JORDI. ¡Boy...! (_Enternit_.)

ΒΟΥ. ¿Y ara?

JORDI. ¡Vina als meus brassos!

ΒΟΥ. ¿Qué 'ns despedim?

JORDI. ¡Vina aquí!

ΒΟΥ. ¡Ah! Bè, aixó sempre... per mí...

JORDI. Ni la mort romprá aquets llassos.

¡Ah! no ; mal' herba may mort.

Anys fá qu' ho dich y no 'm erro.

JORDI. Tú ab lo teu mall forjas ferro;

pero, á n' al cor, hi bats or.

Ho veig, ho tindré present,

y, sino espòs, ets desd' ara

perque li fasses de pare,

marmessò án' al testament.

ΒΟΥ. ¿Y ja aixís la puch renyar

y guiarla ab los mèus concells?

JORDI. Sempre crech qu' ha fèt cas d' ells;

mes, sino, li pots manar.

ΒΟΥ. Doncas ja no vull res mès..

¿Ahont es ella? Ara comenso.

JORDI. ¿Es pot ser?...

ΒΟΥ. No, ca; es que penso...

Ja t' ho contarė desprès.

Tú sabs bè com jo l' estimo.

S' ha criát 'prop de la fornal,

y pensant qu' aixó li es mal,

ja ni aixeco el mall ni llimo

(que no pensi en aquest cas

que jo he vist á la montanya.)

JORDI. ¿Donchs qué hi ha, qu' es, qué t' estranya?

Lo ferrer de tall · 第 40 / 131 题