Ataulf: S' acosta pels cors leals ja l' hora de la marxa. Jo so aquí 'l
cap: vosaltres sou ma forsa, que no'n manqui un tant sols. Avans de
gayre mas ordres vos daré. Senyors, l' audiencia ja ha termenat. Oh
Marcius, acompanyam.
Se'n vá 'l Rey y Marcius per una porta, y alguns cavallers per un arch
del foro.
#### Escena II.
*Sigerich, Varogast, Velia y Cavallers.*
Sigerich: Si, ves, oh Rey; si, ves; á Barcelona no hi tornarás. Gran Deu
de las venjansas fes que arrivi bentost l' hora solemne per l' esperit
que pena, de mon pare.
Varogast: Ell mateix ens ho diu, l' hora s' acosta.
Sigerich: Sento por, oh companys, que fins mon ánima se corromp vora 'l
Rey! Tenir jo 'l ferro: sentirlo al meu devant!... y viu encara!
Varogast: Ay de tu si est moment al Rey ferias quan esperan s' aixequi
contra Italia! Ben tost dirán sos llabis á las tropas quins son los
enemichs: veurás la rabia com pot mes que 'l respecte, y tots á l' una
contra 'l Rey se mourán. Llavors la espasa bon fill de Sarus en son pit
enfonsa y 'l demés... deixa fer; qu' es nostra tasca.
Velia: Y si 'l Rey?...
Sigerich: Que!
Velia: Si 'l Rey contra de Roma enmenés nostra gent?
Sigerich: No pot ser!... Calla!
Varogast: Contra sa esposa 'l Rey! aixó es follía!
Velia: Digaume: qui la entent la desconfiansa del Rey?
Sigerich: Si 'ns han trahit!...
Varogast: No, no es posible; no tindriam lo cap en las espatllas.
Velia: De Vernulf que s' es fet? la nit aquella va faltá al jurament.
Varogast: May á la patria será traidor Vernulf.
Sigerich: Senyors, enrera no es de goths lo tornar: caiga 'l que caiga.
Varogast: Avant donchs!
Velia: T' obehim...
Varogast: Teva es ma vida.
Sigerich: Obehim á Ataulf avuy encara.
Velia: Puig que ho vols siga aixís.
Sigerich: Quan vinga l' hora jo us cridaré y no es lluny. Llavors ni
marca deixarém sobre 'l mon d'aquesta iníca ciutat del mal que ab sa
fator nos mata: una fossa obrirem digna de Roma y ab nostre peu hi
esborrarem lo rastre. Y ara companys... Visca Ataulf! Que, Velia, no
governas lo cor?
Velia: Senyor, m' esglayas.
Se'n van tots per una de las arcadas del foro. Vernulf entra per altre.
#### Escena III
*Vernulf, Lledia, que ve de las habitacions interiors.*
Vernulf: Quin retró de clarins! estols de guerra...
Lledia: Vernulf!
Vernulf: Oh goig! tú Lledia!
Lledia: T' esperavam: quánt has tardat!
Vernulf: Us porto la ventura! no ho sents, Lledia? n' ho sents? Jo li
hauré dada.
Lledia: Bondat de Deu! Vernulf! oh ma senyora quan te vegi!... La vía de
la Galia desde aquest lloch, si l' ha mirat de voltas esperante venir!
Vernulf: En mi esperava tant sols al missatjer de sa familia!... Oh, tu
no ho saps: de jorn la seva imatge la he dut sobre del cor: de nit, en
somnis sempre la he vist al meu devant: semblávam corre jo perseguintla,
y que fugia vinclant son cos ab moviment de flama, entant que arrera meu
la mort feresta la sentia avansar, damunt ma espatlla sos dits ossosos
ja tocant á voltas!... Mes hont es ta senyora?
Lledia: Tu 'l que passa no saps?
Vernulf: Que 'l Rey per últim se desperta y als esbarts los enmena á la
batalla.
Lledia: La Reyna no ha pogut...
Vernulf: Si ell nos ajuda! No. Que no aturi al Rey! ni una paraula...
Lledia: (ab ansietat). Vernulf; digas.
Vernulf: Sens forsa en la agonía, l' imperi de Occident he vist á
Rávena. Si feble es Ataulf, mes feble Honorius! Mos prechs ni 'ls va
escoltar; festins y dansas sols l' omplenan de goig; al nom de guerra
contrau lo front tot apartant la cara.
Lledia: (ab desesperació). Ningú la vol salvar!...
Vernulf: Empresa folla seria atravessar estos paratges ab ta senyora
fins trovar las terras que no petjan los meus: á las montanyas dels
lliberts Pirineus no arribariau: ¡ay de sa vida y ay de son cadavre!
Lledia: Dissort crudel! Quan ho sabrá la Reyna!...
Vernulf: Mes jo li dech parlar!
Lledia: Ni una esperansa!
Vernulf: Lledia aixampla ton cor. Lo fill de Gothia: feréstech com las
selvas de sa pátria que ella orgullosa de sa sanch menysprea li porta
avuy la llibertat ansiada.
Lledia: Vernulf, qu' has dit!
Vernulf: (¡Per ella son de vida, y per mi son de mort eixas paraulas!)
Ves al instant...
Lledia: Si, digas...
Vernulf: Que 'l temps vola!... En la costa, á rampeu d'eixa montanya que
te arrels en lo mar hi ha una galera: jo la he comprada dins d'un port
d'Italia per tot mon or, per mos trofeus de lluyta... Sols romans la
governan. Quan la marxa del Rey y son esbart á tots distrega... vos en
hi aneu las dos!
Lledia: Oh gracias, gracias.