BARÓ. Bè, acabém.
JORDI. Sí, tant se val
qu' ho acabém de seguida.
La fornal als fadrins crida,
y 's pert un quart de jornal.
Miréu: aquí hi ha la daga
que jo per vos váreig fèr,
d' haverla fèta 'l daguer,
deshonra há estát vostra paga.
Desheretá al vostre criát
perque 's casa ab la pubilla,
es dir al mòn, que ma filla
deshonra á quí tè al costát.
Deshonra, qu' es ben segur,
que 'm vá dú al portar la daga;
jo vos la torno, per paga,
vull l' honra qu' us váu endúr.
BARÓ. Ella vá darla aceptantme.
JORDI. Ella may res vá acceptar.
BARÓ. ¿Quí, donchs, la má 'm vá donar?
JORDI. Un, qu' ara us mira, escoltantme.
ΒΟΥ. Un, qu' es tant llest com xarraire.
JORDI. Tot per salvarme l' honor.
BIEL. Y perque ho creguéu, senyor,
miréu si aixó es del manxaire.
(_Mostrantli una enmascara en la blonda de la mánega._)
ΒΟΥ. Que vos la má váu besarli.
JORDI. Donantli prendas en paga.
BIEL. Y aquí teniu la tumbaga.
ΒΟΥ. Y aquí l'acer que váu darli.
BARÓ. ¡Oh! Aquesta burla á mi!
JORDI. ¿Firmeu?
BARÓ. ¡Ni pot ma noblesa!
¡Que prengui'l poble sa presa!
¡Matéume si us plau aquí;
pero penséu que sò noble!
JORDI. Jo mès; sò ferrer de tall
y honrat y visch del treball.
BARÓ. ¡Penséu que'l crim será doble!
JORDI. Així estarè mès pagat.
BARÓ. Que faréu orfe á la filla.
JORDI. Quedará d'honra pubilla.
BARÓ. Que quedaréu com ingrát.
JORDI. Tot es picá en ferro fret.
BARÓ. Que tinch qui 'm dará venjansa.
JORDI. Cuitéu, perque tinch frisansa
de satisfer lo mèu dret.
BARÓ. Bè, acabéu.
JORDI. Ja está acabát.
¿Firméu?
BARÓ. No.
JORDI. Donchs qui déu paga.
¡Aquí, mort d' un 'altra daga,
un altre honor ultraját,
paga ab sang un cavaller!...
BARÓ. ¡Jordi!
JORDI. ¡No, rés heu de tréurer!
Preguéu al cel; vaig á véurer
si passa mallas d'acer!
### ESCENA ÚLTIMA.
Los mateixos, BARONESA, AGNETA, ARNAL, ROSA.
TOTS. ¡Ah!
(_Entrant quant Jordi anava á matar al Barò._)
ROSA. ¡Pare!
BARÓ. ¡Jordi!
JORDI. (_Pausa_) (¡Ah! ¿ Aquí
la senyora baronesa?)
BARÓ. L' ávia aquí...
BARONES. Quant la sorpresa
hagi passát y de mí
poguéu sentir lo que mano
jo parlarè.
JORDI. Si en efecte
tothom sent com jo 'l respecte,
pe 'l qu' á satisfer m' allano
vostres desitxos, crech bè
que ab ánsia, tothom espera.
BARONES. Abans que tot, justiciera,
dech dirvos que tot ho sè.
L' Arnal, de tot penedit,
y als mèus peus agenollát,
lo cert del cás m' ha esplicát
y aquí he vingút tot seguit.
BARÓ. ¡Ah! ¡L' Arnal! ¡Sempre 'l traidor!
BARONES. No es traidor quí al fi procura
descubrir la vritát pura
penedit del sèu error.
Tú ets traidor.
BARÓ. ¡Avia!
BARONES. Tú, sí.
¡T' esglaya qu' així t' ho diga
devant de tothom!... ¡Que siga
ton ávia quí 't parla així!
¡Llágrimas, concells, caricias...
portar los tèus fèts ocults...
¡Tot fòu en vá! ¡'Ls tèus insults,
y las tèvas injusticias,
y ara aquest pas desgraciát,
demostrant quí ets á n' al poble!...
¿Y ara, que tú ja no ets noble,
ara que t' has infamát,
voldrias que jo callès,
sabent tothom ta vilesa,
y que la nostra noblesa
ab ta infamia 's confonguès?
¡Oh! No. Vull, ab forta vèu,
vencent á la edat que 'm postra,
pregonar, que, á casa nostra,
ningú ha estát may com l' heréu.
¡Semblarte tú án' al tèu ávi!...
¡Semblarte tú án' al tèu pare!..
¡Ji, ji, ji; si rich encara!
¡Si es sols lo dirho un agravi!
¡Si 'm sembla impossible! ¡Si
quant te veig al mèu devant,
confòs, turbát, tremolant,
tant miserable y tant ruí,
fins, ¡senyor Dèu me perdò!
penso, insultant á ta mare
si t' era padrastre ó pare
lo pare que 't vaig dar jo!
JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa!
(_Anantla á socorrer._)
BARONES. No, no... no teméu; no es res.
Jordi... m' havian sorprés.
Per mí la cosa era entesa
mòlt diferent del qu' ha estát;
mes, desde 'l punt qu' ho veig bè...
la rahò sempre á quí la tè.
Tot com vols será arreglát.
La Rosa 's cása ab l' Arnal,
jo la doto un cop casada,
y com ans, quedará honrada
la daguera del firal. (_Sensaciò general._)
Paper... ploma... vull firmarho
per assegurar sa sort.
Per si acás vinguès la mort.
als meus heréus vull manarho.
(_Y, assentantse, escriu._)
ARNAL. ¡Rosa!
ROSA. ¡Arnal!
(_S'ou lo fluviol com sempre._)
ARNAL. ¡Ja sòm ditxosos!
ΒΟΥ. No així díu tothom quí vol.
BIEL. Vaig...
BOY. No, que toqui'l fluviol;
prou qu' ho sabrá en sent esposos.
BIEL. ¡Quant penso qu' ell la vol tant
y qu' al devant d' aquest era!...
ΒΟΥ. Ara 'ls podrá anar darrera
ab lo fluviol sonant.