JORDI. ¡Hola, Boy! ¿Estás ben sol?
BOY. Si la mola y la fornal
no poden ferhi cap mal,
sols estém.
JORDI. Donchs vinch resòlt.
Esquerrá, tú á casa mèva
hi èts de desde mòlt petit;
al avi, al pare, has servit,
y conech la honradés tèva.
'Sent aixís, m' has d' estimar
ab mira tant carinyosa,
que jo, per tú, no veig cosa
que no se 't dega confiar.
BOY. Segueixte esplicant; per ara
comensas bė.
JORDI. Donchs lo fèt
es, que 't tinch de dí en secret,
lo qu' has vist, fá un quart no encara.
La Rosa, qu' un mès no fá,
era l' alegría pura,
es ara un mar d' amargura
que res pot dolsificar.
Per lo que 'm vá dí 'l manxaire
váreig pensar que potser
estimava al cansoner,
pero ¡cá! ni poch ni gaire.
Ni vol esser sa promesa
ni per res del mòn lo vol
per mès que toqui 'l fluviol,
y segueix ab sa tristesa.
BOY. ¿Y ab tot aixó que 'm vols dir?
JORDI. Que sabent quant la vols tú,
me digas, si sabs segú,
que 's lo que li pot succehir.
BOY. Digas bè que li succeheix.
JORDI. ¡Ah! ¿Y tú ho sabs, Esquerrá?
BOY. ¡Bah!
Jo, tant bè com tú 'l pe á pá.
¿Per qué sino un hom serveix?
Jo, com tèu fadrí major,
me cuido de tot quant siga:
y á mès de feyna y botiga,
tè porto filla y honor.
JORDI. Donchs, si de dol es segú
que ella tè l'anima plena,
d'aquest plor, d'aquesta pena,
quí n'es lo culpable?
BOY. Tú.
JORDI. ¿Jo, dius?
BOY. Sí, tú ab tot aixó
que m' estás esplicant ara;
tú, que com home y com pare
sempre 't perts per massa bó.
Tú, que estás erra que 't erra,
que aquí tot dret ha de ser;
y á n' al mon, per anar bè,
tot s' ha de fè ab la má esquerra.
¿Veus á ta filla plorar?
Donchs siga clar, siga fosch:
--¿ Ahont tè 'n vas, Roseta?--Al bosch;
y al bosch la deixas anar.
Vè un dia un noble á n' al poble,
y tú, no mès per probar
que si un noble 't vá insultar,
t' en olvidas, ab cor noble,
segueixes los concells... sabis,
de lo que 'l tèu cor tè mana,
y, olvidát de ta germana,
tornas favors per agravis.
Donchs no senyor; si vè al poble
un noble y no es ben honrát,
ni 'l noble, ni 'l sèu criát,
posan aquí estánt al poble.
--¡Oh! Qu' aixó tothom ho fá,
quant honrát y digne s' es.
Donchs tú no; y fesho al revés,
com jo, que sòch esquerrá.
Y aixís salvarás la filla,
y la ventura, y l' honor,
y la fé, y la pau del cor,
y l' hisenda que 't perilla;
puig si 'l ferho tot ben dret
ha de dá armas á n' als vils,
y ha de perdre á tants de mils,
y ha de dú afanys com aquet,
ara y sempre, y fins quant ja
vegi als peus del llit la mort,
Dèu me deixi obrar ben tort,
y morir 'sent esquerrá.
JORDI. Boy... ¡me tens en ansietát!
¿Qu' ha passát, qué passa aquí?
BOY. Perdona noy, no ho puch dir,
perque tinch ja 'l plan tramát.
Si ho sabeses... No convè.
Cridarias, matarias,
y tot lo del mon farias
menos lo que s'ha de fè.
Cada hu per 'llá hont la enfila,
dirás... y 't crech en aixó.
Mès, si'n vols saber la rahò,
tórnat astút, y... vigila. (_Se'n va._)
### ESCENA VI.