ΒΟΥ. ¿Y ara?
JORDI. ¡Vina als meus brassos!
ΒΟΥ. ¿Qué 'ns despedim?
JORDI. ¡Vina aquí!
ΒΟΥ. ¡Ah! Bè, aixó sempre... per mí...
JORDI. Ni la mort romprá aquets llassos.
¡Ah! no ; mal' herba may mort.
Anys fá qu' ho dich y no 'm erro.
JORDI. Tú ab lo teu mall forjas ferro;
pero, á n' al cor, hi bats or.
Ho veig, ho tindré present,
y, sino espòs, ets desd' ara
perque li fasses de pare,
marmessò án' al testament.
ΒΟΥ. ¿Y ja aixís la puch renyar
y guiarla ab los mèus concells?
JORDI. Sempre crech qu' ha fèt cas d' ells;
mes, sino, li pots manar.
ΒΟΥ. Doncas ja no vull res mès..
¿Ahont es ella? Ara comenso.
JORDI. ¿Es pot ser?...
ΒΟΥ. No, ca; es que penso...
Ja t' ho contarė desprès.
Tú sabs bè com jo l' estimo.
S' ha criát 'prop de la fornal,
y pensant qu' aixó li es mal,
ja ni aixeco el mall ni llimo
(que no pensi en aquest cas
que jo he vist á la montanya.)
JORDI. ¿Donchs qué hi ha, qu' es, qué t' estranya?