### ESCENA VIII.
Lo BARÓ, ARNAL.
BARÓ. ¡Oh! ¡A mí burlarme així!
No. May. ¡Qu' acabi ma sort!
Primer que cedir la mort.
ARNAL. Senyor. ¿Qu' ha passat aquí?
BARÓ. ¡Ah!¡Traidor! ¡Mor, per infame!
ARNAL. ¡Matéume, senyor; prenéu
qualsevol arma y matéu
al amich que mès vos ama!
BARÓ. ¡Tú amich!
ARNAL. ¡Vostra sort avara
de mès lleal un no 'n presenta!
¿No veyéu qu' á mí m' alenta
lo bè que váu fè 'l mèu pare?
¿No veyéu que 's gratitút
l' afecte pur qu' á mí 'm guia?
BARÓ. ¿Y es d' agrahit que 'n aquest dia
á n' al ferrer m' has venút?
ARNAL. ¡Ah! ¡Ho havéu cregút, senyor!
¿Heu cregút que traidò obrava?
¡L'únich punyal que faltaba
clavá á n' al mèu pobre cor!
BARÓ. ¿Cóm vols, donchs, que concebeixi
tot lo qu' ha passát aquí?
ARNAL. Vos m' ho havéu d' esplicá á mí
perque la causa coneixi.
¿Cóm lo vá deixá aná 'l batlle?
BARÓ. Perque com tots m' es traidor.
ARNAL. ¡Ah! No. No ho creguéu, senyor:
perque 'l cel nos posa á ratlla.
Es perque la Providencia
d' aquest medi 's vá servir,
ja que no 'ns vá contenir
la véu de nostra conciencia.
Sí; us ho díu sense recel
l' amistát mès verdadera:
lo que voliau crim era
que no tè perdó del cel,
y he surtit al véureus sol
pera dirvos: --Siguéu noble:
está enterát tot lo poble
de que aquí hem portát lo dol:
torném l' honor al daguer.
pagui jo lo murmurát
'sent ab sa filla casát,
y obréu com bon cavaller.
BARÓ. ¡Ah! ¿Ho vèus?
ARNAL. ¡Senyor!
BARÓ. ¡Vèus la trama
com pára al fi en tot profit!
ARNAL. Si jo, senyor, vos ho he dit...
BARÓ. ¡Perque ets un vil y un infame!
Perque l' amor t' ha perdút.
ARNAL. Es cert; mes no us he venút.
BARÓ. Has fèt lo que fá aquell qu' ama.
ARNAL. Quant jo salvarme y salvarvos
la vida vull. ¿Aixó 'm diéu?
BARÓ. ¡Basta!
ARNAL. ¡Senyor!
BARÓ. No obtindréu
res que de grat vulga darvos.
Que 'm mati 'l poble. Tú ets d' ell
y en tèns la baixessa tota:
per ço sempre heu viscút sòta
las pedras del mèu castell.
(_Se'n vá._)
### ESCENA IX.