BIEL. (_Tornant_.) Ja es aquí.
BOY. Donchs, manxaire, cara negra
y vejám com ne surtim.
### ESCENA VI.
Los mateixos, ARNAL.
ARNAL. ¿M'ha dit lo bailet manxaire,
que vos m'he cridát?
BOY. Jo... Sí.
Y ara 'ns entendrém aquí
sens contar que 'ns costi gaire.
ARNAL. Anéu dient.
BOY. No hi ha una vida
millor que la del ferrer;
mal dit: millor ja ho pot ser;
pero no mès divertida.
Ell sab que si tè algun mal
lo cantar los mals espanta,
y tè unas cansòns, que canta,
qu' ell ne díu de la fornal.
Aquí 'n tenim duas. L' una
la canta l' amo esmolant;
l' altra jo allí, repicant,
quant estich de bona lluna.
En l' una 'l que 'l mal vá fer
se casa y tot així ho paga;
en l' altra "'s clava una daga
passant las mallas d' acer."
Diguéu donchs quina vos val
y corréu, perque 'l temps vola:
la cansò d' allí á la mola,
ó la d'allí á la fornal.
ARNAL. Miréu, Esquerrá.
BOY. Diguéu.
ARNAL. Jo ahí, obcecát y confòs,
vaig fè aqui... un crím alevòs,
qu' un dia al fí compendréu.
Avuy no mès vos puch dir
que jo, penedit de tot,
sense dirhi en contra un mot,
com vos manéu, vull cumplir.
Mes no puch quedar ingrát.
No puch, salvant vostre honor,
sè infame y causar la mort
del mèu pare desditxát
y la mèva pobra mare.
Vull cumplir, cap dupti us quedi;
pero ho dech lográ ab un medi
qu' he pensát justament ara.
¡Oh! Sí, sí, Boy; no ho duptéu.
Una véu del cor m' ho crida,
Així á tots salvéu la vida,
y l'honra de tots salvéu.
Deixéume surtir; mitja hora
podré tardar en tornar,
y la pau juro portar
que la pobra Rosa implora.
Deixéume surtir pe 'l cel
si voléu l'honra y la vida,
y pe 'l cel sigui benehida
l'hora 'n que oiu mòn anhel.
BOY. ¡Je, je! ¿Manxaire?
BIEL. ¿Qué mana?
BOY. Que 't sembla si 'ns creu llanúts.
ARNAL. ¡Oh! No; vos tinch conegúts,
sè que tota astúcia es vana;
pero sè que teníu cor,
y aixó es la mèva esperansa.
Jo sempre poso confiansa
en l'accént dòls del amor.
BOY. ¿Y si surtíu, qué faréu?
ARNAL. Trová un medi per lograr
que 'l senyor barò acceptar
vulga lo plan que voléu.
BOY. ¡Lo senyor barò! Allí espera
y li podéu parlá en plata;
per ço ni una ni altra rata
tè d'eixir de la ratera.
Vindrá y li podéu parlar.
ARNAL. No escoltará: convensút
de que 'l insult qu' ha rebút
ab mí li váu preparar,
me dirá ingrất y traidor,
y encara, en lloch d' ablandarlo.
tant sols lograrè ecsitarlo
y ecsaltar lo sèu rencor.
BOY. Manxaire.
BIEL. ¿Qué?
BOY. ¿Vols probar?
si tú y jo li fem enténdrer.
BIEL. ¡Oh! Prou; per ferli compéndrer...
ARNAL. ¿Y si irát vos vol matar?
BOY. ¡Uy! ¡No 's matan així 'ls homes!
¿Qu' us penséu que sòm cunills
qu' ab un cop aquí?... ¡Oh! 'Ls perills
per mí sempre han sigút bromas.
¿Oy manxaire?
BIEL. ¡Oy!
BOY. Ja veuréu.
Lo millò es que vos per ara
tornéu á dins; li faig cara
y á veure aquí 'l que s' en treu.
Obra, manxaire. (_Dantli las claus._)
BIEL. (_Obrint lo cuarto del barò._) Está oberta.
ΒΟΥ. Donchs entra y veslo á avisar
que jo aquí li haig de parlar; (_Biel creu._)
vos á la vora y alerta. (_Arnal se'n vá._)
### ESCENA VII.
BOY, BIEL, lo BARÓ.
BOY. ¿Com l'has vist?
BIEL. D'una manera
que no 'ns dará mòlt treball.
BOY. Bè... no hi fá re; pren un mall
y fès com jo si s' altera.
(_Prenent un mall cada hú y s' esperan un á cada cantò de prosceni. Lo
barò surt sorprès._)
BARÓ. ¿Qué hi há? ¿Quí 'm demana aquí?