Ataulf: L' imperi august devall mos peus moria y 'l peu vaig treure y
revisqué 'l cadavre: y no era prou: fins un replech d'Iberia duya ma
gent: y no era prou: captava com vil, com fembra lo voler d'Honorius al
peu del trono assedegat de pláuret!... Ahont has vist al vencedor que
pregui de genolls al vensut?... y tot debadas!
Placidia: (Ay d'ell si avuy com altre temps fos Roma l' únich amor per
mi!)
Se sent toch de guerra.
Ataulf: Ja 'ls sents!
Placidia: Oh Patria!
Ataulf: Adeu.
Placidia: (No puch!... No marxará: jo resto aquí altre cop: ja ofegaré
dins l' ánima la passió criminal.) Ab pit me creya per véuret allunyar;
mes lo coratge ara no 'l tinch. Jamay! Obrintse de brassos. Aquí
dormires: ves; y romps pera sempre la llassada.
Ataulf: Per qu' est enuig, si fins avuy desperto per ta gloria no mes!;
la soberana tu has de ser de ton poble. Del vell trono, mes nou y
espléndit alsarém nosaltres: tu hi seurás, y á tos peus veurás á Roma y
á la Gothia també: las dos esclavas; mes tevas; no de mí.
Placidia: Sempre ton ferro sería 'l victoriós de ma nissaga. Tria entre
'l mon y jo.
Ataulf: Tu, ma Placidia; es que 'l mon sols lo vuy pera á tas plantas
com escambell posártel.
Placidia: (resolta). May; allunyat: ves si es que gosas: lo llindar
traspassa: al caure rera teu eixa cortina caurá la eternitat entre
nosaltres.
Ataulf: Oh Placidia! Senyora!... si t' escolto, tu n' ho saps, mon
exércit ha d'alsarse contra mi sens pietat. No ho soch, no ho cregas, jo
qui 'ls duch en avant: á la batalla son ells qui m' arrossegan.
Placidia: Ta feblesa.
Ataulf: Sa sanch que bull!
Placidia: La teva que s' apaga.
Ataulf: (molt baix). Oh Deu, qué fer!
Placidia: Y dius que fer? Escóltam.
Ataulf: Ets encís de serpent.
Placidia: Perque en ton ánima, per que la enveja eternament á Roma?
Deixa alsar lo vell tronch: la terra es ampla y est sol es verge y tu
ets llevor de vida. Creixerán los dos pobles, com dos arbres lo teu y 'l
meu; y 's trobarán un dia las arrels assí baix y al cel las brancas.
Ataulf: Sempre ets Eva per mí!
Placidia: No torna enrera lo sol á mitjant curs: éll vé d'Italia: tu hi
vents també; segueixlo; 'l nom de Gothia la extensa Iberia no 'l coneix
encara.
Ataulf: Mos estols son torrents!...
Placidia: (ab molta precipitació interrompentlo). No torna enrera may lo
torrent.
Ataulf: Son esperit es lava!...
Placidia: id., id.. La lava en la pendent jamay recula.
Ataulf: Oh Placidia!
Placidia: (ab convicció). T' ho juro per mon ánima: per la salut dels
meus: un altre dona seré d'avuy per tú. Si ja no marxas teva soch y per
sempre. Oh si sabesses!... Anantse á descubrir. Si t' envás cap á
orient... mira la platja!
S' atura al veure entrar á Marcius aterrada per lo que anava á dir.
#### Escena VIII
*Los anteriors. Marcius y després Vernulf*
Ataulf: (á Placidia esperant lo que ella va á dir). Que?
Marcius: Senyor...
Placidia: (volent dir que parlava per las tropas). Res... l' estol...
Marcius: (en un costat ab Ataulf). Irats se queixan del teu trigar, y...
Placidia: (Folla, 'm delatava! Per la marxa del Rey, ab energía. Mes jo
no ho puch voler!)
Vernulf: (entrant precipitat. Ab molta ansietat, al altre costat de la
escena, baix li diu). Oume, senyora: tot está descubert si 'l Rey mes
tarda: la nau espera!...
Placidia: (ab dolor á Vernulf). Ves. Ell se'n vá. (Veure aquest home y
enardirme altre cop! amor, malhajas! Marcius se'n va. No, no; jo dech
fugir, que 'm sento feble per lluytar ab Vernulf!...)
Ataulf: Be t' ho contava: está á punt d'esclatar si es que 'm deturo lo
volcá de sos cors.
Placidia: Es forsa; marxa. L' infern ho haurá volgut. Res fa; donchs
sia.
Ataulf: Oh Deu! Be saps qu' en est moment mon ánima sent lo deixart.
Placidia: Vina á mon cor.
Ataulf: Placidia!...
Placidia: Si may mes nos vejessem!...
Ataulf: Que?...
Placidia: Si aciaga nos separés... la mort!...
Ataulf, signant lo cel. Allá...
Placidia: Em perdonas... si t' he ofes algun cop?
Ataulf: Ma soberana!... y tu 'm perdonas... l' esser goth!
Placidia: Si! Vésten.
Ataulf: Jo tornaré á ton pit, senyora!
Al acte d'anarsen entran alguns guerrers y devant Marcius.