BARÓ. Y com la féra en son cáu,
m' han tingút tancát fins ara.
BOY. Donchs, si que... ¿Biel?
BIEL. ¿Qué?
BOY. No 'm creya
jo que l' amo fòs així.
BARÓ. Donchs no para encara aquí,
la sèva malvada ideya.
BOY. ¿Qué diéu, home?
BIEL. ¿Encara no?
BARÓ. Desprès que 'm váren robar,
per volguerse disculpar
de la sèva mala acció,
l' amo ha anát á dir pe 'l poble,
avingút ab la pubilla,
qu' á nit, per la sèva filla,
ha assaltát la casa un noble
y qu' ara aquí 'l tè tancát.
ΒΟΥ. ¡Ave María Puríssima!
BIEL. ¡Aixó ha fèt! ¡Reina santíssima!
BARÓ. Aixó; miréu si es malvát.
ΒΟΥ. ¡Vés, vés! ¡Atrevirse á dir
qu' ell venia per la noya!...
BIEL. Sí; 's vèu que 's una tramoya
y li han dát un que sentir.
BARÓ. ¡Oh! Ja us dich qu' ho pagará.
¿Voléu vosaltres salvarvos
ὁ en lo crím voléu contarvos?
BOY. ¿Qué hi díus?
BIEL. ¿Y vos, Esquerrá?
BOY. ¡Ah! Jo salvarme.
BIEL. Jo mès.
BARÓ. Donchs duhéu l' anell y l' espasa.
lliureume d' aquesta casa,
y jo farè lo demès.