Sigerich: (anantsent parlant ab Varogast). Aprés, ab ella! Ni rastre
dels iníchs!
Vernulf: (á Sigerich anantsen). Coratje, vina.
Lledia: Ah si sabés la Reyna la confiansa que he tingut ab est home, 'm
puniria!
#### Escena V
*Placidia, Lledia*
Placidia: Duptant si acaba de veure á Vernulf y com contrariada. (Ah!...
per tot! No. Donchs m' ha semblat que 'l veya!... Qu' estranya que jo
soch; si estich tranquila.) Lledia, aquí.
Volent que s' estiga prop hont ella seu.
Lledia: (molt baix). Deu etern!
Placidia: Qué hi ha?
Lledia: (molt baix). Senyora, oh! ta grogor!...
Placidia: Ah Lledia, no m' ho digas.
Lledia: (Donchs no comprench!) Senyora...
Placidia: (treyentse alguna joya). Té, m' ofego.
Lledia: Molt has trigat.
Placidia: Tot ara 'm martiritza. Del brugit allunyantme á la ventura he
deixat lo cavall solta la brida: m' he perdut en lo bosch y ja no 'm
creya retrovar á la alegre comitiva... Dígam?...
Lledia: Qué?
Placidia: Res... no res. Y com me cansa la cassera que un jorn fou m'
alegría! Y... fa molt temps que m' esperavas? Conta!
Lledia: Oh sí, senyora; creuho: y estava trista per tant trigar.
Placidia: Donchs Ataulf encara ben lluny deu ser: vétela aquí sa ditxa,
¡en la fera aprenent de vence als homes! Ab disgust. Oh! aquesta nit
será en ma companyía! Com anant á preguntar. Lledia?...
Lledia: Senyora?
Placidia: Asseute aquí; no 'm deixes: Se assenta en un coixí á sos peus.
dech estar ben malalta. Res m' esplicas!...
Lledia: Jo vuy ton goig!...
Placidia: Qui hi ha en aquesta casa?
Lledia: Sigerich, Varogast... aquí 'ls tenias y Velia...
Placidia: Contrariada perque no li parla de Vernulf. Sí, ja sé: d'ells
no 't pregunto! y... ningú més?
Lledia: Sí.
Placidia: Quí?
Lledia: Vernulf.
Placidia: (ofesa de ella mateixa per son interés). Quín dia oh patria de
mon cor, te tinch de veure! Bé creixen los desitjs d'aquesta vida
deixarla per may més. Ni 'm sé coneixer! un temps l' adversitat m'
enrobustia: avuy... ¡tinch por!...
Lledia: Reposa.
Placidia: No: l' insomni quan tanco 'ls ulls en mon cervell s' aniuha.
La nit darrera la he passat en vetlla. Cambiant de cop. Y... Vernulf
aquí ha estat?
Lledia: Sí.
Placidia: No ho sabia. Li has parlat?
Lledia: Bella estona.
Placidia: Y donchs... qué 't deya?
Lledia: M' ha parlat de la infancia de sa vida... (Quín interés!) y...
Placidia: Parla; qué 't detura?
Lledia: Y com sempre de tu.
Placidia: (contenta). Sí?... Ab orgull y ofesa de sa mateixa alegría. M'
agravia parlar d'aqueix soldat! Ets tu, ma Lledia, qui 'l recorda ó só
jo?
Lledia: Jo no, Placidia; si ets tu.
Placidia: Ab ira y acabant la relació ab amorós accent. M' ofens; jo no.
Vaig perdonarlo y tot es acabat. Devant ma vista ja no té d'ésser més;
qué té que veurer un soldat d'eixas turbas ab la filla de Gala y de
Teodossius? quína culpa tinch jo del seu amor?... de sa follía! No 'l
nomenis tan sols. Entre nosaltres, ni morts, lo cel igual té d'ésser.
Mira: si jo pogués eixa passió que 'l crema sens mirarlo en lo rostre
apagaria. Tinch compassió per ell: es galant, jove, y generós... oh
creuho, en sos ulls brilla la flama del valor.
Lledia: Donchs ell á Roma te va salvar?
Placidia: Y jo que no ho sabia! Que no haja nat á Italia es ben de
doldre! Oh si sigués dels meus! Tota la vida fora aquí dintre 'l seu
recort! Té, mana: pren lo meu ser! ja es teu!
Lledia: Qué!... tu!
Placidia: (avergonyida). Follía! qué dich, Lledia!
Lledia: Senyora, estás malalta!
Placidia: (ab rabia). No estich malalta, no; que sols m' aníma la febre
de tornármen á l' Italia. Oh, sálvam, Lledia, sálvam d'esta vida: la por
m' esglaya d'estimar á est home y si jo l' estimés... me mataria!
Lledia: Deu poderós!... oh ma senyora, calla: si escoltessin... Aném.
Placidia: Tota enrojida me sento de vergonya!... que! de rabia contra
aquest cor que avuy lo primer dia revelat me glateix! Ves, deixam sola
ab Deu que tot ho pot.