LLEC (_am molt sentiment_)
Tant jove!
(_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._)
ANDREU
Preguem per la seva ànima!
(_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren.
La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els
fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els
posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els
demés de la carpeta._)
ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_)
Se'ns ha ben post el sol!
LLEC
Pobres dels seus pares!
(_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec,
com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i
sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en
Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L
Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros,
recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._)
ANDREU
(_veient que en Gabriel no prega_)
Gabriel: que no pregues?
GABRIEL
Que pregui, dieu?
ANDREU
Sí. En Florenci ha mort!
GABRIEL (_am serenitat_)
No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!
(_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons,
els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._)
Cau el teló pausadament