ROSA. ¡Ay vulgau Dèu! (Se'n vá.)

BIEL. (_Tornant_.) Ja es aquí.

BOY. Donchs, manxaire, cara negra

y vejám com ne surtim.

### ESCENA VI.

Los mateixos, ARNAL.

ARNAL. ¿M'ha dit lo bailet manxaire,

que vos m'he cridát?

BOY. Jo... Sí.

Y ara 'ns entendrém aquí

sens contar que 'ns costi gaire.

ARNAL. Anéu dient.

BOY. No hi ha una vida

millor que la del ferrer;

mal dit: millor ja ho pot ser;

pero no mès divertida.

Ell sab que si tè algun mal

lo cantar los mals espanta,

y tè unas cansòns, que canta,

qu' ell ne díu de la fornal.

Aquí 'n tenim duas. L' una

la canta l' amo esmolant;

l' altra jo allí, repicant,

quant estich de bona lluna.

En l' una 'l que 'l mal vá fer

se casa y tot així ho paga;

en l' altra "'s clava una daga

passant las mallas d' acer."

Diguéu donchs quina vos val

y corréu, perque 'l temps vola:

la cansò d' allí á la mola,

ó la d'allí á la fornal.

ARNAL. Miréu, Esquerrá.

BOY. Diguéu.

ARNAL. Jo ahí, obcecát y confòs,

vaig fè aqui... un crím alevòs,

qu' un dia al fí compendréu.

Avuy no mès vos puch dir

que jo, penedit de tot,

sense dirhi en contra un mot,

com vos manéu, vull cumplir.

Mes no puch quedar ingrát.

No puch, salvant vostre honor,

sè infame y causar la mort

del mèu pare desditxát

y la mèva pobra mare.

Vull cumplir, cap dupti us quedi;

pero ho dech lográ ab un medi

qu' he pensát justament ara.

¡Oh! Sí, sí, Boy; no ho duptéu.

Una véu del cor m' ho crida,

Així á tots salvéu la vida,

y l'honra de tots salvéu.

Deixéume surtir; mitja hora

podré tardar en tornar,

y la pau juro portar

que la pobra Rosa implora.

Deixéume surtir pe 'l cel

si voléu l'honra y la vida,

y pe 'l cel sigui benehida

l'hora 'n que oiu mòn anhel.

BOY. ¡Je, je! ¿Manxaire?

BIEL. ¿Qué mana?

BOY. Que 't sembla si 'ns creu llanúts.

ARNAL. ¡Oh! No; vos tinch conegúts,

sè que tota astúcia es vana;

pero sè que teníu cor,

y aixó es la mèva esperansa.

Jo sempre poso confiansa

en l'accént dòls del amor.

BOY. ¿Y si surtíu, qué faréu?

ARNAL. Trová un medi per lograr

que 'l senyor barò acceptar

vulga lo plan que voléu.

BOY. ¡Lo senyor barò! Allí espera

y li podéu parlá en plata;

per ço ni una ni altra rata

tè d'eixir de la ratera.

Vindrá y li podéu parlar.

ARNAL. No escoltará: convensút

de que 'l insult qu' ha rebút

ab mí li váu preparar,

me dirá ingrất y traidor,

y encara, en lloch d' ablandarlo.

tant sols lograrè ecsitarlo

y ecsaltar lo sèu rencor.

BOY. Manxaire.

BIEL. ¿Qué?

BOY. ¿Vols probar?

si tú y jo li fem enténdrer.

BIEL. ¡Oh! Prou; per ferli compéndrer...

ARNAL. ¿Y si irát vos vol matar?

BOY. ¡Uy! ¡No 's matan així 'ls homes!

¿Qu' us penséu que sòm cunills

qu' ab un cop aquí?... ¡Oh! 'Ls perills

per mí sempre han sigút bromas.

¿Oy manxaire?

BIEL. ¡Oy!

BOY. Ja veuréu.

Lo millò es que vos per ara

tornéu á dins; li faig cara

y á veure aquí 'l que s' en treu.

Obra, manxaire. (_Dantli las claus._)

BIEL. (_Obrint lo cuarto del barò._) Está oberta.

ΒΟΥ. Donchs entra y veslo á avisar

que jo aquí li haig de parlar; (_Biel creu._)

vos á la vora y alerta. (_Arnal se'n vá._)

### ESCENA VII.

BOY, BIEL, lo BARÓ.

BOY. ¿Com l'has vist?

BIEL. D'una manera

que no 'ns dará mòlt treball.

BOY. Bè... no hi fá re; pren un mall

y fès com jo si s' altera.

(_Prenent un mall cada hú y s' esperan un á cada cantò de prosceni. Lo

barò surt sorprès._)

BARÓ. ¿Qué hi há? ¿Quí 'm demana aquí?

Lo ferrer de tall · 第 112 / 131 题