indicació de silenci._)
D. Ramon. (_á Mariano_) Quinas caras! sembla una
peregrinació á Lourdes.
Mariano. Calli. (_tots lo renyan._)
D. Ignaci. Silenci.
Nen. Ha sigut lo Sr. Ramon.
Sr. Pólit. Calla batxiller!
D. Ramon. Tornam á tocá 'l barrét, tú!
D. Ignaci. Home, por Dios! (_Moviment de disgust
general contra Don Ramon._) (_Llegint._) Primer número: Baile ab
l'órga.
D. Ramon. Home, tot castellá ó tot catalá.
(_murmullos._)
D. Ignaci. Senyors, callarse!
Nen. Torna á ser lo Sr. Ramon.
Sr. Pólit. Que callis't dich.
D. Ramon. Treguin aquesta criatura!
Sr. Pólit. Per qué l'han de treurer? Que 'l treguin á
vosté.
D. Ignaci. Senyors, no acabarém!
D. Lluis. Silenci! Diga, diga D. Ignaci.
D. Ramon. (Aviat faria bofetadas jo aquí...)
D. Ignaci. Segundo: Lectura de una poesia por la
senyorita Hortensia Mas.
D. Ramon. Poetisa mistiga, mústiga y maniatica!
(_Grans protestas._)
D. Ignaci. Senyor Ramon!
D. Lluis. No callarás?
D. Ramon. Be s'ha de fe un xich de broma...
Hortensia. Es que las bromas de vosté...
D. Ramon. Infli! (_Posantli una ma devant de la
cara._)
Tots. Fuera!
Sr. Pólit. Quin home mes estripacuentos!
D. Ramon. Vaja, prou. Si ho volian pel terme sério, ho
podian dir.
D. Ignaci. Segueixo?
Tots. Si... si!
D. Ignaci. Tercero: Pieza de canto religioso por la
Srta. Africa, acompanyandose ella misma en el piano. Cuarto y último:
Stabat Matter á voces solas. Dulces y chocolate cuan secalls.
(_Grans aplausos._)
Nen. (_picant de mans._) Ay, pare!... pare!
Sr. Pólit. (_dantli una empenta._) Calla!
D. Ignaci. bueno. Poden colocarse las parejas y va de
vals.
(_Tots s'alsan y 's colocan. Mariano ab Hortensia: Carlos ab Africa D.
Lluis ab una convidada. Sr. Pólit ab lo Nen y 'l demés á
discreció._)
D. Ramon. Deixam aná á fé ballar á n'aquell mort.
(_agafa una convidada._)
Hortensia. (_No'm diu rés!_)
D. Ignaci. Ara. (_comensa l'orga á tocar una pessa
d'ópera. Las parellas voltan sense compás fins que 's paran al mitj
de protestas._)
D. Ramon. Qué dimoni toca?
Carlos. Aixó no's pot ballar.
Mariano. Si aixó es una romansa.
D. Ignaci. No s'apurin, senyors, no s'apurin! Aquesta
pessa no hi havia de ser. Cambiarém lo botó.
D. Ramon. (_á la seva balladora._) Vosté deu fer com
jo... deu aná molt á las quaranta horas...
D. Ignaci. Ja está, tornemhi. (_S' repeteix la mateixa,
si pot ser que toqui la marxa real._)
D. Ramon. Qu' hem de fer?
Carlos. Papá... ¿Qu' hem de jugar?
D. Ignaci. Jo estich sofocat! Tornaré á cambiá'l botó.
D. Ramon. Ditxos botó!... ¿L'he trepitxada?... estrenyi
las dents.
D. Ignaci. Pero si tot havian de ser balls... oh! y no
n'hi ha cap... ara ho veig!
D. Ramon. Nada deixemo correr. Vajissen á seurer.
(_Tots acompanyan al asiento á las donas menos Don Ramon._)
Carlos. Quina planxa!
D. Ignaci. Senyors, dispensin. Aqui hi ha hagut un mal
entés. Jo vaig triá un' orga que tot eran balls, y l'han enviada que
no n'hi ha cap.
D. Ramon. L'havia de senyalar.
D. Ignaci. Ja ho vaig fer. Hi vaig deixá un diari á
sobre. (_murmulls_)
D. Ramon. (Sabata!)
Sr. Pólit. 'L devian agafá per llegirlo,
D. Ramon. Y van deixarlo sobre un' altra órga.
Sr. Pólit. Diu be D. Ramon.
D. Ramon. No parlo ab vosté.
Sr. Pólit. Ni jo ab vosté. (_D. Ramon l'amenassa._)
Probiho.
D. Ignaci. Senyors. Fassin lo favor..., que tinguém la
festa en pau!... sentarse. (_Se sentan._) Passém al segon número:
Lectura de la poesía "La mañana matutina."
D. Ramon. (_á Mariano._) Ja está ben dit aixó?
Mariano. Calli, home! (_Hortensia s'aixeca del bras
de 'n Mariano que la deixa al mitx._)
Hortensia. ¿Vol fer lo favor, Africa, de tocar una
melopéa?
Africa. Oh! prou!
D. Ramon. Una qué? (_Africa toca mentras Hortensia
recita._)
Hortensia. (_Llegint._) La mañana matutina.
(_Tots sisean imposant silenci._)
Ja la aurora brilla leve con su bélico
color; y las tiernas
avecillas tan sencillas, dan su canto
al dispertar; y el cristiano
se levanta de la cama y á rezar.
Y brillan los cielos con mágico fulgor,
y todo el Universo adora á su señor.
(_Grans aplausos y bravos los del Sr. Pólit exagerats_)
Hortensia. (Per éll sols vuy la gloria!) (_Mariano la
torna á puesto._)
D. Ramon. Encara no 'm creya que 'n sapigués tant..._)
(_Entra Pere ab una bandeja de dulces que posa sobre la calaixera._)
Nen. Ay, Papá, papá!
Sr. Pólit. Calla, lleminer!
D. Ignaci. Toca 'l turno á la senyoreta Africa Clavell.
Ara sentirán una notabilitat! (_Carlos l'acompanya al piano seguit de
Don Ramon._)
D. Ramon. Aixó si que ho vuy sentir de la vora. Acostat
tu també Mariano. (_D. Ramon y Mariano 's posan un á cada part de
piano, Africa toca y canta lo següent._)
Africa. "El arte de los toros, vino del cie... be, be,
be, be, be, be, be, be, lo!"
D. Ramon. Ole tu mare! (_Donant una pataita._)
Africa. "Presento memoriale Curro y Frascue... be, be,
be, be, be, be, be, be, lo."
D. Ramon. Venga de ahi.
Mariano. y Carlos. Olé!
D. Ignaci. A fora! (Horroritsat y cridant).
Veus Fuera (_Al principi han comensat á mirarse tots
ab estranyesa, com no sabent lo que 'ls passava; luego s'han aixecat
ab protestas, anant al piano per arrancar d'ell á Africa defensada á
bofetada seca per D. Ramon, Mariano, D. Lluis y Carlos. Gran
confusió, tot dihent versos._)
Sr. Pólit. Es un escándol!
Hortensia. Que 'm matan! (_A poch entran 'n Julio y
Pere que també 's defensan á cops de punys. Lo nen aprofitant la
confusio tracta d'haber la bandeja de dulces tirantsela per sobre. Lo
Sr. Pólit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una
tremenda surra que 'l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa
ab la Marsellesa y quan es mes gran l'alborot entran lo vigilant y 'l
sereno ab los fanals y 's posan á tocar 'ls pitos á las portas com
cridant ausili_)
Teló.
Fi del segon acte
## Acte tercer
Decoració del primer acte.
### Escena primera
Doctor y Mariano
Doctor. No s'alarmi home, no s'alarmi.
Mariano. Oh! no s'alarmi! Com ho diu vosté...! Jo 'l
que veig que te 'ls mundos arreglats y á punt de carregar; y ja pot
contar que no deixará pas á la meva cusineta...!
Doctor. Veurá. Lo tren no surt fins d'aquí á dos horas
y ab dos horas s'han guanyat moltas batallas. Procuri que no sospiti
lo qu' existeix entre vosté y Africa. Jo tinch un plan en el cual hi
penso fe entrá la seva eterna monomanía: la pór d'está malalt. Y
ademés, aprofitarém la circunstancia d'haverme comprat per vint y
cinch mil duros aquell casulot que no val rés.
Mariano. Ja sé'l cas, per cert molt graciós.
Doctor. Veyam, ara 'n Julio qu' es á dins á parlar ab
ell, m' enterará de l'efecte que li haurá fet l'impossibilitat
d'anular la venta. Jo, com vosté compendrá, no penso aprofitarme
d'aquest lápsus, pero, si, que 'n faré un' altra arma que m'ajudi á
cumplir lo que li he promés, aixó es, fer tot lo possible perque
no 's realisi aquest viatje y logrin vosté y Africa lo que tant
anhelan. Jo no olvido, Mariano, lo gran carinyo que 's tenian la mare
de vosté y la meva germana; y, ademés, veig l'absurdo d'un casament
entre Africa y lo seu tío. Aquí tením 'n Julio.
(_Julio primer terme esquerra ab lo bras encabestrillat._)
### Escena II
Mateixos, Julio, luego Sr. Pólit y Nen
Doctor. ¿Qué tal?
Julio. L'he deixat acabant d'arreglarse per anarsen.
Doctor. Y com está?
Julio. Desesperát! Per últim, m'ha donat aquest escrit
de compromís entre ell y Don Ramón pera ferli pagar la mitat, cas de
no lograr rés de vosté á qui vol veure abans d'anarsen.
Doctor. Bueno, bueno, ja veurém.
Mariano. Y donchs ¿qué te en lo bras?
Julio. Resultats de la funció d'ahir. Y aixó que, quan
vaig arrivarhi ja feyan la pessa; vet-aquí lo que hi vaig arreplegar:
lo bras desconjuntat, y 'l que D. Lluis se m'assentés sobre 'l
sombrero al darli la noticia de que la finca de vosté havía quedat
per ell.
Doctor. Veig que casi tothom va rebrer. Ara tinch d'aná
á ca 'n Carreras que no se quants n'hi ha de copejats... y luego á
casa D. Ignaci qu' está plé de blaus, y fins l'Hortensia que per poch
li treuhen un ull.
Mariano. Lo carácter de D. Ramón va tenir la culpa de
tot. Ja estava acabat, quan, perque lo senyor Pólit va dirli
flacmasó, va agafarlo, ni sé com, y lo va tirar pel balcó abaix del
pati tornantse á armar la marimorena.
Doctor. ¡Qué bárbaro!
Mariano. Va quedar ab lo cap obert y 'l peu dislocat.
(_Sr. Pólit y lo nen foro. Van ab lo cap embolicat y lo Sr. Pólit
coxeija._)
Sr. Pólit. Deu los guart.
Mariano. Aquí 'l tením. Deu lo guart senyor Pólit.
Sr. Pólit. Ja'm farán lo favor de deixarme seurer.
Mariano. Segui, segui. (_Sentantse y veyent los
mundos._)
Sr. Pólit. Ola! qu' estém de viatje!
Mariano. Si... 'l tío...
Sr. Pólit. Oh! cá! No pot ser pas! (Avisaré á D.
Ignaci.)
¿Que no saben los desperfectes causats ahir á la nit? Lo qu' es D.
Ignaci vol que se li paguin tot los danys y perjudicis y jo també.
Los causants ja se sab quins son. La causa material va ser D. Ramón,
pero la moral, don Lluis en la persona de la nevodeta.
Mariano. Be, home, tot s'arreglará.
Sr. Pólit. Vaya si ha d'arreglarse...! Lo qu' es jo no
crech pas fer res de bo may més.
Doctor. No tinga pó... aixó es lo cop.
Sr. Pólit. Es clar qu' es lo cop... si no 'm diu res
més de nou...
Doctor. Vuy dirli que no hi ha cuidado; que no haventhi
fractura...
Sr. Pólit. (_A Mariano._) ¿Qué vol dir no haventhi
factura?
Mariano. No tenint res trencat.
Sr. Pólit. Ay, no sé. Lo que sí, qu' encara no me'n
vaig adonar, ja 'm vaig veure á baix del pati, pegant tal patacada
sobre las rajolas, que 'm pensava ben be que m'havía reventat.
Julio. ¡Que bruto!
Sr. Pólit. Qui? jo?
Julio. No, home, ell.
Sr. Pólit. Ah! pero no me la portarán al molí.
Mariano. Y'l noy també va rebrer?
Sr. Pólit. Vosté dirá! Me 'l van mitj matá á
trepitjadas.(_Lo nen plora_) No ploris, maco, no ploris, que 'l pare
ja t'estima! Jo, que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo
día que debuta ab una surra qu' encara 'm fan mal los dits, li passa
aquesta desgracia.(_Torna á plorar._) Calla, hermosura, calla; ja
no 't tornará á pegar may mes 'l pare.
Doctor. Es terrible D. Ramón!
Sr. Pólit. Lo piano lo va mitj esbotsar d'un cop de
peu. Y l'orga! ¡malaguanyada! Despues de tirarme á mí á baix del
pati, hi va tirar l'orga que, sort que la vaig veure baixá, del
contrari 'm deixa fet una neula.
Mariano. Be... y que vol veure al tío?
Sr. Pólit. No... ja se qu' es mal' hora. Jo he vingut á
mirar si per casualitat se n'haurian endut equivocadament un paraygua
meu de ca 'l senyor Más.
Mariano. Ah... no...
Sr. Pólit. No 'm faltaría res mes sino que despues del
descalabro, encara hagués perdut lo parayguas! De manera, que no
saben qui l'haja pogut arreplegar?
Mariano. Ja dich...
Sr. Pólit. En fí... aniré de casa en casa.
(_Aixecantse._) Ay... ay... ay!... Ja 'ls dich que vaig treure 'l bé
al aná á n' aquella ditxosa festa.
Julio. Miris jo...
Sr. Pólit. També? Vaja, 's veu que hi va haver atxa per
tothom. Vamos, que ho passin bé.
Mariano. A la vista.
Sr. Pólit. (Avisaré á D. Ignaci que 'ns fuig l'aucell.)
Tots dos aném plens d'engüent de contracás. Vamos, passa, Antonet.
Doctor. Y cuidis.
Sr. Pólit. Be ho haurém de fer. (_Vanse._)
### Escena III
Mateixos, menos Sr. Pólit y Nen
Doctor. Pobre home!
Julio. Ab lo permís de vostés també me'n aniré. Donchs
quedém en que la venta queda nula?
Doctor. ¿Qué vol ferhi? D. Lluis es amich, sols que no
convé qu' ell ho sápiga.
Julio. Ja, ja... Donchs hasta luego.
Doctor. No s'hi cansi. (_Vase foro dreta._)
Mariano. Passio bé.
Doctor. Y jo vaig á acabá la visita. Dintre poch 'm
tornaré á deixá caurer aquí pera comensar la nostra medicació.
Mariano. Senyor Salvat, li deuré mes que la vida.
Doctor. Sobre tot qu' ell no puga traslluir rés. Hasta
luego.
Mariano. Perdi cuidado. (_Vase Doctor foro dreta._)
### Escena IV
Mariano, luego D. Lluis
Mariano. Voldrá Deu que tot surti be y que puga veurem
duenyo de la que ho es de la meva vida? (_D. Lluis segón terme
esquerra._)
D. Lluis. Mariano.
Mariano. Ell!
D. Lluis. Escolta. Te, ves á la Agencia y portam dos
bitllets pera París per l exprés d'avuy.
Mariano. Pera París? (_espantat._) (¡Ay pobre de mí!)
D. Lluis. Y de pas avisa al Doctor que l'haig de veurer
desseguida.
Mariano. (Si se l'endú estém perduts!) Y ahont lo trobo
jo ara al Doctor?
D. Lluis. A ca 'n Carreras, y si ja n' es fora, que no
ho crech, á casa D. Ignaci. Vés.
Mariano. (Oh! á n' ella no se l'endú, encara qu' hagi
de calar foch á Barcelona!) (_vase foro dreta al acte que entra 'n
Pere ab una safata y servey de café (_foro esquerra_) _que coloca
sobre la taula._)
### Escena V
Mateixos, Pere, luego Africa, després Pere
D. Lluis. Y 'l cotxe?
Pere. Ja está avisat. Quan siga l'hora será aqui.
D. Lluis. Ja 'm pots portá 'l gabán, la gorra de
viatje, y la cartera.
Pere. Está molt be.
D. Lluis. Avisa á la senyoreta que tenim lo café
servit.
Pere. Ara ve.
D. Lluis. Y si ve 'l Doctor, que passi. (_Africa segon
terme esquerra. Pere torna á sortir foro idem._)
Africa. Bonas tardes, tio.
D. Lluis. Vina, seu... ¿Com te trovas?
Africa. Jo, be. Y, ¿'n Mariano?
D. Lluis. Deixal está á 'n Mariano. ¿Qué n'has de fer
de
'n Mariano?
Africa. Ah, rés, rés. (_Entra Pere ab los objectes
demanats que posa sobre l'equipatje y 's queda dret com pera servir á
taula._)
D. Lluis. ¿No estich jo aqui pera tot lo que vulgas?
Africa. Ay, tio!... no'm vinga ab tantas retóricas!
D. Lluis. (Qu' es graciosa!) ¿No't fa pas mal rés?
Africa. No, home.
D. Lluis. Quants terrossos hi vols?
Africa. Tres.
D. Lluis. ¿Qué fas aqui com un estaquirót? (_á Pere._)
Pere. Oh!...
D. Lluis. Largo! (_vase Pere foro esquerra._) Ni me'n
havia adonat!... No ho sè com no ho coneixen que fan nosa!...
Africa. (Pérdoneulo!)
D. Lluis. M' sembla que ab lo d'ahir va quedá ben
desfet
'l compromis ab aquesta gent...
Africa. Ah! si jo ho hagués sospitat lo que havia de
succehir, á pesar dels meus desitjos no m'hauria prestat á 'l que
vaig fer.
D. Lluis. Com 'n Ramon es d'aquella manera... s'hagués
concretat al cant.
Africa. Un piano tan bo, del modo que'l va posar...
D. Lluis. A mi per poch m'estabella 'l cap ab l'aranya
quan la va fer caurer ab 'l cop de cadira.
Africa. Be, ja está fet...
D. Lluis. Mira... d'aqui un moment surtirém per un
llarch viatje: Un viatje de dos ó tres anys.
Africa. ¡Qué diu ara!
D. Lluis. La Brijida ja ha arreglat los mundos. Los
veus? Tota la teva roba ja es en 'l de sóta.
Africa. (Ay, pobres de nosaltres!)
D. Lluis. Que no t'agradará veurer la Fransa... la
Italia...?
Africa. Ay, no, no!... Hi ha massa xoques.
D. Lluis. Donchs mira... ara 'ns vindrá á buscá 'l
cotxe.
Africa. Que se'n torni.
D. Lluis. Qué dius ara! ¿Ab lo tio no vols anar?
Africa. A viatje, no.
D. Lluis. ¿Que no m'estimas?
Africa. Si, pero ja estich be aqui. (_D. Ramon foro
dreta._)
### Escena VI
Mateixos, D. Ramon
D. Ramon. ¿Ja disputém?
Africa. Ajudim, D. Ramon.
D. Ramon. Qué tenim de nou?
Africa. Lo tio que vol avuy mateix... ara... sortim per
un viatje de dos ó tres anys.
D. Ramon. ¿Que vols aná al Polo?
D. Lluis. Vuy aná allá hont me sembli.
D. Ramon. Donchs veshi sol y deixala la criatura. Vés,
ves Africa á dins, que ton oncle y jo hem de parlar.
D. Lluis. Vés, pero preparat.
D. Ramon. Tú ets 'l que t'has de preparar. No
t'escauhen ja 'ls perdalets. Ves, ves, noya.
Africa. Hasta luego. No t'enfadis per xó, eh, tio?
D. Lluis. Ves, ves. (_vase Africa segon terme
esquerra._)
### Escena VII
D. Ramon y D. Lluis
D. Lluis. Be... ¿Qué hi ha de nou? Jo també t'havia de
veure á tú.
D. Ramon. T' vinch á avisar que t'espavilis.
D. Lluis. Jo?... per qué?
D. Ramon. Perque tenim una causa criminal á sobre. He
sapigut que D. Ignaci está fent passos pera donarnos un disgust
sério... encara que 'l qu' es jo, si tracta de perjudicarme, 'l
revento!
D. Lluis. ¿Véus, veus 'l teu genit á quin punt 'ns
porta?
D. Ramon. A mes, m'ha enviat aquest compte... vés,
repássatel.
D. Lluis. ¿Que jo me'l repassi?
D. Ramon. Es lo desperfecte causat á casa seva que puja
vuyt mil y pico de rals.
D. Lluis. Que jo 'l pagui?
D. Ramon. Jo crech que vaig trevallar pel teu
compte...
D. Lluis. May de la vida! Vuyt mil rals!
D. Ramon. Veslo á trovar... potsé 't rebaixará alguna
cosa.
D. Lluis. ¿Jo?
D. Ramon. Es dir que, después de ferte 'l favor, haig
de carregá ab els gastos?
D. Lluis. ¿Que vaig dirtho jo qu' esbotsessis 'l piano
ni tiressis l'orga al pati?
D. Ramon. Ja veurás... va venir rodat aixis. Tú volías
aná á América sense passar temporals, y, amigo, aixó no pot ser.
D. Lluis. En fi... veurém com s'arregla.
D. Ramon. Y si... enrahoneuso. Veus? l'aranya la trovo
cara. Hi posa vint duros y per mi no valía ni quatre pessetas.
D. Lluis. ¡Ditxosa aranya!
D. Ramon. Ja ho vaig veure que't va arreplegá á sota.
D. Lluis. Es que semblavas un mal esperit!
D. Ramon. No, ja 'n vaig repartir de mormas! Dirme
flac-masó aquell saldo de sagristá! No va trovar mal flacmasó!...
D. Lluis. Pero home... ¡tirarlo de l'alsada d'un primer
pis!...
D. Ramon. Pitxor que 'm pensava que aquell balcó donava
al pou...
D. Lluis. Fins la pobre Hortensia que per poch pert un
ull...
D. Ramon. Ja n'hi quedava un' altre. Pero tú ¿qué m'has
de dir? Cuita qu' avuy tinch molta feyna al billar.
D. Lluis. Qu' haurás de donar dotze mil cinch cents
duros al Dr. Salvat.
D. Ramon. Qué? No, home, no! Qui va comprar la casa va
ser l'altre; aquell tipo que ja 'l buscava també á l'hora de
repartí 'ls premis, pero se'm va fondrer.
D. Lluis. Es que hi ha un mal entés. Aquell jove, 'n
Julio, es dependent del Sr. Granell, y com 'n Pere 's va descuidar de
durli aquella contra ordre...
D. Ramon. També la comprava per nosaltres? ¡No t'
ennirás al Infern! Podía anar pujant jo!... Y ara pretens que jo
t'ajudi á portá
'l cove? Vaja, treutho del cap!
D. Lluis. Veus? Totas aquestas cosas 'm trasbalsan, y
me
'n haig d'anar. Ho conech... Jo cauria malalt. Tú per un cantó, D.
Ignaci per l'altre... después, aquesta oposició al meu
matrimoni!...
D. Ramon. (_Ara, ara vé lo difícil!_) No t'haguessis
tornat ximple volente casá ab aquest albát.
D. Lluis. Ab aixó no'm convenserás.
D. Ramon. (Probaré espantantlo.) Oh! y ab aixó tindrás
un altre conflicte.
D. Lluis. Conflicte?
D. Ramon. (¡Vola vá!) Per de prompte, ja sé que 'n
Carlos
't vol vení á desafiar.
D. Lluis. No'm faltava res més...!
D. Ramon. Y ja sabs la seva arma.
D. Lluis. Si... ja me'n recordo... 'l sabatót.
D. Ramon. Veig que tens memoria.
D. Lluis. Sort que no hi deu haver perill de morir...
D. Ramon. Pero n'hi ha de que 't posi un nás com una
pera d'hivern.
D. Lluis. Calla! que m' horroritzas! Pero no li daré
temps; quan 'm busqui, jo ja seré fora d'Espanya.
D. Ramon. No pas ab la noya.
D. Lluis. Soch lo seu tío y tutor.
D. Ramon. A mí son pare me la va recomanar. Vesten si
vols, sol, que ja quedém aquí la Bríjida y jo pera cuidarla y
vijilarla.
D. Lluis. Jo no la deixo.
D. Ramon. Avisaré á 'n Carlos del teu intent de fuga
y 'l tens aquí d'aquí deu minuts.
D. Lluis. Es dir que vols qu' aquest xicot 'm cambihi
la fisonomía?
D. Ramon. Lo que vuy es que deixis tranquila á la
noya.
D. Lluis. 'Ns estimém.
D. Ramon. Ay, tros de ruch!
D. Lluis. M' consta.
D. Ramon. Las sabatas de 'n Carlos s'encarregarán de
treuret aquestas sébas.
D. Lluis. Donchs sabrá que en lo complot també hi
entravas tú y serém dos los desafiats.
D. Ramon. A mí? Ell desafiarme á mí? Prou anava á casa
seva y li aixafava 'l cap contra l'orga.
D. Lluis. Y son pare dius que també m'amenassa ab una
causa criminal?
D. Ramon. Qu' hasta pots aná á presiri.
D. Lluis. A presiri? Vols dir ser presidari?
D. Ramon. Tú dirás...
D. Lluis. Oh! y dius: pots anar. No sé perque no has de
dir: podém anar.
D. Ramon. Ab mí ja s'hi mirará una mica.
D. Lluis. No sé per qué.
D. Ramon. Si home... aixís com tú tens la caboria de
casarte ab aquest be-bé, ell la té de ser obrer de Sta. María y jo sé
un antecedent de la seva vida, que si 'l dich, l'inutiliso per xó y
tot lo demés.
D. Lluis. Home, si 'm volguessis be, aquest resguart lo
podrías ben utilisar pera tots dos.
D. Ramon. Deixa la noya tranquila y ho tens concedit.
D. Lluis. Á n'aquest preu, no.
D. Ramon. Donchs no!
D. Lluis. Está be. Jo miraré de salvarme tot sol de
tot. Tú fes lo que vulgas, que jo faré lo mateix. Ja comenso á estar
cremat...! Adiós!
(_Vase primer terme esquerra._)
D. Ramon. Escolta...
### Escena VIII
Don Ramon, luego Doctor
D. Ramon. Malo! No farém pas res. 'S veu que la
xifladura l'ha cambiat de modo de ser. Hasta 'l veig valent.
(_Doctor foro dreta._)
Doctor. No ha pas sortit?
D. Ramon. No. Ara s'ha ficat á dins deixantme ab la
paraula á la boca. M'ho miro molt mal amanit.
Doctor. Vol dir? 'N Mariano m'acaba de fer saber que 'm
vol veurer.
D. Ramon. Tracta de fugirnos al extranger.
Doctor. Si, ja sé.
D. Ramon. Y com es lo seu tío y tutor... Jo, per
espantarlo hasta li he clavat la bola de que 'n Carlos lo vindrá á
desafiar á cops de sabatót.
Doctor. Ja veurá, ja veurá. ¿Qué 'l tornaré á veure jo
á vosté avuy?
D. Ramon. Será tart. Tinch un desafío á la carambola ab
lo fill de D. Ignaci.
Doctor. Donchs convindría que per avuy ho deixès
correr.
D. Ramon. Sent pel be de la noya... Ja sé que
s'enfadará.
Doctor. Dónguili un pretest qualsevol.
D. Ramon. Que tantas satisfaccións...! Li diré que
tinch feyna precisa. Miris, ara vaig á casa á pendre alguna cosa per
aquest dimoni d'estómach, y li enviaré una esquela dientli que no
m'esperi.
Doctor. Encare aquest estómach!... Créguim, deixis
d'alcohol al dematí. Xocolate, xocolate y aygua fresca.
D. Ramon. Casi me'n dará entenent.
Doctor. ¿Vol que li donga jo mateix 'l recado á 'n
Carlos?... Ara vaig á casa seva.
D. Ramon. M'estalviará feyna.
Doctor. Calli, qu' ara ve D. Lluis.
D. Ramon. Donchs 'l deixo sol ab ell.
Doctor. Sí, que 'l comensaré á torejar.
D. Ramon. Just! y clávili l'espasa fins al puny. Ja te
bon clatell.
Doctor. Si... cuiti.
D. Ramon. Hasta luego.
Doctor. Passiobé. (Veyam com anirá aixó... no 'ns
precipitém que no ho espatllessim tot.)
(_D. Lluis, segón terme esquerra, trajo carrer._)
### Escena IX
Doctor, D. Lluis y luego Mariano
D. Lluis. Ola, Doctor. Miris, ara me'n anava á casa 'l
procurador. Estich molt disgustat, molt. Ha vist 'n Mariano?
Doctor. Si... á ca 'n Carreras. M'ha dit que vosté 'm
volía veure. Y donchs, qué té...? qué té?
D. Lluis. Calli, home, calli! Oh... jo cauré malalt. Ja
ho estich. Aquell dimoni de 'n Ramón ab l'escándol d'ahir, m'ha posat
en un compromís ab D. Ignaci que no sé pas com ne sortiré. Sort que
penso posá aviat terra entremitj. Luego aquesta oposició sistemática
ab que 'm casi ab la meva hermosa nevoda, quan... francament, está
enamorada de mí ab deliri. Y ara per anyadidura, m'ha sortit de
trascantó un desafio á cops de sabatót... En fi... demani!
Doctor. A cops de sabatot?
D. Lluis. Sí senyor. Hi ha desafíos á cops de sabatót.
Doctor. Ja ho sé ja... y de resultats terribles.
D. Lluis. Terribles...? (qué tal!) No... cá! Avuy
mateix agafo 'l tren y cap al extranger falta gent.
Doctor. ¿Que's vol suicidar?
D. Lluis. Calli, que m'horroritsa!
Doctor. Ab la excitació que té, desisteixi de tota idea
de viatje.
D. Lluis. Esta be... ho faré. (Pero y 'l sabatót? com
me lliuro del sabatot? Ja sé... li escriure á 'n Carlos que 's deixi
veurer.) (_Mariano foro dreta._)
Mariano. Aqui te'ls bitllets.
D. Lluis. No m'amohinis tú y 'ls bitllets. Ja no
marxém. Ves desseguida á veure si volen tornarte 'ls quartos.
Esperat, que t'arrivarás de passada á casa D. Ignaci. Dispensi,
Doctor. (_Escriu_)
Doctor. Fassi, fassi. (_á Mariano._) La malaltia
segueix be...
Mariano. De debó?
Doctor. Calli.
D. Lluis. "Carlos... 'm convé veurel desseguida. Urgeix
molt. Passi per la porta del jardí. Lluis." (Jo lograré convencerl.)
(_á Mariano._) Té, pórtala desseguida, pero abans avisa á Africa que
ja no
'ns ananém y que desseguit torno. ¿Aném, Doctor?
Doctor. Vamos. (_Vanse foro dreta._)
### Escena X
Mariano y luégo Pere
Mariano. (_Toca 'l timbre._) Ni al mitj del temporal
mes horrible havía tingut l'angunia d'ara. Deu vulga que poguém
portar la nau á bon salvament (_Pere foro esquerra._) Té... fes portá
aixó á casa D. Ignaci que jo m'arrivo á l'Agencia.
Pere. Está bé. (_Vase foro dreta. Africa segón terme
esquerra._)
### Escena XI
Africa y Mariano
Africa. Mariano!
Mariano. Africa méva!
Africa. Ja sabs que 'l tío vol que marxém?
Mariano. Ja ha desistit... no temis.
Africa. De veras?
Mariano. Y 'l Doctor m'ha promés lograr coronar
l'edifici de la nostra ditxa.
Africa. Creus que ho logrará?
Mariano. Jo be hi tinch complerta confiansa.
Africa. Y ja has vist á 'n Carlos?