BIEL. Ja la faig. (Encench lo foch.)

BARÓ. Bè, acabém.

JORDI. Sí, tant se val

qu' ho acabém de seguida.

La fornal als fadrins crida,

y 's pert un quart de jornal.

Miréu: aquí hi ha la daga

que jo per vos váreig fèr,

d' haverla fèta 'l daguer,

deshonra há estát vostra paga.

Desheretá al vostre criát

perque 's casa ab la pubilla,

es dir al mòn, que ma filla

deshonra á quí tè al costát.

Deshonra, qu' es ben segur,

que 'm vá dú al portar la daga;

jo vos la torno, per paga,

vull l' honra qu' us váu endúr.

BARÓ. Ella vá darla aceptantme.

JORDI. Ella may res vá acceptar.

BARÓ. ¿Quí, donchs, la má 'm vá donar?

JORDI. Un, qu' ara us mira, escoltantme.

ΒΟΥ. Un, qu' es tant llest com xarraire.

JORDI. Tot per salvarme l' honor.

BIEL. Y perque ho creguéu, senyor,

miréu si aixó es del manxaire.

(_Mostrantli una enmascara en la blonda de la mánega._)

ΒΟΥ. Que vos la má váu besarli.

JORDI. Donantli prendas en paga.

BIEL. Y aquí teniu la tumbaga.

ΒΟΥ. Y aquí l'acer que váu darli.

BARÓ. ¡Oh! Aquesta burla á mi!

JORDI. ¿Firmeu?

BARÓ. ¡Ni pot ma noblesa!

¡Que prengui'l poble sa presa!

¡Matéume si us plau aquí;

pero penséu que sò noble!

JORDI. Jo mès; sò ferrer de tall

y honrat y visch del treball.

BARÓ. ¡Penséu que'l crim será doble!

JORDI. Així estarè mès pagat.

BARÓ. Que faréu orfe á la filla.

JORDI. Quedará d'honra pubilla.

BARÓ. Que quedaréu com ingrát.

JORDI. Tot es picá en ferro fret.

BARÓ. Que tinch qui 'm dará venjansa.

JORDI. Cuitéu, perque tinch frisansa

de satisfer lo mèu dret.

BARÓ. Bè, acabéu.

JORDI. Ja está acabát.

¿Firméu?

BARÓ. No.

JORDI. Donchs qui déu paga.

¡Aquí, mort d' un 'altra daga,

un altre honor ultraját,

paga ab sang un cavaller!...

BARÓ. ¡Jordi!

JORDI. ¡No, rés heu de tréurer!

Preguéu al cel; vaig á véurer

si passa mallas d'acer!

### ESCENA ÚLTIMA.

Los mateixos, BARONESA, AGNETA, ARNAL, ROSA.

TOTS. ¡Ah!

(_Entrant quant Jordi anava á matar al Barò._)

ROSA. ¡Pare!

BARÓ. ¡Jordi!

JORDI. (_Pausa_) (¡Ah! ¿ Aquí

la senyora baronesa?)

BARÓ. L' ávia aquí...

BARONES. Quant la sorpresa

hagi passát y de mí

poguéu sentir lo que mano

jo parlarè.

JORDI. Si en efecte

tothom sent com jo 'l respecte,

pe 'l qu' á satisfer m' allano

vostres desitxos, crech bè

que ab ánsia, tothom espera.

BARONES. Abans que tot, justiciera,

dech dirvos que tot ho sè.

L' Arnal, de tot penedit,

y als mèus peus agenollát,

lo cert del cás m' ha esplicát

y aquí he vingút tot seguit.

BARÓ. ¡Ah! ¡L' Arnal! ¡Sempre 'l traidor!

BARONES. No es traidor quí al fi procura

descubrir la vritát pura

penedit del sèu error.

Tú ets traidor.

BARÓ. ¡Avia!

BARONES. Tú, sí.

¡T' esglaya qu' així t' ho diga

devant de tothom!... ¡Que siga

ton ávia quí 't parla així!

¡Llágrimas, concells, caricias...

portar los tèus fèts ocults...

¡Tot fòu en vá! ¡'Ls tèus insults,

y las tèvas injusticias,

y ara aquest pas desgraciát,

demostrant quí ets á n' al poble!...

¿Y ara, que tú ja no ets noble,

ara que t' has infamát,

voldrias que jo callès,

sabent tothom ta vilesa,

y que la nostra noblesa

ab ta infamia 's confonguès?

¡Oh! No. Vull, ab forta vèu,

vencent á la edat que 'm postra,

pregonar, que, á casa nostra,

ningú ha estát may com l' heréu.

¡Semblarte tú án' al tèu ávi!...

¡Semblarte tú án' al tèu pare!..

¡Ji, ji, ji; si rich encara!

¡Si es sols lo dirho un agravi!

¡Si 'm sembla impossible! ¡Si

quant te veig al mèu devant,

confòs, turbát, tremolant,

tant miserable y tant ruí,

fins, ¡senyor Dèu me perdò!

penso, insultant á ta mare

si t' era padrastre ó pare

lo pare que 't vaig dar jo!

JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa!

(_Anantla á socorrer._)

BARONES. No, no... no teméu; no es res.

Jordi... m' havian sorprés.

Per mí la cosa era entesa

mòlt diferent del qu' ha estát;

mes, desde 'l punt qu' ho veig bè...

la rahò sempre á quí la tè.

Tot com vols será arreglát.

La Rosa 's cása ab l' Arnal,

jo la doto un cop casada,

y com ans, quedará honrada

la daguera del firal. (_Sensaciò general._)

Paper... ploma... vull firmarho

per assegurar sa sort.

Per si acás vinguès la mort.

als meus heréus vull manarho.

(_Y, assentantse, escriu._)

ARNAL. ¡Rosa!

ROSA. ¡Arnal!

(_S'ou lo fluviol com sempre._)

ARNAL. ¡Ja sòm ditxosos!

ΒΟΥ. No així díu tothom quí vol.

BIEL. Vaig...

BOY. No, que toqui'l fluviol;

prou qu' ho sabrá en sent esposos.

BIEL. ¡Quant penso qu' ell la vol tant

y qu' al devant d' aquest era!...

ΒΟΥ. Ara 'ls podrá anar darrera

ab lo fluviol sonant.

Lo ferrer de tall · 第 127 / 131 题