ARNAL. ¿Estás sola aquí?
ROSA. Per ara.
ARNAL. Donchs vès á buscá 'l teu pare
ara que no hi ha ningú.
ROSA. ¿Ahont eras que no t'he vist
fá ja vuit dias al bosch?
¡Ay Olot, per mí, que fosch!
¡Ay lo cel, per mí, que trist!
ARNAL. ¿Y jo, y jo la mèva amor?
¡Bon Dèu, y com t'anyorava!
Cada moment que passava
se me'n duya un ¡ay! del cor.
Sort que 't díus, pe 'l mèu plaer,
nascút d' aquesta alegría,
Roseta, Rosa-María,
y María del Roser.
Y 't veya, al gerro, en las flors;
en la Verge, à la capella,
y al jardí, en la planta bella,
que 'n dich roser dels amors.
Aixís la mèva anyoransa
distreya jo á n' al castell.
ROSA. D' aixó vivia... 'l clavell.
La rosa, aquí, d' esperansa.
ARNAL. ¡Oh! Sí; y conservala pura.
Obstacles tè 'l nostr' amor,
que 'm fán á trossos lo cor,
que 'l úmplen tot d' amargura ;
pero ¿sabs que 's un torrent?
Es lloch ahont pára en juntarse
l' aigua qu' allí vá á vessarse
dels camps, buscant la pendent.
Baixa per un xaragall
que forman l' eura y la roca,
y, si l'aigua que tè es poca,
arriba lluny ab treball.
Passant per entre montayas,
aquí un joncar la detura,
mès enllá, la terra dura,
hi humiteja sas entranyas.
De la que resta, los rochs
y gorchs, per sota falsía.
li fán seguí estreta vía
bombollejant y fent flochs
de la escuma qu' en tot deixa,
y sense forsa já allí,
no pot seguir son camí
qu' uns jonchs li tancan com reixa.
Aixó passa quant es poca
l' aigua que dòna 'l torrent;
pero quant á doll furient
la llensa de roca en roca,
umple gorchs, se 'n dú joncars,
arrenca roures d'arrel;
y potent, quant vol lo cel,
deixant las planas com mars,
á n' al riu que vá al mar plé
sense cap obstacle arriba,
perque já allavors no 'l priva
ni 'ls joncars, ni 'ls rochs, ni re.
Vetaquí 'l qu' es mon amor:
poderòs com torrentada,
contra tot, fará arribada
al mar d'amor del tèu cor.
ROSA. ¡Oh! ¡Y com hi será rebút!
No veurás alsarshi onadas.
Suspirs d'amor sòn ventades
que no torban la quietút.
ARNAL. M'ho penso, Roseta mèva.
Per ço vinch, ab fé en lo cor.
Mercé fesme del favor
de que vinga á casa tèva
al punt lo tèu pare.
ROSA. Aviát.
Mes ¿no 'm díus abans per qué?
ARNAL. No mès qu' es, de bona fé,
per nostra felicitát.