JORDI. ¡Díu que vigili, y 'm renya
perque al bosch vá aná la Rosa!...
Parlant desprès d' altre cosa
me renya mès, y s' empenya
en probar que 's mal pensát
l' admetre aquí al foraster,
que 's patge del cavaller...
¿Vol dir pot ser qu' aquest criát?...
Sí... Ell ha tret lo mirall
de ma germana aquell dia....
¡Oh! ¡Pobre d' ell! L' estendria
als meus peus d' un cop de mall.
No pot sè... es home de bè...
per mil rahons... per una pila;
pero 'l Boy m' ha dit: Vigila...
Creguémlo... vigilarè. (_Se'n va._)
### ESCENA VII.