1905
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut
d'Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
**Personatjes**
- Andrónica.
- Sor Elena.
- Sor María.
- Nicéfor.
- Heráclias.
- Abat de Sant Thimur.
- Sergi.
- Pare Joan.
- Alexis.
- Isaac.
- Livani.
- Pacomi.
- Gelassi.
- Demetri.
- Nikelas.
- Matheu.
- Jordi.
- Theófil.
- Caballers, Poble, Soldats, Monjas y Sacerdots
(La acció en la Anatolia l'any 1022.)
## Acte primer
(Gran sala del trono. A una banda y altra arcadas. Las de la dreta
conduheixen á fora del palau. Las de la esquerra á las cambras
imperials. Al fons lo trono, al que s'hi puja per una ampla escala de
molts grahons.)
### Escena primera
(L'abat de Sant Thimur y'l caballer Livani. Aquest ve del interior del
Palau. L'Abat de l'altra banda.)
Abat: Vos sou, m'apar, lo caballer Livani.
Livani: Y vos l'Abat de Sant Thimur.
Abat: Diguéume: hont se troba Nicéfor?
Livani: En sa cambra voltat de sos fidels que l'aconhortan.
Abat: Donchs escoltéu. Jo per tothom arribo del monastir; per vos vinch
de Bisanci.
Livani: Més baix, l'abat, per Deu, que si us sentissin!...
Abat: Avuy, que demá no. Demá nosaltres serém la lley; que duch l'orde
suprema conferintme'l gobern de l'Anatolia vensut que siga'l vil
traydor Nicéfor rera l'últim combat que be s'acosta.
Livani: Si s'acosta!... Miréu: lo sol devalla: ans que torni á
aixecarse, á aquesta vila voltarán los exércits de Bisanci que venen
triomfadors. De des las torras se'ls ha vist avansar per las fondurias.
Abat: Fa tres anys que va alsarse en pes la terra á favor de Nicéfor.
Miréu ara!
Livani: Ara li restan aquets murs d'argila y ben pochs cors lleals. Per
ço gemega tremolant com un nin l'odiós fantasma.
Abat: Tem als de fora'l vil; y tem que'l poble lo llensi del palau.
Livani: Lo poble un dia per deslliurar de bisantins la patria al
trono'l va assentar; mes ara al veure lo seu seguit d'horrors, sent
tanta ira per ell com per Bisanci.
Abat: Y tot ajuda la nostra sort. Si avuy lo poble arrenca á Nicéfor del
trono'ls portals d'Albia ben seguit s'obrirán.
Livani: Aixó es un somni.
Abat: Oh, si Deu permetés que'ls d'aquí dintre s'embestíssin avuy,
los uns per treure del trono á aqueix malvat, volguentlhi'ls altres, y
en lo fort del lluytar, que jo encendría, que'ls de fora escalessin las
murallas!... ja tot fora acabat!
Livani: Contra del monstre lo poble d'Albia avuy pot dividirse: contra
Bisanci no. Jamay la testa l'ajupirán de grat los anatólichs als peus
dels bisantins; qu'ells per estranya tenen sa rassa, ja ho sabéu, y
lliures volen manarse per sa gent mateixa.
Abat: Donchs Nicéfor, qui te?
Livani: Segurs, que'l guardin, sos caballers y prou. Si ha volgut
pérdres! Creyentse que ab la por s'abat al poble, á tall d'espasa'l
fa morir á dintre de las presons mateixas, ó estimbantlo de dalt las
torras, ó en lo gorch de Kúrmas ofegantlos á cents!... Y als que perdona
los hi fa treure'l ulls!
Abat: Es sols Heráclias qui l'ha envilit: ell li ha donat lo trono y
ell li fa perdre. Tinguém calma: venen.
### Escena II
(Abat de Sant Thimur, Livani y Gelassi que ve de la banda esquerra.)
Livani: (á Gelassi) Quinas novas portéu?
Gelassi: Pena y vergonya fa veure al Emperant.
Livani: Per qué, Gelassi?
Gelassi: Plora y demana tremolant que'l dugan fora vila, á bon lloch;
com si la terra per tot no fos perduda! A voltas s'alsa del llit hont
s'arrupeix, y ab veu que aixorda, los cabells erissats, crida que
delmin als fills d'Albia; que's mati hont la sospita hi espurni d'un
traydor; que aquell que gosi á parlar de rendirse al foch se'l llensi.
Y'l sostenen alsat perque cauría, y després tanca'ls ulls, y al llit
lo tornan.
Abat: Jo crech, senyors, que'ls braus capdills que restan fidels al...
Emperant, y al camp de lluyta mostraren tant valor, valor no'l tenen
pera parlar ab cor obert.
Gelassi: M'estranya vostre llenguatje aquí, y no sé compendre...
Abat: Vuy dir, Gelassi, que á la fi valdría molt més que... l'Emperant
á sas montanyas á peixar s'entornés cabras porugas que no pas per
seguir migradas horas encara al trono, fer més sanch que's vessi.
Gelassi: (estranyant lo llenguatje) Qui sou?
Abat: L'Abat de Sant Thimur.
Gelassi: Al claustre res sabéu d'aquest mon; sino entendríau que'ns
cal lluytar fins á morir per l'home qu'es rassa y llivertat; que du en
sas venas sanch de martre y sanch d'héroe.
Livani: (perque no parli l'Abat.) No sabía l'Abat qu'ell devallés...
Abat: (ab hipocresía) Y donchs que porta Nicéfor sanch d'August...
Gelassi: Volém que's fassi la voluntat d'un Deu.
Abat: Oh, sempre!
### Escena III
(Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi y Demetri que ve de la esquerra.)
Demetri: Es feta la voluntat de tot un Deu. Ja era hora que l'August
consentís, y ara es segura la victoria per tot.
Gelassi: Y qué es?
Demetri: Heráclias ho ha proposat. (Se senten clarins.) Sentíu?
Abat: Clarins...
Demetri: (mirant per una arcada de la dreta.) Al poble sa fa saber lo
que han resolt. Sentimho.
Heralt: (que parla al exterior, banda dreta.) "Albia, l'August crida á
consell la terra. Pobres y richs: de bat á bat las portas se us obren
del palau. Tothom que hi sia, que Bisanci es aprop. Oh, terra, sálvat."
Livani: Lo poble aquí?!
Gelassi: Nicéfor crida al poble!
Abat: Ell que á tot'hora l'ha tractat ab ira! Prou se l'entén al
Emperant: vol veure si l'atráu; mes ja es tart.
Livani: (perque dissimuli). Per Deu! S'acosta qui ab Nicéfor més pot!
Abat: (veyentlo arribar.) Lo vil Heráclias.
### Escena IV
(Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri, Heráclias, Theófil y dos
caballers més.)
Theófil: Lo parer l'heu dat vos: es obra vostra.
Heráclias: Del Emperant, senyors; sempre aquí dintre tot lo bo, tot lo
excels ho fa Nicéfor; tot lo demés nosaltres.
Abat: (irónich.) Gloria á Heráclias, l'escut y espasa del Imperi.
Heráclias: Gloria no més á n'ell, al Emperant. Reflectes som no més de
sa llum.
Gelassi: Es perillosa la entrada fins al trono de la xurma.
Heráclias: Perillosa la xurma! Oh no! Ab la esquerra á cavalls més
estrámpols he fet caure de nassos en la pols. L'August desitja sentir
la veu fins del captayre. Asséures vol en lo trono, y que tothom li duga
sa queixa ab lo front alt. Perque si en massa l'arma no's pren y's fa
un va-y-tot!...
Abat: Oh, péndrela contra Bisanci, prou. Perque se salvi l'Emperant...
no ho fará.
Heráclias: Mes si sas queixas l'Emperant satisfés, qué més voldría
aqueix poble cobart?
Abat: (sens poderse contenir.) Cobart lo poble?!
Livani: (perque l'Abat comprenga que's descobreix.) Oh, si! Cobart!
Abat: (comprenentho.) Y vil; y més encara.
(S'ouhen tocar las campanas al lluny.)
Heráclias: Las campanas, senyors, que al poble cridan.
Theófil: (á Heráclias y altres.) Si apar un somni!
Gelassi: Es vergonyós!
Demetri: Que's vegi denerit pidolant fins á las xurmas, bombollas que
fa'l llot, qui conseguía sols del poltro ab l'alé esvantar com palla
los estols enemichs!
Abat: (á Heráclias) Tres anys enrera lo coroná Emperant lo desitj
vostre. Ningú fins alashoras d'ell sabía.
Heráclias: Allá en ma joventut, seguint son pare vaig combatre molt
temps per l'Anatolia, que un altre cop, igual que avuy, la terra
cercant la llivertat s'aixecá ardida. Mes son pare, 'l capdill de
nostre poble, va morir combatent, y quan va alsarse la nissaga altre
jorn, jo al fill vaig tréurel á la llum de la gloria.
Abat: (irónich.) Vos debíau coronarvos per ell.
Livani: (irónich.) Vos á la patria combatent la heu servit.
Heráclias: (vanitós sempre.) Cert: mes m'enutjan las lloansas á mi.
Abat: Jo la corona la veig en vostre cap.
Heráclias: Oh, no!
Abat: Qui mana no es l'Emperant...
Heráclias: (fingint oféndres.) Es l'Emperant Nicéfor. (Pausa de tothom
que dona rahó al Abat.) Morint son pare's va acabar la lluyta. Ell era
tendre infant, y l'amagárem al cor dels boscos arrencantlo á l'ira
dels bisantins; y entre pastors va creixer.
Abat: Y diuhen que un cop gran, vos presentáreu al davant de Nicéfor...
Heráclias: Cert.
Abat: Y's conta qu'era isart, y fugía, com si'ls homes li fessin por.
Heráclias: Lo tracte ab gent senzilla...
Abat: Que parlava tot sol y ab la estelada; qu'era com boig.
Heráclias: L'Abat, quan tot s'enruna qui maldíu del August esmola
l'eyna del traydor.
Abat: Qui es traydor?
Heráclias: Tinch la sospita de que vos.
Abat: Caballer!...
Livani: (contenint al Abat.) L'Abat!...
Theófil: Que's troban los enemichs aprop de las murallas!
Abat: Traydor? A qui traydor? A vos? Que's diga.
Heráclias: Y si ho fósseu traydor, donéuvos pressa á cavarvos, Abat, la
sepultura.
Abat: Jo compleixo ab ma lley!
Heráclias: Vos?!
Abat: Sí, jo: y goso la veu á alsar contra l'August.
Demetri: (suplicant á Heráclias.) Que parli. Per qué dintre Albia s'ha
reclós Nicéfor? Per qué'l deixar que'ls enemichs ens voltin? Com
áligas diguéreu que us alsavau, y aucells xalats, perque te por Nicéfor,
dins la gavia os tanquéu.
Gelassi: Donchs be: sortimne.
Heráclias: Ahont es qui gosa á contradir? Fou meva l'orde, senyors.
Livani: Del Emperant.
Heráclias: Vaig darla jo, jo no més.
Abat: Tancarse aquí es la lluyta voler finir.
Heráclias: No, may.
Abat: Deixant qu'estrenyi las murallas la forsa bisantina, qui es
que'l cercle pot rompre?
Heráclias: (als caballers.) Y'ns ho pregunta.
Theófil: Tots.
Gelassi: Tots.
Abat: Y qui son tots? Y cóm?
Heráclias: Alsantla en pes á aquesta vila, brava, ferma, que per aixó se
l'ha cridat al poble. Y acudirá, estich cert, á aquesta cambra.
Abat: La proba es arriscada. Si ell se pensa que l'han cridat no més
perque sostinga lo trono que's desfá, ni arrossegantlo vindrá á aquest
lloch.
Gelassi: (després de mirar per una arcada de la dreta) La plassa arréu
es plena de gent que vol entrar.
Heráclias: (al Abat.) Es ma resposta. Lo poble ja es aquí.
Theófil: (que se n'havía anat, á Heráclias.) Senyor, es trista la
nostra sort.
Heráclias: Per qué?
Theófil: Es que ara rebutja l'Emperant veure al poble.
Heráclias: Cóm!...
Theófil: Y mana que no entri en lo palau.
Abat: (á Livani.) Triomfém.
Heráclias: (á Theófil y altres.) Hi entra! Y Nicéfor vindrá. (Dubtan los
caballers).) Vindrá! Jo al trono faré seure al August; encar que sía á
la forsa. Oh senyors, qu'es per la patria. Aném al Emperant, y
acompanyemlo fins á aqueixa cadira...
Gelassi: (tornant de la dreta) Igual que onas munta'l poble las gradas.
Heráclias: Donchs que arribi als peus del Soberá. Ja es l'hora. Obertas
sigan las portas del Palau. Las guardias! Aquí amatent! Que'l poble
enllá s'aturi. Vigiléu, mos lleals; y per los rostres los intents
descubríu. Si algú trobávau ab arma que amagués, la vostra endintre li
enfonsaréu, y'l cos per la finestra; que astori als d'aquí dins y als
de la plassa. Seguíume caballers.
Abat: Aném, Livani.
(Al indicar Heráclias que obrin las portas, s'ha presentat un escamot
de guardias nobles, que treurán las espasas. Quatre d'aquestos se'n
van per las arcadas de la dreta á obrir las portas. Los altres quedan en
escena al peu del trono. Los caballers y l'Abat han sortit per la
esquerra.)
### Escena V
(Sergi, Alexis, Isaac, Jordi, Matheu, Pacomi, guardias y poble, entre'l
qual hi ha algunas donas. Al desapareixer los caballers, entra'l poble
precipitadament. Los guardias sols los deixan avansar fins al mitj de la
escena.)
Matheu: Entrém.
Jordi: Passém devant!
Alexis: Corre: no'ns prengan los primers llochs!
Matheu: No empenyis!
Jordi: Passa; vina!
Matheu: Jo d'aquí no me'n vaig.
Alexis: Dich que t'apartis!
Jordi: Avansém un xich més.
Guardias: Enrera.
Alexis: Es orde del Emperant que'ns ha cridat.
(Los soldats no'ls deixan avansar més.)
Isaac: (á un guardia.) Se'm deixa estar aquí? Jo no'm mouré. Oh, la
guardia del August es gent noble! Que's resigni cada hu en lo seu
lloch. Deu'ns coloca com á Ell li plau.
(La gent s'esvalota.)
Matheu: Perqu'es devant.
Jordi: Empenyen.
Matheu: Quiets! Tothom quiet!
Jordi: Es Sergi que ara arriba. Alexis Es Sergi! Féuli pas companys.
Isaac: No's moga ningú!
Alexis: Que passi.
Jordi: Avant.
Sergi, (anant devant.) Oh companys, bátrem me sento al pit més fort!
Alexis: Abrássam, Sergi.
Matheu: Que visca en Sergi!
(Esvalot de tothom).)
Guardias: (al poble.) Enrera!
Isaac: Enrera os cridan.
Sergi: Fins s'entelan mos ulls! Germans, fills d'Albia, parlarém al
August, veurém son rostre y ell ens veurá á nosaltres, que som dignes de
que pugin al trono nostras queixas.
Jordi: Y cóm ha estat que'ns cridan á nosaltres, que no som res?
Sergi: Que no som res? Que ho diga qui volta al Emperant; mes vos, un
home fet com los altres homes! Igual l'ánima tením nosaltres que
l'August: la testa aixequemla, companys, arrán del trono.
Pacomi: (en mitj de las collas.) Deixéume veure al Soberá.
Matheu: Qui crida?
Alexis: Es Pacomi'l captayre.
Jordi y altres: Fora!
Sergi: Qu'entri. Tots som iguals aquí.
Isaac: Guardia, esvalotan: son mala gent.
(Lo guardia no li fa cas.)
Sergi: Pacomi, avant.
Pacomi: (passant devant.) M'aparta tothom.
Sergi: Tothom us vol. Sobre la terra del August y de vos igual es
l'ombra; y als dos us mira'l sol d'igual altura.
Pacomi: No veig al Emperant. Una cadira allá dalt! Per qui es?
Sergi: (sarcástich.) El que s'hi posa reb son poder qu'es sobrehumá; y
sabiesa y grandor y virtut tot se li escampa pel cos: y mana.
Pacomi: Es dir, que en la cadira si jo hi posés...
Matheu y altres: (fentli acatament) Oh, l'Emperant!
Pacomi: (admirant la cadira.) Miréula!
Isaac: (á Sergi) Si l'Emperant sentís eixas paraulas. Ay de vos!
Sergi: (girantlo.) Veyám, gírat. Cosa bella! Un juheu!
Isaac: No, que ho era.
Alexis: Pitjor. Fuigme! Un renegat! Segur que t'agenollas devant
Nicéfor.
Isaac: Sí, qu'es nostre pare.
Jordi: No ho es.
Alexis: Es un tirá. Per quatre engrunas deus defensar sos crims.
Isaac: (ab por.) Guardias, m'empenyen.
(No li fan cas.)
Sergi: Qu'ell es lo pare? Ho será'l teu!
Isaac: Sí.
(Se'n riuhen.)
Jordi: Gloria á ta mare, mal bort.
Sergi: Tinch unas campas hont d'una canya un... emperant s'engronxa;
donchs los aucells s'hi embrutan, y li arrencan filagarsas pel niu;
baixan y pujan las formigas per ell; n'ha fet l'aranya l'encetall de
sa troca, y'ls vents lo xiulan al emperant que's vincla y's
redressa!... L'altre jorn devant d'ell tot un galápat s'hi estava
agenollat morros en terra.
(Senyalant al juheu. Riuhen.)
Alexis: Si aquest es un espía...
Sergi: En fa la cara.
Jordi: Enllá'l juheu!
Matheu: Trayémlo!
Isaac: Guardias!
Alexis: Fora!
Matheu: Pégali, va!
Alexis: Fora'l juheu!
Guardias: Enrera!
Sergi: Calma tothom! Germans, qu'es per la patria.
(La gent se va calmant. Isaac ha desaparegut.)
Pacomi: Jo may he pogut veure aixó que'n diuhen un Emperant.
Matheu: Y donchs cóm te'l figuras?
Pacomi: Oh! La gent conta... Hi ha qui diu que sembla un ángel per lo
hermós. Altres, que sota del vestit d'or tot ell es fet de pedra.
Altres, qu'es com un pop y per tot xucla.
Sergi: Per qué riheu companys?!
Jordi: (burlántsen.) Y que si parla tremolan las parets.
Pacomi: (á Matheu.) Sí?
Matheu: Si.
Jordi: Y si á riure se posa l'Emperant, trona y llampega.
Pacomi: Riu també l'Emperant?
Sergi: Si sent que ploran.
Pacomi: Y'ls Emperants?... Qui ho sap?
Jordi: El qué?
Pacomi: D'ahont surten.
Matheu: Se planta una llevor, grilla...
(Tots riuhen.)
Pacomi: M'enganyas.
Matheu: (rihent.) No.
Pacomi: (á Sergi.) Cóm ve al mon?
Sergi: Com tú, ab igual miseria: tal com las bestias ell y tots los
homes; brut l'Emperant y mans y peus enlayre.
Matheu: Donchs jo no ho crech: que ve d'enllá dels núvols.
Pacomi: A cavall?
Matheu: Sí, en un ase de cinch potas.
(Riu tothom.)
Sergi: (enfadat.) En nom del cel, fills d'Albia! (No l'escoltan.)
Calléu. (Van callant.) L'ira me crema las entranyas. Cóm! Vosaltres
germans volguts, los fills de l'Anatolia que perilla de caure entre las
urpas dels bisantins, nostres tirans de sempre, per las culpas
d'aquestos que s'alsaren botxins del poble y li han xuclat la vida!...
Vosaltres com de festa, aquí, ab la joya brollant del pit!...
(Dirigintse als de darrera perque ha sentit com una rialla apagada fora
de la escena.) Sou miserables, xurma d'histrions, borts de patria, ó
dins del ventre de vostra mare'ls bisantins van durvos!?
Alexis: Sergi, ben dit: jo soch dels teus ab l'ánima.
(Abrassantlo plorant.)
Matheu: Y tots.
Sergi: Tots no: si fossim tots, la terra qui'ns la pendría? Es nostra y
fora nostra.
Alexis: Y ho será, que't seguím, Sergi, tu manas.
Sergi: Donchs á Nicéfor reptaré, y del trono lo faré caure ab estas mans
que'l ferro esclafan en la enclusa.
Alexis: (á alguns del poble.) Va; y que'l poble desarmi als caballers.
A tots. Que ho sápiga tothom, tothom.
(S'ho van dihent, baix, los uns als altres.)
Matheu: (als del poble.) Coratje.
Jordi: (á altres.) Feu que's diga.
(Remor de la gent que ho va comentant favorable. Isaac ha tornat á la
escena.)
Isaac: Diguéumho á mí. Qué passa?
Sergi: No, á aquest home qu'es un traydor y l'Emperant lo paga.
Isaac: Guardias: aquí! Amparéume!
Matheu: Es juheu!
Jordi: Fora!
(En mitj del gran esvalot se senten tochs de clarins dintre'l palau.)
Guardias: (ab solempnitat.) Pas, pas al Emperant!
Alexis: (al poble). Callém tots. Calma.
Sergi: Oh terra dels passats y'ls fills, es teva la meva ánima!
Alexis: (molt conmogut.) Oh, Sergi!
Sergi: (á Alexis.) Ha arribat l'hora.
### Escena VI
(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Nikelas, abat de Sant Thimur,
Livani, Sergi, Alexis, Isaac, Pacomi, Jordi, Matheu, caballers,
sacerdots, soldats, poble, homes y donas. Al sentirse'l toch dels
clarins y després de sortir alguns soldats y caballers, compareix
Nicéfor jove, feble, esgroguehit, sostingut per Nikelas, qu'es de color
de bronzo, y puja al trono. Alguns caballers se posan als seus costats
y'ls altres á la banda esquerra de la escena. L'Abat en lloch no gayre
visible, també de la esquerra. Al costat de Nicéfor, en un grahó més
baix, Heráclias. Lo poble á la banda dreta de la escena, no veyentse
gayre la figura de Pacomi. Los tochs de clarins tornarán á sentirse sens
interrumpció fins després que Nicéfor s'hagi assentat en lo trono.
Mentres puja'ls grahons parlará á mitja veu á Nikelas. Menos Nicéfor,
tothom estará dret sempre.)
Nicéfor: Sostenme fort! Més fort! Nikelas!... Ara! Malehit siga jo! Si
tingués forsas!...
(Després de callar los clarins parlará Heráclias.)
Heráclias: Oh fills d'Albia, l'August qu'es del Imperi per vot del
cel lo soberá, os ajunta y consell vos demana. Els camps s'enllotan ab
tanta sanch; guanyárem cent batallas mes s'ha girat la sort, perque'ns
dormirem sobre'ls llorers; y com Bisanci aboca cada dia més gent sobre
nosaltres, si no fem un va-y-tot, plebéus y xurma, vells y nins y
malalts, monjos y fembras, si fins las pedras no s'aixecan solas, si
l'assetje no's trenca, si al camp lliure l'Emperant no sortís per
vostra culpa, si deixessim, cobarts, qu'ell aquí dintre vensut caygués,
esclava l'Anatolia fora altre cop, y'ls morts fins s'alsarían pera
escupirnos, com mals fills, al rostre.
Abat: Jo crech, senyor, la veritat cal dirla, que pera'l triomf ja es
tart...
Heráclias: (ofegantli las darreras paraulas.) No vos; que parli lo
poble, que l'August en ell espera.
Abat: Jo crech...