Mariano. Aquest dematí. Ja l'he enterat de tot. M'ha

dit que 't fes completament felissa, que, per la seva part, quedavas

ben libre, majorment haventlo amenassat son pare de desheredarlo si

tornava á dirijirte la paraula.

Africa. Pobre Carlos!

Mariano. No tingas pó que l'hagin d'enviá á fora. Mira,

m'ha convidat á presenciá un desafío al billar que te aquesta tarde

ab D. Ramón.

Africa. Millor. (_Pere foro dreta._)

### Escena XII

Mateixos, Pere, luego Hortensia

Pere. Una senyora pregunta per vosté, senyoreta.

Africa. Que passi (_vase Pere._) Deu ser la modista.

Mariano. Y jo 't deixo.

Africa. No 't moguis... no... es cuestió de mostras.

Mariano. Haig de torná á l'Agencia á veure si m'admeten

los bitllets.

Africa. Com vulgas.

Mariano. Passaré pel jardí. Adiós timó de la nau de la

meva vida.

Africa. Adeu y no tardis.

Mariano. No tardaré.

(_Vase primer terme dreta. Foro dreta Hortensia tapada ab un espés

manto y un ull tapat, s'adelanta fins estar frente d'Africa. Vesteix

de negre._)

Africa. (Qui deu ser aquest fantasma?)

Hortensia. (_descubrintse._) 'M coneix?

Africa. Hortensia!

Hortensia. No soch Hortensia. Mirim be, Africa! ¿No

descubreix en mi la sombra d'Isabel de Segura al veurers arrancada

dels brassos de Diego de Marcilla? No veu en mi á Safo, abandonada

per Faon?

¿A Cleopatra, despues de la batalla d'Accio?

Africa. Ara vegi...

Hortensia. Vosté está molt tranquila... Jo 'm pensava

trovarla desesperada com jo, per haver perdut l'amor del meu germá

Carlos; jo venia, si no tingués molta feyna, perque anessim á

derramar mars de llágrimas sobre las tombas dels nostres perduts

amors.

Africa. Ay, no, no! Hi haurá d'anar sola. No tinch

ganas de plorar.

Hortensia. Que no te ganas de plorar? Ah... no! Aquesta

calma es fingida. Vosté prepara algun cop terrible! Oh. Africa!

Africa! Y quan infelissas hem sigut!...

Africa. (Y tan infelis com ets!)

Hortensia. Tan joves y ja tan desgraciadas!...

Africa. Miris. A vosté la poesía la trastorna. Jo

estich del tot tranquila. Si te feyna, fássila, y no 'm vinga ab

prédicas.

Hortensia. Es á dir, que no sent haver perdut l'amor

de

'n Carlos?

Africa. Si he perdut 'l de 'n Carlos, he guanyat 'l

de 'n Mariano que me l'estimo molt mes.

Hortensia. Qué!... ¿Qu' ha dit? 'N Mariano! Ah...

no!... Aixó es un somni horrible!

Africa. Jo crech que vosté, en tot 'l dia, no fa rés

mes que somiar.

Hortensia. Y no sab, insensata, qu' aquest Mariano, es

l'amor!... l'amor de la meva vida?

Africa. Miris... fássim 'l favor d'anarsen.

Hortensia. Jesus!

Africa. Vajissen que á San Boy ja deuhen está ab

ánsia.

Hortensia. Adalgisa! (_Africa toca'l timbre. Surt

Pere._)

Africa. Acompanyi á la porta á n' aquesta senyora.

(_vase Africa segon terme esquerra._)

Hortensia. 'M venjaré! (_vase foro y entra D. Lluis

primer terme dreta._)

### Escena XIII

D. Lluis, luego Carlos

D. Lluis. (Ara puja 'n Carlos. Veyam si podré lliurarme

del sabatót.) (_Carlos porta primer terme dreta._)

Carlos. Que's pot entrar?

D. Lluis. Oh! vosté, Carlos?... Quant gust en

veurel!... Segui, segui...

Carlos. (¿Qué voldrá aquest tipo?)

D. Lluis. (_pegantli un cop á la cama._) ¡Ay carat de

Carlos!

Carlos. Be, no truquém per xó!

D. Lluis. Vol un cigarro?

Carlos. Si son dels del altre dia, ja'ls hi dono.

D. Lluis. Vegi... probi aquets. (_dantli'l caixó._)

Carlos. Los probarém. Aquets ja fan mes bona cara.

D. Lluis. Prengui 'l caixó... 'n tinch molts.

Carlos. Tot lo caixó?... Gracias. (¡Que generós!)

D. Lluis. Donchs, si... en primer lloch lo motiu

d'haverlo enviat á buscar ha sigut pera donarli una satisfacció y

dirli que vaig sentir molt l'escándol promogut per 'n Ramon á casa de

vosté.

Carlos. Massa poch! Jo hauria volgut que ho haguessin

romput tot. Aixís pot ser no tornarian á fer bestiesas.

D. Lluis. (No's presenta mal...)

Carlos. Lo que si, que crech que 'l papá los vol dur al

Tribunal á vosté y á D. Ramon.

D. Lluis. Be... ara convé que parlém d'una cosa de mes

importancia y es aquest desafio de que m'ha parlat 'n Ramon y que de

cap modo pot portarse á cap.

Carlos. Ah!... si... ja m'ho ha dit també 'l Doctor;

pero no m'hi avinch.

D. Lluis. Home... pensi que vosté es jove, té 'l pols

ferm, y no voldrá abusar de las ventatjas qu' aixó li dona. 'N Ramon

mateix m'ha confessat que vosté es una espasa y qu' ha de sortirne

victoriós per necessitat.

Carlos. ¿Aixó li ha dit? Y donchs, ¿qué s'han fet

aquellas bravatas de que jo rebria, y que ja podia encomanarme á

Deu?

D. Lluis. Qué?

Carlos. Si, senyor, si.

D. Lluis. (Ja 's veu. Te empenyo en que aquest xicot 'm

fassi mal be.) Be, be, Carlos... vosté desistirá, jo li suplico, y lo

qu' hagi estat, hagi estat.

Carlos. Ah... no... may! Ja li he dit al Doctor. Ara

tothom está enterat. Jo he jugat cinquanta duros... fins he fet

cambiá las sólas.

D. Lluis. Cambiar las sólas?

Carlos. Pera fer mes efecte.

D. Lluis. Oh, ja, ja...! Y quan vosté juga cinquanta

duros, es qu' anirá molt segur.

Carlos. Y que rebrá!... y de valent! Y tirarè á tapar;

y rebrá la gran pallisa devant de tothom.

D. Lluis. Pero, ja sab vosté si jo hi estava conforme á

que la gent se'n enterés?

Carlos. ¿Y qui es vosté per impedirho?

D. Lluis. Ah... ningú!... Y tirá á tapar!

Carlos. A tapar!

D. Lluis. Y fer cambiar las sólas!

Carlos. Aixó es tan bo per l'un com per l'altre.

D. Lluis. Desafiar á un home, que si be está ben

conservat, li pot ser avi.

Carlos. Donchs, per qué te llengua?

D. Lluis. Ay, pobre de mí!... Si no he dit rés!...

Carlos. Ell... ell ho diu... 'l Senyó Ramon.

D. Lluis. Ell ho diu? (Quin empenyo en comprometrem!)

Es dir que no vol desistir?

Carlos. De cap manera. A mes, s'han atravessat

cantitats, y jo no faig cap paper ridicul.

D. Lluis. (A la cuenta encara hi ha ximples que jugan á

favor meu.) Veurá, veurá, Carlos; tot lo que 'm passa, ja 'm comensa

á cansar. Sé que vosté está enfadat perque ha perdut á la noya

Carlos. Jo?

D. Lluis. Donchs, á qué vé aquest empenyo de

desafiarme?

Carlos. A vosté?

D. Lluis. Donchs á qui?

Carlos. Á n' ell!... á D. Ramon.

D. Lluis. Acabáramos!... Aixís es altra cosa... Ha fet

bé de cambiar las solas perque m'ha dit que li volia aixafá 'l cap

contra l'órga.

Carlos. A mí?

D. Lluis. A vosté. (Que vagi enrahonant.)

Carlos. Vaig á buscarlo y veyam si 'l desafio ara será

á bofetadas. ¿Qui es éll per aixafarme 'l cap contra l'orga. Ja ho

sentirá á dir! (_Al sortir 's topa ab lo Doctor._)

### Escena XIV

Mateixos, Doctor

Doctor. ¿Ahont vá?

Carlos. Al pati del ós!

D. Lluis. Deixil... deixil anar, que ja li dich jo que

passan uns enredos...

Doctor. (Probém la gran estocada!) ¿Qué pot ser preten

encara casarse ab la noya 'n Carlos?

D. Lluis. No... rés d'aixó. La noya?... Ara ray que ja

estich tranquil... Ara ab ella á París.

Doctor. Es que anava á dirli que no ho permetés.

D. Lluis. Y qu' haig de permetrer!... Un calavera com

éll. Y després... la vuy jo, y ella 'm vol á mi... no ha dit clar,

pero n'estich convensudissim.

Doctor. No es aixó sols, Africa necessita al seu costat

un home d'enteniment, que la cuydi.

D. Lluis. Es clar... Ella es jove.

Doctor. No es aixó tan sols. Lo casarse ab aquesta

noya, es ab vosté un deber d'humanitat. Un acte d'abnegació?

D. Lluis. D'abnegació?

Doctor. Jo ja havia notat algo, pero no havia adelantat

diagnóstich hasta experimentar certs extrems que fatalment han vingut

á confirmarse.

D. Lluis. Que vol dir qu' está malalta?

Doctor. Ja la salvarém. N'hi responch.

D. Lluis. Ah!...

Doctor. Tenim á la vista el primer periodo d'una tisis

galopant tuberculosa (Deu m'ho perdoni.)

D. Lluis. Que diu!

Doctor. Efecte d'haver estat massa temps tancada en lo

colegi, ha faltat oxigeno als seus pulmons qu' avuy 's trovan poch ó

molt lessionats.

D. Lluis. Y es contajiós aixó?

Doctor. Rara vegada.

D. Lluis. (Que vol dir que ho es.)

Doctor. A pesar de tot, tinch la certesa de que ab

cinch ó sis anys de cuidado, y dantli de nit y dia, cada deu minuts,

lo que jo li receptaré, lograrém una completa curació.

D. Lluis. Ah, si, be, be. (No'm convé pas.)

Doctor. (Hem fet blanco). Ah!... y aném á lo

escencial... á lo perqué he vingut. No ha sigut possible convencer á

la meva germana d'anular la venta de la finca que casi es d'ella

tota, pus jo hi tinch molt petita part.

D. Lluis. No? malo!

Doctor. Pero hi ha una atenuant.

D. Lluis. Veyám!.

Doctor. Dat lo carinyo que ja sab qu' ella tenía á la

mare de 'n Mariano, y considerant que 'l xicot es pobre, condona

l'excés del preu de la venta al fill de la seva amiga á qui vosté ho

entregará com á dot lo día qu' ell prengui estat.

D. Lluis. (_Després de pensar_). (Sí... aixis

carregava

'l mort á n' en Mariano, y jo no tindría de treurer los diners...)

Doctor. ¿Qué pensa ara?

D. Lluis. Home... ¡Quina idea!... M'ha acudit de

moment.

Doctor. Veyám l'idea.

D. Lluis. Y si'ls casavam?... M'entén?

Doctor. Qui?... Ara no caich... Ah, calli, calli.

D. Lluis. Eh?

Doctor. Vosté es diabólich... Pero, sense estimarse...

y sentint Africa per vosté...

D. Lluis. Sí... ja ho veig... Ja s'estimarán después...

Jo 'ls parlaré.

Doctor. Y quan ell sápiga la malaltía?

D. Lluis. No se li diu fins que sigan casats.

Després...

'n Mariano 's pinta sol pera cuidar malalts, Jo no; ja ho sab.

Doctor. No 'm sembla del tot mal. Després... aquí tots

ab vosté...

D. Lluis. No! Jo me'n aniré. Ara ja no estich exitat.

Aquí ja queda la Bríjida que l'ha vista neixer; 'n Ramón que val per

dos pares. Luego vosté ja 'm fará 'l favor de tenir á 'n Mariano fins

lo día de la boda.

Doctor. Ab molt gust.

D. Lluis. Y jo, ab el esprés d'avuy...

Doctor. Avuy ja?

D. Lluis. Qué vol que li diga? M' sento una tosseta...

luego ja tinch l'equipatje arreglat (No juguém!) (_Pere foro

dreta_).

### Escena XIV

Mateixos, Pere, luego Mariano, després África

Pere. Lo cotxe de l'Agencia.

D. Lluis. Veu? Que pujin á carregar, y que deixin 'l

mundo de sota. Avisa a l'Africa que surti, y tú esperat á baix

arreglat pera venir ab mí á l'estranger. (_Vase Pere segón terme

esquerra. Torna á sortir y se'n va foro dreta, Mariano foro idem._)

Mariano. No es possible cambiá'ls bitllets.

D. Lluis. Millor. Ja servirán.

Mariano. Es dir que...

Doctor. Calli!

D. Lluis. (_A Mariano_). Escolta. ¡Pobre xicot! Obehint

á causas que no 't puch declarar en aquest moment, 'm veig precisat á

renunciá á mon projectat matrimoni ab Africa, per lo que 't suplico,

y si es precís t'ho ordeno, que sigas tú 'l que 't cassis ab ella.

(_Mariano vol parlar_). Calla, ¡insensat!... ja sé 'l qué vols dir.

No temis... Africa es bona, y sabrá olvidar cumplint lo seu deber de

bona esposa. En la inteligencia que si t'hi neguessis, ni serías

l'hereder de la meva fortuna, ni jo seguiría sent lo teu protector.

Mariano. L'obehiré; faré aquest sacrifici.

D. Lluis. Desd'avuy, passarás á viurer á casa 'l

Doctor. Entre ell y 'n Ramón ho arreglarán tot.

Mariano. Entesos.

D. Lluis. (_Dantli la mà_). Gracias.

Mariano. No hi ha de qué.

D. Lluis. ('M fa pena!) (_Africa segón terme

esquerra_).

Africa. Qué diu que 'm demana?

D. Lluis. Vina.

Africa. (Ja tremolo!)

D. Lluis. Africa... 'm veig precisat á ferir ton cor,

pero lo nostre destino ho vol aixis. La flama amorosa que jo sé que

per mí sentías (_Africa 's tapa 'l riurer_). (Ja plora!) has

d'ofegarla en ton pit com jo ofego la meva y 't demano que 't casis

ab 'n Mariano.(_Torna á riurer_), Qué fas? Aguanta el llanto...

disimula, que 'ns miran. Ell es bon xicot y 't fará felis.

(Pobre noya!) Mariano... es teva.

Mariano. (_Agafantli las mans_). Africa!

Africa. (No t' entussiasmis!)

D. Lluis. (Pobre Mariano! Poch sab 'l rabe que

s'emporta). Doctor... ja sab las mevas instruccions.

Doctor. Descansi. (_Entran á endursen l'equipatje_).

D. Lluis. Mariano... Dom lo gabán y 'l maletí.

(_Africa y Mariano hi corren y cada un li dona un objecte_). (Cóm m'

estiman!) Hasta d'aquí á un quant temps (_Al Doctor_). Quan ja no hi

hagi perill, escriguimho.

Doctor. Perdi cuidado.

D. Lluis. Adiós, doctor... Adiós, Mariano... Africa,

valor! (_Abrassantlos_). (_Don Ramón foro dreta_).

### Escena XV

Mateixos, Don Ramon, luego Don Ignaci y Notari

D. Ramon. Es á dir que marxeu?... Y Don Ignaci?

Mariano. No l'hem vist.

D. Ramon. Donchs ara ve per entreditxarte 'l viatje. Ja

estás fresch.

Doctor. Don Lluis se'n va sol. Mariano y Africa 's

casan.

D. Ramon. Oh! aixis es altra cosa... aixis déixal

venir.

D. Lluis. Es dir que ve?

D. Ramon. Y més ferm qu' abans; pus la poetisa s'ha

begut una infusió de mistos qu' ara li trehuen á la casa de socorro.

D. Lluis. Has vist á 'n Carlos?

D. Ramon. Sí... res, m'espera al billar. (_Don Ignaci y

Notari foro dreta._)

D. Ignaci. Que Deu los guart encara veig que 'm arrivat

á temps.

D. Ramon. Ep!... alto!... escolti!

D. Ignaci. Qué vol vosté?

D. Ramon. (_Dantli un paper_) Llegeixi.

D. Ignaci. Li demanan informes de mí... Be... y qué?

Qué pot dir?

D. Ramon. (_Mostrantni un altre_). Ensenyar aquest

recibo firmat per lo president de La Xarpallera.

D. Ignaci. (Lo Sant Joan ab barret de copa!... Era

ell!)

D. Ramon. Lluis... ja pots anarten.

D. Lluis. De veras?

D. Ramon. Don Ignaci confessa que s'havía equivocat y

aproba tot quant va ferse ahí á casa seva.

D. Ignaci. Comprench que tot va ser una broma.(Per Deu,

don Ramón!). (_Senyor Pólit foro dreta_).

### Escena XVI

Mateixos. Senyor Pólit

Sr. Pólit. Donchs jo no... y tan no ho aprobo, que...

D. Ramon. Escolti xupa llantias... Lo doctor

m'encarrega que cada dematí prenga xocolate... ¿Qué

prefereix?... ¿Tenirme per parroquiá, ó que 'l torni á tirar pel

balcó?

Sr. Pólit. Tenirlo per parroquiá.

D. Ramon. (_Fentli da un tom_) Donchs, au, media vuelta

y al cuartel.

D. Ignaci. Senyors... ab lo seu permís... qué vé,

senyor Pólit?

Sr. Pólit. Sí. Donchs, demá li passaré mostras. Que ho

passin bé. (_Vanse_).

D. Lluis. Ramón... ets el dimoni!... Es dir que me'n

puch anar tranquil?

D. Ramon. Sí, home... ja haurías de ser fora.

D. Lluis. Africa!

Africa. Adios, tio.

D. Lluis. Mariano.

Africa. Tío Lluis...

D. Lluis. Doctor...

Doctor. Entesos.

D. Lluis. Ramón.

D. Ramon. (_Abrassantlo_) Tè y acaba d'una vegada!

(_Pere foro_).

### Escena ultima

Mateixos, Pere

Pere. Don Lluis... el cotxero diu que farém tart.

D. Lluis. Ara, adeusiau. (_Tots l'acompanyan saludantlo

fins á la porta tornant desseguida_).

Tots. Gracias á Deu!

Africa. Mariano!

Mariano. Africa!

Doctor. Victoria complerta... ja se n'ha anat.

D. Ramon. Vent de popa! Aquets dos sí que fan tropa!

Mariano. Gracias á vosté.

D. Ramon. No tan! Tot ho debeu á Sant Joan.

Tots. A Sant Joan?

D. Ramon. Oh!... es un gran Sant, y més duhent barret

de copa.

{.centrat}

__Fi__

¡Africa! · 第 4 / 4 段