### ESCENA XV.
JORDI. BOY, que surt per la trapa.
ΒΟΥ. ¡Hola, Jordi !
JORDI. Boy. ¿Qué hi ha?
ΒΟΥ. Ja t' ho he dit: tinch de parlarte.
JORDI. Donchs avant, y aprofitarte.
ans que 'ns puguin destorbá.
ΒΟΥ. Donchs es lo cas que, com veus,
jo ja he fèt la juventút...
JORDI. Jo ho crech.
ΒΟΥ. ¿Qué?
JORDI. Que ja has pogút.
ΒΟΥ. Tinch setanta anys, tinch set déus,
y... de ser solter cansát,
y cansát de sol trovarme,
he determinát... casarme.
¿Qué hi dius?
JORDI. Qu'es un disbarát.
ΒΟΥ. ¡Oh! Bè, disbarát... espera.
Pot ser ja no ho será tant
quan sabrás quí es ella, quant
com, y de quina manera.
JORDI. Esplícat.
ΒΟΥ. Es poca cosa
y en pochs moments queda dit:
que 'm vull casar tot seguit
y que la núvia es... la Rosa.
JORDI. ¿Qué dius? ¡Tú, ab la mèva filla!!
ΒΟΥ. ¿Veus, home? Ja me ho he pensát
que 't semblaria acertát.
JORDI. ¿Sabs quants anys tè la pubilla?
ΒΟΥ. Setse; y jo... Sí, es la edát bona,
com ja haurás sentit á dir;
l' home sempre ha de tenir
uns quants anys mès que la dona.
JORDI. Bè; pero ¿ho dius de debó?
jo tinch pòr que rapapiejas.
Rapapiejas ó bromejas;
jo no'm puch dar altra rahò.
ΒΟΥ. ¡Ay llamp tè toch! ¿y per qué?
JORDI. Perque ella vá á comensar...
ara es la edat de ballar,
y riure y corre...
ΒΟΥ. Y bè, ¿y qué?
JORDI. ¿Y creus que ballará ab tú?
ΒΟΥ. No; pero ballará ab altres.
Si ho vol ella y jo, ab nosaltres
¿qui s'hi ha de ficar? Ningú.
JORDI. Boy... potsé 't vás á alocá.
Ni qu' ella no 't diguès no,
¿cóm vols que senti passiò?
ΒΟΥ. Que no la senti, ¿qué 'm fa?
Sò esquerrá, sabs la manía,
y á n' al mon cada hu es com es:
jo sempre tot al revès.
JORDI. Es que ni al revès seria.
Vell com ets y com se sab,
¿podrá may dá una besada
en una cara arrugada?
ΒΟΥ. ¡Oh! Que no me 'n dongui cар.
JORDI. Quant sigui la tèva dona,
si al fi ho poguesses lograr,
¿anirá ab tú á passejar?
ΒΟΥ. Que hi vagi ab l' ávia Tresona.
Per mí res d' aixó m' altera;
fins, si vol, la casa es gran:
ella pot viure al devant
y jo á la part del darrera.
JORDI. Pero si aixó arriba á ser,
que no menji ni passeji,
ni may prop tèu se la vegi,
¿per que será tu muller?
ΒΟΥ. ¡Ay, ay! ¡Per guiarla jo
en lo que del mon ignori,
per deixarlhi, quant me mori,
lo que tinch en un racò.
Per poderli dir ab dret:
així no serás ditxosa.
Per çó sols la vull ma esposa.
Ara ja ho sabs: clar y net!