Ataulf: Vernulf!... Ma esposa?... La nova m' han portat de que 'm
deixava y dels meus he fugit... Hont es la Reyna!
Vernulf: (¡Si no ha partit la nau!... Alsant un bras al cel. Sálvala,
sálvala!)
Ataulf: Enrera, donchs!
Vernulf: Jo tot ho sé; no 'm deixes!...
Ataulf: Digas!...
Vernulf: (Vaig á morir!) Mon Rey!...
Ataulf: ¡Ta cara sembla d'un mort!... Tota ma sort se juga: l' host m'
ha seguit en lluyta revelada!...
Vernulf: Acóstat!... Vina!...
Ataulf: Será cert?... Placidia?...
Vernulf: Mes!... mes aprop!... A cau d'orella!...
Ataulf: Parla!
Vernulf: (Mare, cubreixte 'l rostre!) Mor!
Ataulf: Ah!... contra... ton... Rey!
Mor.
Vernulf: Voli la nau! Aixís se salva! Ja puch morir!
Mor.
#### Escena XIV
*Sigerich, Varogast, Velia, Cavallers y Soldats que invadeixen la
escena. Apareix ab la espasa á la ma primer Sigerich, inmediatament las
turbas que li cubreixen los cadavres avans qu' ell los veja.*
Sigerich: Lo Rey?
Buscantlo.
Varogast: Guerra!
Sigerich: Seguiume.
Varogast: (á Sigerich). Per tu Ataulf.
Cavallérs soldats: (veyent los cadavres). Ah!
Velia: Es ell!
Sigerich: Lluny tots, deixaume: sa vida es per mon bras. Jo soch la ira:
Pare, va per ton goig.
Al acte de anar á separar lo grupo per precipitarse contra 'l rey, lo
grupo 's separa y'n surt Varogast dihent ab solemnitat:
Varogast: Es acabada la vida d'Ataulf! Míral.
Sigerich: No; enrera! Retrocedint y llensant la espasa. Oh dempnació
d'infern!
Varogast: Teva es la patria Que visca 'l fill de Sárus per la Gothia.
Velia: Visca 'l Rey Sigerich!
Sigerich: (mirant per tot, sortint del ensopiment). Hont la venjansa? La
Reyna!
Varogast: Vora 'l mar los teus l' han presa.
#### Escena última
*Los anteriors, Placidia, entre soldats.*
Velia: Pas á Placidia; mori la romana!
Placidia: Hont soch! Lo Rey?
Sigerich: Lo Rey só jo.
Placidia: Tu!
Sigerich: Mira!
Ensenyantli 'l cadavre del Rey.
Placidia: Ah! (Al apartarse del Rey veu lo cos de Vernulf). Vernulf!
(Desfentse dels soldats). No!... Deixeume! (Cayent de jenolls vora
Vernulf). Vernulf, parla: (Sostenintli 'l cap ab sas mans). com no 'm
miran tos ulls? (Convensentse de sa mort). Mort! y jo... sola!...
(Incorporantlo ab sos brassos va dihent lo següent). Vina!... valor!...
aixís... aixís... lligada... y eternament ab tu. (Girantse als soldats y
sostenint á Vernulf). Soldats, feriume! mon cor es lo de Roma! Tots las
armas aquí; cobarts, me teniu por?
Moviment dels soldats per precipitarse sobre d'ella.
Sigerich: (contenintlos). Enrera!
Tots: Muyra!
Placidia: Ab ma sanch ennobliréu la espasa!
Altre moviment dels soldats que conté Sigerich.
Sigerich: Enrera!
Placidia: (á Sigerich). Mátam.
Sigerich: (ab odi). No!
Placidia: (passejant la mirada pels soldats). Vils!... tots?...
Sigerich: (ab rabia concentrada). Lligueula dins la presó mes fonda; vuy
portarla á peu devant de mon cavall de guerra, demá en lo triomf per los
carrers y plassas.
Teló rápit.