ARNAL. (¡Ay,ay! ¡Aquí la senyora
baronesa! ¿Cóm pot èsser?
Tornarè d'aquí una estona
que ja será fora.) (_Se'n vá._)
BARONES. Deixa.
AGNETA. ¿Vol alguna cosa mès
la senyora, de l' Agneta?
BARONES. No... apártat.
AGNETA. Bè. Aquí aprop
estich á las ordras sèvas.
BARONES. Ja veus los anys lo que sòn;
com nos aixafan... com pesan;
casi un quart per assentarme,
jo, qu' hi estát tant lleujera.
Mòlts cops esplicantho á l' Agna...
AGNETA. Sí; quant era joveneta...
jo ho sè, perque mi senyora
m' ho ha contát ella mateixa.
Díu que véurerla á _palacio_
á la cambra de la reina...
¡Alló sí qu' era alegría!
Dia y nit, y sempre reya.
Rojeta com un clavell,
y com una rosa fresca,
se la mirava á tot' hora
sonrisenta, placentera;
la reina s' tornava boja
per las sèvas agudessas;
Sa Majestát la nomnava
la doncella riallera;
los prínceps no s' adormian
sense las rondallas d' ella...
BARONES. Pero ara, ni goig, ni riallas,
ni agudesas... res me queda;
las penas m' han aixafát:
me faig vella mòlt depressa.
ROSA. Pero no tè de pensarhi
ni entregarse á la tristesa.
BARONES. Tens rahò... Sí. Deixemho, y... digas:
¿tindrás per mí una estoneta?
ROSA. Totas las que vulga; jo
sò criada de sa ecselencia;
pot maná y disposá en tot,
quant puga ferla contenta.
BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona...
bona... bona minyoneta.
Ja veurás quin es lo cas
qu' ara 'm porta á casa tèva.
Agneta.
AGNETA. ¿Qu' es que demana,
la senyora baronesa?
BARONES. Pren las capsas qu' allá fora,
tenen los dos criáts qu' esperan.
y dúlas.
(_Agneta pren las capsas al criát y las dòna á la Baronesa._)
AGNETA. Ja las tè aquí,
que las ha dútas en Pere.
BARONES. Ja veurás doncas...
ROSA. ¿No pot?
BARONES. Tè... destápau tú mateixa.
(_Mentres destapan la capsa, torna á apareixer Arnal á la part de fora y
díu:_)
ARNAL. (¿Encara aquí? No pot ser;
no convè que 'ns hi vegi ella.) (_Se 'n vá._)
BARONES. ¡Ah! ¿Has pogút? ¿Mira, veus? Tè.
Es lo vestit de la Verge
qu' antany, pe 'l Maig, vá tacarse
tot de regalims de cera,
y com tots los senyors bisbes,
que 'ns sòn de la parentela,
vindrán enguany per Nadal,
y hem de endressar la capella
del castell, no vull que vegin
així 'l vestit de la Verge.
Tú m' has brodát altras cosas,
sòn de plata las mans tèvas,
y per mí...
ROSA. Mercé que 'm fá,
sense que jo la meresca.
BARONES. No... no, no... vritát, vritát,
tens mòlta delicadesa.
ROSA. Tant se valdria, de noya,
havent quedát horfaneta
de mare, 'l pare vá darme
al convent de Santa Tecla.
BARONES. Bè, bè, bè... Bona minyona.
Bona... bona minyoneta.
ROSA. Ditxosa jo.
BARONES. Sí; ets ditxosa,
perque ets bona y ets modesta,
y ets instruida, y... tens cosas
de verdadera noblesa.
ROSA. Per fer bè á n' als que la voltan,
lo cel conservi la sèva.
BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona,
mòlt bè... bona minyoneta.
Aném, adèu.
ROSA. ¡Ah! Miréu
com s' ha aixecát tant depresa!
BARONES. Sí; pero ja ho has vist tú...
ha sigút ab molta pena.
Agneta.
AGNETA. ¿Qu' es que demana,
la senyora baronesa?
BARONES. Dòm lo bras.
(_Ella li dòna, y los patges, desprès de recullir coixins y capsas las
segueixen._)
ROSA. Apoch apoch,
y cuidadet ab las pedras.
BARONES. Aném, adèu.
ROSA. Dèu la guart
de mal com á mí mateixa.
BARONES. ¿Veus? Si m' haguesses vist jova...
AGNETA. ¡Oh! Jo ho crech: ¡que 's cas de pedras!
Cada istíu, quant al Real Siti
díu que s' estava ab la reina,
brincava per las montanyas
tant segura y tant lleujera...
BARONES. ¡Ja veus! Ara per un clot
ja haig de dá una volta entera;
no puch anar pe 'l rieral,
me fá caure un gra d' arena,
y...
(_Ha arribát á la porta ab Agneta y Rosa._)
ROSA. Bè, aném... que Dèu la guardi.
BARONES. Me faig vella... 'm faig mòlt vella.
(_Desapareix ab Agneta y los patges._)
### ESCENA Χ.