BOY. ¿Y aixó, qu' empatolla aquet?
JORDI. No res, perque ja ha passát.
BOY. ¡Bielo, Biel! Tú buscas guerra,
y com hi ha renèu n'hi haurá;
mira que jo sò esquerrá
y 't senyarè ab la má esquerra.
JORDI. ¿Es á dir doncas qu' enguany
la fira ha baixát?
BOY. (_Xiulet_.) ¡Psit!¡Uy!
Ja 't dich jo que 'l que 's per 'vuy
ni val d' anarhi l' afany,
y mès per tú, que t'adònas
tant d' empentas y molestias,
perque 't dich: hi ha pocas bestias.
BIEL. Pero hi ha mòltas personas.
BOY. ¡Ah! Bè... Aixó ja serán figas
d' un altre paner.
BIEL. Miréu.
JORDI. Vejám, esplícat.
BIEL. Manxéu.
(_Ell s' adelanta, y queda manxant Boy ab la má esquerra._)
BIEL. ¡A n' al firal!...
ROSA. Cuita.
JORDI. Digas.
BIEL. A n'al firal, es tant triát
lo rich y bo que l' umplena,
que jo mateix m' he dat pena
de veurermhi enmascarát.
Mirarho sols ja fá cop.
Passejéu per las paradas:
veuréu enmantellinadas
las pajesas d' aquí prop.
La pubilleta poncella,
qu'ha d' obrí 'l cor á l' amor.
La pubillassa major,
que ningú es prou rich per ella.
Lo fadrí extern, encongit,
que fá l' aleta á las noyas.
L' hereuás rich, tot de joyas,
y com un barò vestit.
La qu' es senyora y majora
y gosa del usdefruit.
Lo quí dú 'l butxacò vuit,
pobre estudiantet de fora.
Los monjos de Collserola,
que 'ns han dát á fé sorpresa.
La senyora baronesa,
qu' ab lo patge ha vingút sola.
L' abát de Ripoll, lo prior
dels trinitaris, y tants,
entre heréus, gent y marxants...
BOY. ¡Alsa, que manxo, minyò!
BIEL. Y pubillas.
BOY. ¡Alsa!
BIEL. Y noyas.
BOY. ¡Alsa!
BIEL. Y viudas.
BOY. ¡Alsa!
BIEL. Y ruchs.
(_Y Boy vá manxant y animantlo ab un ¡ah! ah! ah! continuát._)
Y magalls, y seda, y buchs,
y bestiá, y rellas, y joyas,
y tant y tant, que junt tot,
nos fá dir, si bè un ho mira,
que no hi ha al mòn millor fira
qu' aquesta fira d' Olot.
ROSA. Ben dit, Biel.
BIEL. ¡Oh! Y no me 'n moch.
JORDI. Vaja, bè; t' has esplicát.
BOY. Com que jo sempre he manxát.
he anat mantenint lo foch.
### ESCENA V.