teva conciencia i digues la veritat.
GABRIEL
Pregunteu.
ANDREU
Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la
carrera?...
GABRIEL (_després d'un petit esforç_)
Pot-ser no.
ANDREU
Com pot-ser no!
GABRIEL
Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit
vocació.
ANDREU
Abans bé'n senties!
MARIÓ
(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)
Oncle...
ANDREU
Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat,
que fins te vol perdre a tu.
MARIÓ
Nosaltres us estimem molt.
ANDREU
Si m'estimessiu m'obeirieu!
MARIÓ
Què voleu que faci jo?
ANDREU
Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan
vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre
oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.
MARIÓ
Pobra de mi!
ANDREU
Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre
nosaltres i et vegin fòra del poble.
MARIÓ
Perdó, oncle, perdó!
ANDREU
En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has
cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...
GABRIEL
Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.
ANDREU
El cor, quan convé, se'l domina.
GABRIEL
No pas quan s'estima tant!
ANDREU
Sempre!
GABRIEL
Pare: això no és possible.
ANDREU
Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de
Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra
criatura.
GABRIEL (_amb ardidesa_)
Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.
ANDREU
Què dius ara!
GABRIEL (_molt decisiu_)
No, que no podran res!
ANDREU
Me desobeeixes!
GABRIEL
Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel;
més que crudel: és inhumà!
ANDREU
Fill! Que estàs dient!
GABRIEL (_ben convençut_)
Sí! Es inhumà lo que feu!
ANDREU
Gabriel: reflexiona lo que dius!
GABRIEL
Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on
siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida!
La vui per damunt de tot!
ANDREU
Doncs demà la duré an els teus oncles!
GABRIEL
No ho feu pas!
ANDREU
Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!
GABRIEL
No me'n desdic!
ANDREU (_amenaçant-lo_)
Gabriel!
GABRIEL (_am gran prec_)
Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com
el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!
ANDREU
Vés-te'n del meu davant!
GABRIEL
No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!
MARIÓ (_en to suplicant_)
Oncle!
ANDREU
No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!
(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i
en Gabriel queden apesarats._)
### ESCENA III
La Marió i en Gabriel
MARIÓ
Pobre oncle!
GABRIEL
Marió, no'm deixis a mig camí!
MARIÓ
Si no puc deixar-te!
GABRIEL
M'estimes força?
MARIÓ
Més que ane mi mateixa!
GABRIEL
Ho dius ben convençuda?
MARIÓ
Sí! I ton pare?
GABRIEL
Però, quin mal fem estimant-nos?
MARIÓ
Que s'ha de sofrir!
GABRIEL
Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!
MARIÓ
Pobres de nosaltres!
ANDREU (_desde dintre_)
Marió!
MARIÓ
Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.
GABRIEL
No't rendeixis!
MARIÓ
No temis!
ANDREU (_també desde dintre_)
Marió!
MARIÓ
Torna a cridar-me.
GABRIEL
Espera... escolta...
MARIÓ
Deixa...
GABRIEL
No t'espantis!
MARIÓ
No!
GABRIEL
Ets meva, ets meva!
MARIÓ
Tota teva!
(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En
Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se
passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va
per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la
dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen
conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra,
berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda
al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com
en el segon acte._)
### ESCENA IV
En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)
Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no
és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.
ROS
I jo.
ENGANYA-AMOS
Tu també. Sobre tot per la ballaruga.
FLORENCI (_somrient_)
I en Llec no, pobre xicot?
LLEC
Jo rai!
FLORENCI (_am somriure dolç_)
Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix
l'aroma.
LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)
Quina comparança!
FLORENCI
Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l
misteri de la vida! Que m'estimes, oi?
LLEC (_vergonyós i emocionat_)
Oh! Jo...
FLORENCI
Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així
que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!
ENGAN YA-AMOS
Alguna cargolada, pot-ser?
FLORENCI
No: una altra cosa.
ROS
Que hem d'armar un sarau?
FLORENCI
Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!
ENGANYA-AMOS
Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!
FLORENCI
Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.
ENGANYA-AMOS
No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles,
sent marrec, hi era molt avispat.
FLORENCI
Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a
Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.
ENGANYA-AMOS
De debò?
ROS
A Barcelona?
FLORENCI
Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.
ROS
En el cotxe de casa seva?
FLORENCI
Just. Farem denteta als senyors.
ENGANYA-AMOS
Alça, Llec, quina patxoca faràs!
FLORENCI
Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a
grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la
terra, que també us pertoca, també.
ENGANYA-AMOS
Renoi, quina xirinola farem!
ROS
Jo sembla que ja m'hi trobi!
ENGANYA-AMOS
Ros: anirem a veure ballarines!
ROS
Apa, Llec!
LLEC
Deixa...
ROS
I fumarem cigarros de l'Habana.
ENGANYA-AMOS
D'aquells tant llarcs!
ROS
D'aquells que porten lliga-cama.
LLEC
No; jo no.
ROS
Tu no? Per què?
LLEC
Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.
FLORENCI (_somrient_)
No, home, no,
LLEC
Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona
jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._)
Bé... dispensi.
FLORENCI
Si aquest és el meu gust!
ENGANYA-AMOS
Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?
FLORENCI
Com a tot-hom.
ENGANYA-AMOS
Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou
joves!
ROS
Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...
LLEC (_en to concentrat_)
Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.
ROS
Ja n'ets de ruc, ja!
LLEC
Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai
trec l'entrellat de res!
ROS
Perquè ets aixís!
ENGANYA-AMOS
Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho
veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba
d'anys!
FLORENCI
Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.
ENGANYA-AMOS
Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de
tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com
el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que
enlloc ha posat molça.
FLORENCI
Sou un bon home!
(_Curt silenci._)
ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)
Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?
FLORENCI
Sí. No ho deixem córrer pas.
ENGANYA-AMOS
Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?
ROS
Anem-hi!
ENGANYA-AMOS
No estarem gaire, senyor Florenci.
FLORENCI
Després us ensenyaré una cosa.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Sí.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, minyons?
LLEC
Som-hi.
ROS
Apa!
(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del
fons._)
### ESCENA V
En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió
(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està
tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)
GABRIEL
Hola, Florenci!
FLORENCI (_girant-se_)
Ah! Tu, Gabriel?
GABRIEL
Que tal, t'has divertit gaire?
FLORENCI
Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.
GABRIEL
Me n'alegro, home.
FLORENCI
I tu per què no has vingut?
GABRIEL
Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?
FLORENCI
Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de
l'esquerra._) Que ve tristeta!
MARIÓ (_am somriure trist_)
No, no ho cregui, senyor Florenci.
FLORENCI
Veus jo que alegre estic?
MARIÓ
Jo també. Més de lo que vostè's pensa.
FLORENCI
No m'enganyes
MARIÓ
No l'enganyo.
FLORENCI (_cambiant de to_)
Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns
prepara! Oi, Gabriel?
GABRIEL
Una Primavera d'amor.
(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)
### ESCENA VI
Els mateixos, mès l'Andreu
ANDREU (_en to una mica aixut_)
Ah! Ja hem tornat del cafè?
FLORENCI
Per cert que he passat una estona ben distreta.
ANDREU
Oh! Anant amb aquells tres!...
FLORENCI
Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm
satisfan.
ANDREU (_amb ironia_)
I per res més?
FLORENCI
Pot-ser sí.
ANDREU
Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.
FLORENCI
Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve
ara.
ANDREU
Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!
FLORENCI (_molt admirat_)
Què voleu dir?
GABRIEL (_suplicant_)
Pare: no expliqueu res!
FLORENCI (_seriament admirat_)
Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu
pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig
nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu.
Expliqueu-vos.
ANDREU
Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.
FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)
Digueu...
GABRIEL
No, pare!
ANDREU
Jo havia determinat allunyar a la Marió...
FLORENCI
I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill,
lograreu apagar el seu amor?
ANDREU
Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la
seva mare.
FLORENCI
Ell estima a la Marió.
ANDREU (_amb ironia concentrada_)
Ell!... Ell l'estima!
FLORENCI (_molt sorprès_)
Que voleu dir... que jo...?
ANDREU (_en veu baixa_)
Sí.
FLORENCI (_somrient_)
Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a
l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran
serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en
aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que,
com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels
altres?
ANDREU (_en to conciliador_)
Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc
és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.
FLORENCI
A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?
MARIÓ (_suplicant_)
Florenci...
GABRIEL
Peró, home...
FLORENCI
Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon
home, no comprèn la meva bondat.
ANDREU (_en veu baixa_)
Vostè dirà...
FLORENCI
Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am
generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una
filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una
dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant,
hermosejador de la vida.
ANDREU (_no comprenent-lo_)
Què vol dir amb això?
FLORENCI
¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us
afanyeu en desviar les seves voluntats?
ANDREU
Ja he dit que ho tenia resolt.
FLORENCI
Què voleu fer?
ANDREU
Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.
MARIÓ (_molt humil_)
Maneu, oncle.
ANDREU
Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant
fondament._) L'estimes o no?
MARIÓ (_en veu baixa_)
Sí.
ANDREU
Estas ben resignada am la teva sort?
MARIÓ
Sí, oncle.
ANDREU
Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal
major, us dono'l consentiment pera que us caseu.
GABRIEL (_moll agraït_)
Pare!
FLORENCI
Al fi heu sigut generós.
ANDREU
Consti que és contra la meva voluntat.
GABRIEL
Pare! Pare!
ANDREU
(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)
Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat
com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb
engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!
FLORENCI
Vaja, home, alegreu-vos!
ANDREU
(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira
d'aprop de la taula_)
Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!
(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra
del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)
### ESCENA VII
Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
ENGANYA-AMOS
Ja tornem a ser aquí.
ROS
(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)
Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!
ENGANYA-AMOS
I deixa, home!... Si això encara guarneix!
ROS
Oh! Es que porto la roba de les festes.
ENGANYA-AMOS
Ai, noi, que mires prim!
FLORENCI (_molt content_)
Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Avui, aquesta matinada.
ENGANYA-AMOS
Com acaba, com acaba?
ROS (_acostant-se_)
A veure...
FLORENCI
Acaba amb "El plany de l'estiu".
LLEC (_somrient_)
Que deu ser bonic!
ENGANYA-AMOS
I és trist això?
ROS (_amb enfasi_)
Home! Que no teniu orelles?
ENGANYA-AMOS
Però si l'estiu no's plany.
LLEC
Prou que ho sap el senyor Florenci.
ROS
Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.
ENGANYA-AMOS
Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?
FLORENCI
No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l
final? Marió.
MARIÓ
Què mana?
FLORENCI
Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella
carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?
MARIÓ
Sí, senyor.
GABRIEL
Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que
tindràs més coratge.
FLORENCI
No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima.
(_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?
MARIÓ
Am molt gust.
(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)
### ESCENA VIII
Els mateixos, menys la Marió
GABRIEL
Vés ara per què t'has d'amoinar...
ANDREU
No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.
FLORENCI
Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al
món si'ls poetes fossin més generosos.
ANDREU
Però, que's creu que l'entenen?
FLORENCI
Per què no m'han d'entendre?
ANDREU
Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m:
vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que
no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no
són pera tot-hom.
FLORENCI
L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és
popular.
(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)
### ESCENA IX
Els mateixos, més la Marió
MARIÓ
Si és servit. Es això?
FLORENCI
Això mateix. Gràcies, Marió.
GABRIEL
Però, home, espera més tard: espera al vespre.
FLORENCI (_amb ironia fina_)
En comptes del rosari?
GABRIEL
Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa
exercici. No sents un xic de fadiga?
FLORENCI
Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el
metge.
GABRIEL (_somrient_)
No vui dir això, Florenci.
FLORENCI
Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos...
aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes
obres encara!...
GABRIEL
Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't
vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.
FLORENCI
Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per
res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls,
manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls
de paper?
ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)
Prou.
FLORENCI
Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit
edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He
arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al
començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de
l'esperança!
ENGANYA-AMOS
(_molt emocionat i en veu baixa_)
Digui... digui.
LLEC
Vostè és massa bo, senyor Florenci!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la
finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)
ANDREU
(_concentrat, passejant-se pels fons_)
Badocs, més que badocs!
FLORENCI
Que m'escolteu?
ENGANYA-AMOS
Sí, senyor, sí.
FLORENCI
Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar
el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No
sentiu fred?
ROS (_de bona fe_)
No... no'n fa pas, encara.
ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)
Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben
encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?
ROS (_comprenent l'intenció_)
Ah! Sí!
FLORENCI
Oi que si que'n fa, de fred?
ENGANYA-AMOS
(_aixecant-se les solapes del gec_)
Gaire bé com en el pic de l'hivern!
FLORENCI
I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)
ENGANYA-AMOS
Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!
FLORENCI (_somrient esperançat_)
Sí, que les farem, sí!
ENGANYA-AMOS
Aquells tragos de mistela que hi clavarem!
FLORENCI
I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!
ENGANYA-AMOS
Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una
bona vetlla.
FLORENCI
Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.
ROS
Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les
festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.
FLORENCI
Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.
ENGANYA-AMOS
Això mateix.
FLORENCI (_aixugant-se'l front_)
Quin fred i quina suor!
GABRIEL
Ho veus com estàs fadigat?
FLORENCI
No, home, no.
MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)
Vol pendre alguna cosa abans de sopar?
(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)
FLORENCI
No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany
de l'estiu".
ANDREU (_desde'l fons_)
Quina taleia!
FLORENCI
Apa, escolteu. (_Llegeix._)
"L'estiu se marceix.
El sol l'enrogeix
i el besa agrait.
L'estiu ha florit
i arreu ha granat.
Els fruits que ha deixat,
ja l'home, amatent, per tot ha cullit
ara goig infinit.
La terra no mor:
al fons del seu cor
la vida fa niu,
servant-hi'l caliu
am que engendrarà sa filla encisera:
la verge que té per nom Primavera.
Somorta a l'hivern,
s'afanya covant
el foc pur i etern
que va germinant
les fulles i flors d'halé luxuriant.
L'estiu és ben mort!
Ja l'aire del nord
mustiga la terra.
Al pla i a la serra
ni'n queda record,
del verd lluminós dels arbres gemats,
on, ben amagats,
els pobres aucells, al bo de l'estiu,
vetllaven llur niu.
Am quin tremolor
les fulles cruixeixen!
Ja totes pateixen
del mal de tardor,
caient cor-ferides i am freda grogor...
El vent, bo i cantant,
les va agombolant.
Qui sap on les porta!
La vida és molt forta!
La vida és sofrenta,
i am sava bullenta
se va eternisant.
Que vingui l'hivern, que vingui plorant!
(_Posant-se afònic._)
Que's geli la terra,
que nevi en la serra
i faci un fred viu
matant a l'estiu,
que arreu els amants farem nostra via
servint-nos de guia
l'amor terrenal, que sempre reviu."
(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...
GABRIEL
Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.
FLORENCI
No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra...
(_Se sent remor de vent i de fulles._)
ENGANYA-AMOS
(_obrint una mica la finestra_)
Així?
FLORENCI
Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va
ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més
vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)
"I al sé a l'hivernada
tindrem abraçada
la dòna estimada
damunt nostre cor,
que'l goig mai se mor,
que'l goig és etern,
per més rigorós que sigui l'hivern."
(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau
damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor
damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una
blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un
vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per
terra._)
ENGANYA-AMOS
Ja'ns ho llegirà demà.
FLORENCI
Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?
ENGANYA-AMOS
Al vespre; sí, senyor.
FLORENCI
Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes.
En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu
quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són
d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!
GABRIEL (_acostant-s'hi_)
Què vols, Florenci?
FLORENCI
Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!
GABRIEL
Sí, que'n serem!
FLORENCI
Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments.
L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en
Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar.
Va minvant el xisclejar de les orenetes._)
GABRIEL
Vaia si triomfaràs!
FLORENCI
No deixis morir el teu amor!
GABRIEL
No! Mai!
FLORENCI
Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels
pobres que sofreixen.
GABRIEL
Sí, que'ns en recordarem.
FLORENCI
Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió
s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera:
jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera
no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló.
Deixen de sentir-se les orenetes._)
GABRIEL
Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
FLORENCI (_provant d'incorporar-se_)
Quin fred!
GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_)
Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços,
ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._)
FLORENCI (_pujant l'escala_)
Quins dos puntals més fornits!
GABRIEL
T'agraden?
FLORENCI
Molt! Els tingues a la meva vellesa!
GABRIEL
No te'n faltaran de mellors.
FLORENCI
Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser
hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats
pel sol... am la vermellor de les roselles.
GABRIEL (_somrient_)
Encara que te'n riguis.
FLORENCI (_aturant-se en el replà_)
Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres.
GABRIEL
I totes ben inspirades.
FLORENCI
Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida.
(_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._)
GABRIEL
Ajuda-m, Marió!
(_Desapareixen._)
### ESCENA X
L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
(_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se
dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._)
ENGANYA-AMOS
Andreu! Andreu!
ANDREU
Què vols!
ENGANYA-AMOS
Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant!
ANDREU
No serà res: és un desmai.
(_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._)
GABRIEL
Pare! Veniu! Correu!
ANDREU
Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._)
ENGANYA-AMOS
Andreu: maneu...
ROS
No resteu...
LLEC
Sí: maneu-nos a tots!
ENGANYA-AMOS
Ho sentiu? Maneu.
(_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._)
### ESCENA XI
Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel
ENGANYA-AMOS
(_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a
l'altre de l'escena_)
Quina desgracia, companys, quina desgracia!
(_Curt silenci._)
ROS
Jo me n'hi vaig per si'm necessiten.
LLEC (_pujant l'escala de puntetes_)
Pobre senyor Florenci!
(_Curt silenci._)
ENGANYA-AMOS
Què fem aquí parats?
LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_)
Pst!... Calleu!
(_Llarc silenci._)
ENGANYA-AMOS
Què hi ha? Què sents?
LLEC (_escoltant, parant l'orella_)
Pst!... No enraoneu.
(_Llarc silenci._)
ENGANYA-AMOS
Digues si volen que anem a avisar el metge.
LLEC (_baixant l'escala am molt compte_)
Calleu, que ve l'Andreu!
ROS
Pot-ser no ha estat res.
(_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._)
### ESCENA ULTIMA
Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel
ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_)
I el senyor Florenci?
ANDREU
(_am dolor, mirant enlaire_)
Déu el tinga en la seva santa glòria!
ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_)
Mort!
ROS (_moll baix_)