cas és que, feliços o no, aquella mena de llims inspirava tanta
confiança a n'el veinat, a n'els compradors i a tot-hom, que la casa
era tinguda com una cosa de respecte. La casa que ningú en diu res,
a copia de no dir-ne res, es va tornant venerable, i com més vella
és la botiga més fresc i més bo's troba'l gènero. Li tenien tant per
venerable, aquells menestrals de veinat, que hi compraven am quietut,
am religiositat de creients, am la seguritat de que'l gènero venia
de la velluria i es podia comprar am confiança; i, oh poder de la
tradició!, tenien tanta fe en els rodets i en les troques de «La
Puntual», que si s'hagués tancat, per etzar, i haguessin hagut d'anar a
una altra tenda, de desde'l carrer del Rec al carrer de Tantarantana,
no s'haurien fet mes bànoves, ni canaris de llana groga, ni _respaldos_
de ganxet, ni maresdedéus de Montserrat, treballades al _canyamasso_.
Però no hi havia temor: no tancarien. Obrien, obrien sempre amb una
puntualitat que'l rètol mateix se'n admirava.
Obrien, i seguien venent, i dinant, i tornant a vendre, i sopant, i
venent més, i dormint, i tornem-hi a ser; i això mesos i mesos i anys i
anys, lo mateix que si'ls donessin corda.
[Il·lustració: Van á fer una costellada
á la Montanya Pelada.]